(Girona, 4 juliol 1848 – Manila, Filipines, 24 setembre 1887)
Compositor. Fill de Joan Carreras i Dagas, del qual fou ajudant quan aquest era mestre director de l’Escola de Cecs de Barcelona.
Introduí millores al sistema Braille per a l’ensenyament musical. Féu una col·lecció de cants i balls populars.
(Barcelona, 31 maig 1904 – 24 octubre 1983)
Compositor. Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l’orquestra de jazz “Catalònia”, que dirigí fins a l’esclat de la guerra civil de 1936-39.
Després es dedicà professionalment a la composició (sardanes, cançons, ballables, etc) i a l’edició musical. Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de S. Obiol.
Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva (la primera, 1945), La més bonica, Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta, que esdevingué quasi un himne de catalanitat.
(Catalunya, 1705)
Cançó popular catalana. En la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.
La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita.
Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del rei-arxiduc Carles III (1705).
Interpretada per Pau Casals per començar o acabar els concerts donats des de l’exili; ha estat considerada un símbol nacional.
(Montserrat, Bages, 1896)
Composició musical popular.
Himne de l’Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i Pagès i lletra de Joan Maragall.
Ha suplert en moltes ocasions l’himne de Catalunya, Els Segadors. Fou prohibit després de la guerra civil fins als anys 1960.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 4 febrer 1844 – Barcelona, 15 agost 1911)
Compositor. Organista a diferents esglésies barcelonines.
Va compondre música religiosa; destaquen els Càntics religiosos del poble, amb text de Jacint Verdaguer. També és autor de música per a piano, de cambra i de sardanes.
Pelagi Briz li edità les harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes amb el títol Cançons de la terra (1866-84).
(Catalunya, 1921 – 1962)
Obra de Frederic Mompou. Conjunt de dotze cançons i danses escrites en diverses èpoques.
Sovint la dansa contrasta pel seu ritme viu amb el caràcter contemplatiu de la cançó. L’element musical estilitzat, emprat en la majoria dels números, dóna unitat a l’obra.
(Barcelona, 1530)
Col·lecció de composicions poètico-musicals en forma manuscrita que data aproximadament del 1530, conservada a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 454).
Comprèn 122 obres, de les quals 98 tenen text llatí i les restants, castellà. Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos.
Aquest recull conté part del repertori del duc de Calàbria.
(Barcelona, 16 abril 1926)
Opereta catalana, en dos actes, amb text de Lluís Capdevila i de Víctor Móra, musicada per Rafael Martínez i Valls, estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona la nit del 16 d’abril de 1926.
L’acció se situa al Vallespir, a la fi del segle XVIII, durant la Revolució Francesa. Els personatges principals són Francina, Eloi i l’Avi Castellet; musicalment, destaquen els duos i els cors.
Ha estat l’obra més popular del teatre líric català, representada, sovint, i enregistrada en disc el 1961.
(Barcelona, 7 març 1901 – Buenos Aires, Argentina, 31 maig 1995)
Compositora. Resident a Buenos Aires des de la infància, on s’hi formà musicalment. Germana de Maria.
Tornà a Barcelona i hi realitzà una notable labor pedagògica del 1929 al 1939, a les escoles del Mar i Blanquerna.
De la seva producció destaquen Raïms i espigues (1919), Poemas de Cuyo (1925), Dansa india (1929) i la Suite incaica (1939).
(Barcelona, 1742 – Santiago de Xile, Xile, 1802)
Organista i compositor.
S’instal·là a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago. Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia (1793-1817).
Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d’instruments de cordes, motets, etc.
