Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Elies, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1687 – Madrid, 1755)

Compositor i organista. Format a l’escola de Joan Baptista Cabanilles, exercí com a organista i l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i al convent de Las Descalzas Reales de Madrid.

Fou considerat el millor organista peninsular de l’època.

La seva àmplia producció comprèn gairebé exclusivament obres per a orgue: versos, tocates, fugues, passos, tiempos, passacaglie, etc, totes les quals destaquen per una tècnica contrapuntística molt rica i una harmonia molt audaç.

Dotras i Vila, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 novembre 1900 – Canet de Mar, Maresme, 15 juliol 1978)

Músic i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sots-director el 1967.

Ha escrit sarsueles, música lleugera i música per a pel·lícules.

Domènech i Español, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1865 – segle XX)

Musicòleg i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert i de Felip Pedrell, fou director artístic de l’Associació Wagneriana (1904).

És autor d’obres simfòniques i de cambra i de la sarsuela El sant de l’oncle i obres vocals.

Publicà estudis dels drames musicals wagnerians, entre els quals es destaca Parsifal de Wagner (1903).

Delàs i Franco, Josep Lluís de

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 març 1928 – Bornheim, Renània, Alemanya, 21 setembre 2018)

Compositor i director d’orquestra. Amplià estudis a Munic (1950-54).

Ha actuat a diferents ciutats europees. Col·laborador de la Westdeutscher Rundfunk (RFA) i de l’estudi de música electrònica de la universitat d’Utrecht.

És autor, entre altres obres, d’Imago, per a orquestra de cambra (1964), i de Textos, per a cinta magnetofònica i soprano (1967).

Daniel i Ramona, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juliol 1880 – 4 juny 1963)

Compositor. Nebot d’Eusebi Daniel i Campalans. Residí a París (1900-vers 1912) i a l’Argentina (1917-vers 1924).

Autor d’obres per a piano, lieder, l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català (La meva rosa no és per a tu, 1937, amb text d’Alfons Roure) i en castellà.

També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia.

Daniel i Campalans, Eusebi

3 Respostes

(Corbins, Segrià, 1865 – Barcelona, 1 juliol 1950)

Organista i compositor. Estudià al conservatori de Brussel·les, on fou professor de contrapunt i d’orgue.

Compongué música religiosa i obres per a orgue.

L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Dalmau i Gibert, Delfí

Deixa un comentari

(Llers, Alt Empordà, 24 desembre 1861 – Barcelona, 1927)

Compositor i professor. Estudià a Barcelona. El 1900 s’establí a Bahía Blanca (Argentina) on fundà una acadèmia de música.

El 1918 tornà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament. És autor de música religiosa i de cançons infantils.

Cuyàs i Borés, Vicenç

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 6 febrer 1816 – Barcelona, 7 març 1839)

Compositor. Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova.

Escriví tres òperes: Ugo, conte di Parigi (1837), Il sonnambulo (1838), que deixà sense acabar, i La fattuchiera (1838), amb la qual obtingué un gran èxit al Teatre Principal de Barcelona (1838).

És també autor d’una simfonia (1835), dedicada a l’actriu Matilde Díez, un himne, alguns duets, com el Duetto fra un Sabino e un Romano (1837), àries, cors, etc.

Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic -fou anomenat el Bellini català-, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores.

Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà la seva carrera.

Cuspinera i Oller, Climent

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 juny 1842 – 26 setembre 1899)

Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de diferents cors populars i fundà l’Euterpe Caldense.

Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito).

Publicà articles de crítica musical a “El Diluvio” i al “Diario de Barcelona”, els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).

Fou el pare del poeta Ramon Cuspinera i Vendrell  (Barcelona, 1888 – 1917).

Cuscó i Panadès, Amadeu

Deixa un comentari

(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1876 – Barcelona, 13 gener 1942)

Compositor. Es formà musicalment a Montserrat i amplià més tard els seus estudis de piano amb Joan B. Pellicer i els de composició amb Amadeu Vives i Enric Morera. Fou mestre de capella a Sitges, i alternà aquesta tasca amb la de concertista.

Autor de Poema psíquico (1928), d’una suite per a orquestra (1929), de nombroses obres de música de cambra (set quartets i un sextet), una missa a dos cors i d’altres obres simfòniques.

Fou presentat al públic per l’Orquestra Pau Casals amb la interpretació de dos dels seus tres preludis simfònics (1930).