Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Bergnes de les Cases, Antoni

11 Respostes

(Barcelona, 1801 – 17 novembre 1879)

Hel·lenista i editor. Germà de Joana. De formació autodidàctica, a partir del 1837 va exercir de professor de grec i després de catedràtic a la Universitat de Barcelona, on posteriorment, del 1868 al 1875, va ocupar el càrrec de rector.

Com a impressor, dirigí l’editorial que portà el seu nom (1830-43), de la qual són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la varietat de tipus; són importants les traduccions estrangeres fetes per ell mateix i l’edició d’una Història de la imprenta (1831).

Publicà la revista “El Vapor” (1833) i va impulsar l’edició del Diccionario Geográfico Universal, i fundà i dirigí les revistes “El Museo de las Familias”, “La Abeja”, primers òrgans de premsa familiar.

Per revalorar els estudis hel·lènics publicà la seva Nueva Gramática Griega (1833). D’acord amb la Societat Bíblica de Londres, hi publicà la versió catalana del Nou Testament (1832).

Home d’idees liberals, europeista, fou senador el 1872. Va tenir un paper destacat en la introducció del romanticisme a la Península. Va escriure El Progreso (1873). Per bé que no s’acabà de comprometre amb la Renaixença, el 1861 va ser mantenidor dels Jocs Florals.

Bellido i Golferichs, Jesús Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 novembre 1880 – Tolosa, Llenguadoc, 17 juliol 1952)

Metge, veterinari i polític. Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol. Catedràtic de fisiologia a Saragossa (1914) i a Granada (1920), i després de farmacologia a Barcelona (1930). Fundà, juntament amb August Pi i Sunyer, l’Institut de Fisiologia i presidí (1919-20) la Societat de Biologia de Barcelona, i dirigí l’escola de sords-muts i subnormals a Vil·la Joana.

La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1925) versà sobre hormonologia. Intervingué en les tasques dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i en l’estructuració de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Membre d’Acció Catalana Republicana i catòlic practicant, fou nomenat comissari de cultes pel govern de la República (desembre 1938). L’any 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on continuà les tasques investigadora i docent. Es dedicà a l’estudi de la fisiologia renal i respiratòria, l’electrocardiografia, etc., i publicà nombrosos treballs sobre aquests temes. Col·laborà, entre d’altres publicacions, a “Quaderns d’estudis polítics, econòmics i socials”, de Perpinyà.

Batle i Nicolau, Nadal

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 25 febrer 1945 – Palma de Mallorca, 7 desembre 1997)

Matemàtic. Es llicencià en matemàtiques el 1967 a la Universitat de Barcelona i el 1973 llegí la tesi doctoral Contribución a un estudio básico de los espacios métricos posibilísticos. Entre el 1968 i el 1980 ocupà diverses categories de professorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya. Exercí de catedràtic a la universitat de Sevilla i a la Politècnica de València. En aquesta darrera fou director de l’Escola d’Arquitectura.

El 1982 passà a la Universitat de les Illes Balears i aquest mateix any guanyà les eleccions a rector, càrrec que ocupà fins el 1995. Durant el seu mandat es produí el trasllat de la majoria d’estudis al campus de la carretera de Valldemossa.

Entre els seus càrrecs i distincions cal destacar: membre de la junta directiva de la International Association of Knowledge Engineers, membre del consell d’administració i secretari de la comissió executiva de la Caixa de Balears “Sa Nostra”, etc.

Es destacà per la seva passió intel·lectual per l’expansió científica de la llengua catalana. Traduí al català, amb la col·laboració de Aina Moll, l’obra de N. Negroponte Viure en digital. Els darrers anys de la seva vida col·laborà assíduament en el “Diari de Balears”.

Bassegoda i Nonell, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 9 febrer 1930 – 30 juliol 2012)

Arquitecte i catedràtic. Fill de Bonaventura Bassegoda i Musté, i germà de Bonaventura. S’ha dedicat especialment a l’estudi i a la difusió de l’obra d’Antoni Gaudí, ha publicat les obres completes de l’arquitecte (en japonès, 1978 i 1985); i, amb G.R. Collins, The Designs and Drawings of A. Gaudí (1983), i ha estat arquitecte de la catedral de Barcelona.

Membre de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1972) i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1977).

Llibres més importants: Atlas de Historia del Arte, Guia de Gaudí (1970), Los maestros de obras de Barcelona (1972), El Círculo del Liceo (1973), La catedral de Barcelona (1973), Historia de la Arquitectura (1976 i 1984), Història de la restauració de Poblet (1983), La casa Llotja de Mar (1985).

Intervingué en la restauració del monestir de Poblet i del de Pedralbes. Catedràtic d’història de l’arquitectura a l’Escola de Barcelona.

Ballester i Convalia, Pau de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1927 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 31 gener 1984)

Arximandrita i bisbe ortodox. Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar. Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església Ortodoxa grega i l’Església Catòlica i es féu ortodox.

Es traslladà a Atenes i hi féu estudis de teologia. Ordenat sacerdot a Atenes (1953), aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau.

El 1958 es féu súbdit grec i es traslladà a Mèxic. El 1970 fou nomenat bisbe, amb el títol de la històrica seu de Nazianz (Capadòcia), per a Mèxic, l’Amèrica Central, el Carib i la Gran Colòmbia.

Catedràtic de grec clàssic a la universitat de Mèxic, tingué un lloc important en la tasca ecumènica. El 22 de gener fou ferit a les portes de la catedral ortodoxa i morí als pocs dies.

Entre altres obres, publicà les següents, en grec: Les relacions de les esglésies del nord africà amb les de la Península Ibèrica, des de sant Cebrià a sant Agustí (1954), Estat actual de la problematologia del viatge de sant Pau a Espanya (1955) i Osi de Còrdova (1955); i, en anglès, L’Església Ortodoxa i el moviment ecumènic (1960).

Balada i Ibáñez, Lleonard

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 setembre 1933 – )

Compositor. Feu estudis musicals al Conservatori del Liceu i a la Juilliard School of Music, a Nova York. Ha escrit concerts (Música tranquil·la, Concert per a piano i orquestra, Concert per a guitarra i orquestra), peces diverses de cambra, l’oratori Maria Sabina (1969) i música incidental per a teatre i cinema, i el 1982 li fou estrenada l’òpera còmica Botxi! botxi!, i el 1989 Cristobal Colón, estrenada al Liceu de Barcelona.

Fou cap del departament de música de l’Escola de les Nacions Unides (1963-70) i catedràtic de composició a la Universitat Carnegie-Mellon, de Pitssburgh (Pensilvània). Participa activament en el Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí.

Badia i Margarit, Antoni Maria

7 Respostes

(Barcelona, 30 maig 1920 – 16 novembre 2014)

Lingüista. Catedràtic de gramàtica històrica espanyola (1948) i catalana (1977) a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector des del 1978 fins al 1986. Ha publicat estudis sobre la lingüística històrica catalana: morfologia, sintaxi, fonètica, semàntica, etc., i també d’específics sobre dialectologia. Ha dedicat importants treballs a la geografia lingüística, i també sobre onomàstica, lingüística estructural i sociologia lingüística.

Ha publicat nombrosos llibres i treballs entre els quals destaquen Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins (1969), Gramática histórica catalana (1951) i la seva edició en català (1981), Gramàtica catalana (1962), La llengua catalana ahir i avui (1973), La formació de la llengua catalana. Assaig d’interpretació històrica (1981).

Ha estat president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-76) i del grup català de Sociolingüística des de 1973. És doctor honoris causa de les universitats de Salzburg (1972), Tolosa de Llenguadoc (1980) i la Sorbona (1986) i el 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Aubet i Semmler, Maria Eugènia

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1943 – 17 febrer 2024)

Arqueòloga. Formada a la Universitat de Barcelona, on fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes, entre el 1972 i el 1982 fou investigadora del CSIC. El 1982 accedí a una càtedra de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1992 a la Universitat Pompeu Fabra.

El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de la civilització tartèssica de la baixa Andalusia i en l’impacte colonial fenici a la Península Ibèrica.

Entre els seus treballs cal destacar Los marfiles orientalizantes de Praeneste (1971), La necrópolis de Setefilla en Lora del Río, Tiro y las colonias fenicias de occidente (1987), el 1995 dirigí Catálogo documental de los fenicios en Andalucía i el 1997 va coordinar el volum Los fenicios en Málaga.

Argenter i Giralt, Joan Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 febrer 1947 – )

Lingüista. Catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou director de la revista “Límits”, de la qual aparegueren nou números entre el 1986 i el 1990. Féu col·laboracions a la Gran Enciclopèdia Larousse i al Diccionari de la llengua catalana (1995) de l’IEC.

És autor de nombrosos estudis sobre lingüística, sociolingüística i poètica, com De Poètica i Lingüística (1984), Debat sobre la normalització lingüística (1991) i Elementos de lingüística (1996), juntament amb altres autors.

És responsable de la Proposta per a un estàndar oral de la llengua catalana de l’IEC, i editor de les Actes de l’International Workshop on Language, Brain and Verbal Behavior (1999).