(Catalunya, 31 juliol 1936 – 6 agost 1936)
Departament del govern de la Generalitat. En fou únic conseller Rafael Vidiella.
(Catalunya, 31 juliol 1936 – 6 agost 1936)
Departament del govern de la Generalitat. En fou únic conseller Rafael Vidiella.
(Catalunya, 1924 – 1928)
Col·lecció de novel·la rosa. De periodicitat mensual, creada per Josep M. Folch i Torres, de la qual fou l’únic autor durant els quatre anys. Obtingué un èxit extraordinari de públic, especialment femení.
Una segona època, els primers anys del decenni del 1930, i amb diversos autors, no fou tan popular.
(Madrid, 1923 – Catalunya, 1986)
Editorial fundada pel valencià Manuel Aguilar.
Ha publicat alguna obra catalana traduïda al castellà i edità una sèrie de discs literaris -“La Palabra”-, alguns d’ells directament en català.
El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana.
(Catalunya, segle XV)
Narració fantàstica catalana d’autor desconegut. Tracta sobre la vida d’ultratomba i la resurrecció de Llàtzer.
Fou impresa el segle XV juntament amb Gamaliel i La destrucció de Jerusalem. S’hi descriuen abastament les penes de l’infern, també apareix un col·loqui entre Jesús i la Verge Maria i un recull de diverses històries religioses.
Les impressions documentades més antigues són les dels anys 1493, 1502 i 1510, totes a Barcelona.
(Catalunya, 1933)
Escultura de Pau Gargallo, de 2,35 m d’altura. Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l’artista.
És la seva obra principal, en què treballà tota la vida: en resten dibuixos previs molt primerencs (1904), i el 1926 féu l’important Cap de profeta, que ve a ésser l’immediat precedent de la gran peça.
Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 (Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc).
Els exemplars més coneguts són el del Musée d’Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid.
(Catalunya, 1910 – 1911)
Quadre a l’oli de Joaquim Sunyer (1,06×1,52 m). Fou presentat l’abril de 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què l’autor es consagrà com el gran pintor del noucentisme.
És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment: placidesa, bucolisme i ingenuisme. Joan Maragall a “Museum” hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista”.
Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge”.
Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus se’n desprengueren i es conserva actualment a la col·lecció barcelonina de Joan Antoni Maragall.
(o de la Brufaganya) Personatge llegendari del Camp de Tarragona, de la contrada tarragonina de la Brufaganya.
Segons la tradició, féu trenta anys de penitència a l’indret on hi ha el santuari de Sant Magí de Brufaganya. Hom li atribueix l’evangelització d’aquella zona, fins que, pres, fou dut a Tarragona i fou decapitat, el 25 d’agost del 306. Unes altres fonts indiquen el 10 o el 19 d’agost. La seva festa se sol celebrar aquesta darrera data.
Hi ha moltes llegendes i tradicions lligades a la seva vida, com la que diu que féu brollar les anomenades fonts de Sant Magí, al peu del santuari.
En la seva festa hom reparteix aigua, duta en bótes, d’aquestes fonts.
A Tarragona era el patró dels pescadors del barri del Serrallo.
(Catalunya, 1971 – )
Grup de jazz de caràcter amateur. Format com a quintet i compost pels germans Ricard, Carles i Toni Gili, i Lluís i Cristòfor Trepat. La formació s’ha anat ampliant fins a convertir-se en una veritable orquestra.
Amb un estil proper al swing i al jazz popular i ballable, ha participat en múltiples festivals, tant a Catalunya com per tot Europa, i ha acompanyat sovint grans estrelles del jazz, com Bill Coleman o Benny Waters.
Entre els diversos àlbums que ha editat, sobresurten La Locomotora Negra (1983), Hey Mr Landlord (1983, amb Gene Mighty Flea Conners), Round Christmas (1992), el disc de celebració del 25è aniversari, 25 anys (1995) i Ellington Train (1999).
Enllaç web: La Locomotora Negra
(Catalunya, 1922 – 1923)
Organisme creat per la Mancomunitat de Catalunya. Era formada per agrupacions musicals de les principals ciutats catalanes.
La seva finalitat era la celebració de concerts a les poblacions del Principat mancades de possibilitats pròpies.
(Catalunya, 1920 – 1930)
Òrgan. Agrupava les entitats excursionistes de Catalunya. Era presidida per Cèsar August Torras.
Fou promoguda des de l’Aplec Excursionista de Poblet (1910) i els congressos excursionistes de Lleida (1911) i de Manresa (1912).
Amb el cop d’estat del 1923 i la posterior Dictadura de Primo de Rivera fou clausurada, tot i que es mantingué un secretariat de coordinació.
El 1930 se’n restabliren les funcions i adoptà la denominació de Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.