(Catalunya, 31 juliol 1936 – 6 agost 1936)
Departament del govern de la Generalitat. En fou únic conseller Rafael Vidiella.
Comunicacions, Conselleria de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)
Biblioteca Gentil
(Catalunya, 1924 – 1928)
Col·lecció de novel·la rosa. De periodicitat mensual, creada per Josep M. Folch i Torres, de la qual fou l’únic autor durant els quatre anys. Obtingué un èxit extraordinari de públic, especialment femení.
Una segona època, els primers anys del decenni del 1930, i amb diversos autors, no fou tan popular.
Aguilar, Editorial
(Madrid, 1923 – Catalunya, 1986)
Editorial fundada pel valencià Manuel Aguilar.
Ha publicat alguna obra catalana traduïda al castellà i edità una sèrie de discs literaris -“La Palabra”-, alguns d’ells directament en català.
El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana.
Actes de Llàtzer
(Catalunya, segle XV)
Narració fantàstica catalana d’autor desconegut. Tracta sobre la vida d’ultratomba i la resurrecció de Llàtzer.
Fou impresa el segle XV juntament amb Gamaliel i La destrucció de Jerusalem. S’hi descriuen abastament les penes de l’infern, també apareix un col·loqui entre Jesús i la Verge Maria i un recull de diverses històries religioses.
Les impressions documentades més antigues són les dels anys 1493, 1502 i 1510, totes a Barcelona.
Profeta, El
(Catalunya, 1933)
Escultura de Pau Gargallo, de 2,35 m d’altura. Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l’artista.
És la seva obra principal, en què treballà tota la vida: en resten dibuixos previs molt primerencs (1904), i el 1926 féu l’important Cap de profeta, que ve a ésser l’immediat precedent de la gran peça.
Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 (Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc).
Els exemplars més coneguts són el del Musée d’Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid.
Pastoral
(Catalunya, 1910 – 1911)
Quadre a l’oli de Joaquim Sunyer (1,06×1,52 m). Fou presentat l’abril de 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què l’autor es consagrà com el gran pintor del noucentisme.
És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment: placidesa, bucolisme i ingenuisme. Joan Maragall a “Museum” hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista”.
Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge”.
Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus se’n desprengueren i es conserva actualment a la col·lecció barcelonina de Joan Antoni Maragall.
Moltes Cançons Catalanes
(Catalunya, segle XVI)
Conjunt de disset poesies anònimes, d’autor anònim.
Influït per la lírica pastoral castellana, les seves composicions tenen un aire falsament popularitzant, contrarestat per les citacions d’autors clàssics (Tit Livi, Sèneca, Ovidi, etc) que precedeixen algunes composicions.
Misteri de Santa Àgata
(Catalunya, segle XVI)
Obra dramàtica hagiogràfica anònima. Descoberta i publicada per Nolasc del Molar.
En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant.
Només se’n conserven quatre-cents vuitanta sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra.
Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval -ben remarcable-, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges -sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove galant-, que diferencien aquest misteri dels altres de la mateixa època i dels de les anteriors i l’apropen en certa manera a l’esperit renaixentista.
Misteri de dolor
(Catalunya, febrer 1904)
Drama d’Adrià Gual, considerada per la crítica la millor obra de l’autor.
Estrenat per la companyia del Teatre Íntim, sota la direcció de l’autor, al Teatre de les Arts de Barcelona.
En aquesta peça el dramaturg barceloní abandona el tractament simbolista d’anteriors creacions i s’endinsa en el drama rural, de fortes passions, a l’estil d’Àngel Guimerà.
Minyons Escoltes-Guies Sant Jordi
(Catalunya, 1977 – )
Institució escolta. Fundada amb la fusió de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.
Recull els orígens i la trajectòria de l’escoltisme i el guiatge catòlic a Catalunya.
L’any 1986 tenia 155 agrupaments.
Dades dels Països Catalans 