Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Companys: procés a Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1979)

Film català. Recull les experiències de La ciutat cremada (1976) en la seva assimilació del cinema català a la recuperació històrica.

Fou dirigit per Josep M. Forn. Luis Iriondo, Maria May i Pau Garsaball en foren els principals intèrprets. La fotografia és de Cecilio Paniagua.

En reduir el context col·lectiu a la dimensió individual del president Companys, entre la desfeta republicana i el seu afusellament el 1940, el film subratlla de forma excessiva la mitificació del personatge i invalida d’aquesta manera qualsevol altre apropament diferent.

Commemoracions de Pere Albert

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Tractat. Recopilació, primerament de caràcter privat i més tard amb valor oficial (a partir d’un capítol de cort de 1470), de dues col·leccions consuetudinàries del dret feudal català: Costumes de Catalunya entre senyors i vassalls i una altra el començament de la qual és Casos en los quals el senyor no és tengut….

La unió d’ambdues constitueix les Commemoracions, i la recollí Pere Albert, home format a la Universitat de Bolonya, canonge de Barcelona i conseller de Jaume I el Conqueridor.

Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació

4 Respostes

(Catalunya, 5 novembre 1980 – )

(CIRI)  Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya, per a la coordinació de les diverses activitats i projectes dels departaments de la Generalitat en els camps de la recerca científica, en tots els seus vessants, i de la innovació tecnològica a Catalunya, per tal d’aconseguir una actuació conjunta emmarcada dins unes directrius generals de política científica, amb l’objectiu d’assolir la màxima eficàcia.

Ha desenvolupat un sistema d’ajuts per a treballs de recerca.

Comissió d’Educació General

Deixa un comentari

(Catalunya, 1918 – 1924)

Organisme de política cultural. Creat per la Mancomunitat de Catalunya per dur a terme el projecte d’Institut d’Educació General, ideat per Prat de la Riba el 1914.

Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat.

Destacaren les campanyes del bon hostal de Catalunya, en defensa dels ocells, la creació de la Lliga Nacional d’Associacions de Música i de la Germanor d’Orfeons de Catalunya i la coordinació del certàmens literaris.

Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.

Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 13 juny 1985 – )

(COB-DC)  Entitat professional. Constituïda a partir de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya per agrupar els titulats en Biblioteconomia i Documentació.

Les seves funcions són: ordenar l’exercici professional en qualsevol de les seves formes; representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb les administracions públiques; defensar els interessos professionals dels col·legiats; i vetllar per l’adequació de l’activitat professional a les necessitats dels ciutadans mitjançant programes regulars de formació continuada. Publica un butlletí informatiu bimensual, “Document”, i una revista tècnica “Item”.

L’any 1993 organitzà la 59a Conferència General de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques (IFLA). És soci fundador de la Federación Española de Asociaciones de Bibliotecarios y Documentalistas i coorganitza regularment les Jornades Catalanes de Documentació.

Enllaç web: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

Col·legi de Filosofia de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1976 – 1989)

Grup filosòfic. Integrat per X. Rubert i de Ventós, Eugeni Trias, Jordi Llobet i Antoni Vicens (substituït el 1979 per Josep Ramoneda).

Des del 1976 imparteix un curs lliure i para-universitari de filosofia sobre temes diversos i amb la col·laboració de diferents professors convidats.

Els tres primers cursos, fets a l’Escola Eina, donaren lloc als corresponents volums. Des del 1980 els cursos s’han fet al Casal de Sarrià.

Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana

1 Resposta

(Catalunya, desembre 1978 – 1988)

(CEPEPC)  Organització pedagògica. Formada per una vuitantena d’escoles, la majoria cooperatives de pares o de mestres, que actualment són escoles públiques dependents de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes escoles foren creades durant el règim franquista, a partir dels darrers anys de la dècada del 1960, entorn de la institució Rosa Sensat. Foren pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició pedagògica catalana d’escola activa d’abans de la guerra civil.

Estigueren presents, per tant, a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, els quals s’estengueren posteriorment per tot l’estat espanyol i han inspirat la reforma del sistema educatiu dels anys 1990.

L’any 1978 es constituïren en col·lectiu i el 1979 demanaren a la Generalitat provisional d’ésser integrades a la xarxa d’escoles públiques com a contribució a la construcció d’una nova escola pública catalana.

El procés d’integració s’inicià en virtut d’una llei del Parlament de Catalunya de 1983, i conclogué el 1988.

Col·lecció Cambó

Deixa un comentari

(Catalunya, 1929 – 1936)

Col·lecció d’obres d’art. Reunides pel polític Francesc Cambó entre els anys 1929-36 amb la intenció de completar les col·leccions oficials espanyoles del Museu del Prado i del Museu d’Art de Catalunya. Formada per seixanta obres, comprèn pintura italiana primitiva, del primer Renaixement i de l’època moderna.

Gairebé la meitat de les adquisicions foren aconseguides en la venda a París de la col·lecció de Joseph Spiridon. La resta d’obres foren adquirides en diferents ocasions i llocs, sempre amb l’assessorament d’experts.

A partir del 1937 la col·lecció fou disseminada entre Londres, Abbazzia i Rapallo, i posteriorment es traslladà en diferents parts a Montreux (Suïssa), Buenos Aires, Ginebra i París.

El 1991 s’aconseguí de reunir-la un altre cop i d’exposar-la completa, al Prado i a la sala de Sant Jaume de la Fundació “La Caixa”.

Seguint la voluntat de Cambó, cinquanta de les obres foren donades al Museu d’Art de Catalunya, i la resta fou regalada pel mateix Cambó a institucions i particulars.

Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón

1 Resposta

(Catalunya, 1847 – 1910)

(CODOIN-ACA)  Sèrie documental històrica. La seva publicació fou iniciada per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums.

El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs (volum 42), i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà.

És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte Jaume II d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos (cens de Pere III de Catalunya), la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III, el Compromís de Casp i la guerra contra Joan II.

Inclou també texts particulars, com la Historia de los condes de Urgel, de Dídac Monfar, i escrits de Pere Miquel Carbonell.

Clàssics del Cristianisme

5 Respostes

(Catalunya, 1988 – )

Col·lecció d’obres d’autors cristians de totes les èpoques i tradicions, traduïdes al català a partir dels textos originals i amb introduccions i notes a càrrec d’especialistes. El primer volum (Escrits, de Francesc i Clarà d’Assís) aparegué el 1988.

La col·lecció és fruit de la col·laboració entre la Facultat de Teologia de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia Catalana, amb el concurs tècnic d’Edicions Proa, de Barcelona.

Dirigida per Sebastià Janeras i amb l’assessorament dels professors Joan Bada, Jaume Fàbregas, Evangelista Vilanova i Josep Vives.

Enllaç:  Clàssics del Cristianisme