Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

ciutat cremada, La

(Catalunya, 1976)

Film. De caràcter emblemàtic per la seva funció de pioner de la producció cinematogràfica nacional després de la mort de Franco.

Realitzat per Antoni Ribas sobre un guió d’ell mateix i de Miquel Sanz, el film parteix de l’òptica d’una família burgesa catalana i reconstrueix els principals esdeveniments històrics des de la pèrdua de les colònies espanyoles fins la Setmana Tràgica, encara que la manca de pressupost suficient per tan ambiciós projecte propicia en l’espectador una adhesió més emocional que no pas objectiva.

La fotografia és de Teo Escamilla, la banda musical és obra de Manuel Valls i Gorina i fou interpretada principalment per Xavier Elorriaga, Pau Garsaball, Adolf Marsillach i J.L. López Vázquez.

Cercle d’Agermanament Occitano-Català

(Catalunya, 1977 – )

(CAOC)  Entitat cultural. Sorgida de la iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, Enric Garriga i Trullols i Joan Amorós, de crear un moviment popular d’agermanament occitano-català.

La primera assemblea constituent tingué lloc el 1978 sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca. Contemporàniament, fou creada a Occitània una entitat paral·lela, el Comitat d’Afrairament Occitanó-Català. Les dues entitats treballen conjuntament en l’organització d’actes, reunions i aplecs.

El CAOC es proposa restablir els contactes culturals entre els dos pobles i la línia de construcció de l’Europa dels pobles. Organitza també, el dissabte i el diumenge anteriors a sant Joan, el gran Aplec de Montsegur.

Edita el butlletí “Reviure”, escrit en català i occità.

Enllaç web: Centre d’Agermanament Occitano-Català

Centre per a la UNESCO de Catalunya

(Catalunya, 1984 – )

(CATESCO)  Associació. Manté relacions oficials amb la UNESCO amb l’objectiu de difondre els valors i les activitats d’aquest organisme a Catalunya i fer-li arribar les aportacions de la comunitat cultural catalana. És una organització no governamental i fou dirigida des dels orígens per Fèlix Martí.

El centre presta els seus serveis tècnics a la UNESCO, que li confia responsabilitats internacionals en l’àmbit de les llengües i de les religions. També és molt actiu en l’àmbit dels drets dels pobles i del dret a l’autodeterminació i contribueix a l’enfortiment de les iniciatives ja existents a Catalunya en la difusió dels valors d’aquesta organització, per això manté un estret lligam amb el moviment associatiu català i ofereix serveis a diverses federacions i entitats associatives.

Disposa d’una biblioteca pública amb més de 10.000 volums i 250 revistes, a més, tradueix i edita la versió catalana de les publicacions de la UNESCO i d’altres organismes internacionals.

Enllaç web: CATESCO

Centre d’Història Contemporània de Catalunya

(Catalunya, 1984 – )

(CHCC)  Institució. Creada amb l’objectiu de promoure la recollida de documentació escrita i fomentar la investigació històrica, especialment de Catalunya.

En fou nomenat director l’advocat i historiador Josep Benet i Morell, el qual fou rellevat en el càrrec per Albert Manent el 2000.

Té també com a objectius formar una biblioteca hemeroteca especialitzada, sobretot en història del catalanisme, i donar suport a la publicació d’obres referides a la història de Catalunya, que fins al desembre de 2000 han estat 212.

Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de les Cases, fins que al novembre de 1997 s’instal·là, compartint-hi edifici i serveis, al Museu d’Història de Catalunya.

Centre d’Estudis Demogràfics

(Catalunya, 10 febrer 1984 – )

(CED)  Institució creada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona dedicada a la investigació i la formació d’especialistes en tema de demografia. Es dedica a la creació i el manteniment d’una base de dades i disposa d’una biblioteca especialitzada.

Des del 1985 actua com un consorci amb entitat jurídica pròpia. Difon els seus treballs a través de la col·lecció “Papers de Demografia”, alhora que realitza anualment, des del 1988, cursos de post-grau per a llicenciats que desitgen formar-se com a nous especialistes en matèria de població.

Centre de Recursos Pedagògics

(Catalunya, 1983 – )

(CRP)  Servei educatiu del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a donar suport a l’activitat pedagògica dels centres d’ensenyament i a la tasca docent del professorat.

El 1994 se’n redefiní normativament l’estructura i les funcions. L’àmbit d’actuació és local, subcomarcal i comarcal, i cobreix tot l’àmbit territorial del departament d’ensenyament.

Els CRP de la ciutat de Barcelona són fruit d’un conveni entre el departament d’ensenyament i l’ajuntament de Barcelona i n’hi ha un cada districte municipal.

L’any 2000 hi havia 72 CRP al conjunt de Catalunya.

Cave canem

(Catalunya, 1995 – 1999)

Revista en català. Aparegué en format de llibre objecte i recull col·laboracions d’artistes, pensadors, escriptors i intel·lectuals catalans.

El consell de redacció era format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima.

Des de l’aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999.

Entre els col·laboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar.

CATMARC

(Catalunya, 1981/82 – )

Adaptació autoritzada de l’UKMARC, format bibliogràfic britànic, desenvolupada per l’Institut Català de Bibliografia, que l’empra en la redacció de la Bibliografia Nacional de Catalunya i en la catalogació automatitzada de gran part de les biblioteques catalanes.

Catalunya Ràdio

(Catalunya, 18 juny 1983 – )

Emissora radiofònica. Integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).

En els seus inicis era una emissora musical, però adoptà un contingut més general després de la creació de Catalunya Música i Catalunya Informació. Emet en FM i té una cobertura a tot Catalunya.

Enllaç:  Catalunya Ràdio

Catalunya pintoresca, la

(Catalunya, 1919)

Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).

La sèrie, que havia estat iniciada a la “Revista Nova”, supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic. Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia.

Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona.