Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Cervera -varis/es bio-

10 Respostes

Agalbursa de Cervera * Veure> Agalbursa de Bas (muller de Barison, jutge d’Arborea).

Aldonça de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d’Ayerbe, fill natural de Jaume I el Conqueridor i de l’amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d’Aierbe.

Bernat de Cervera  (Catalunya, segle XIII – 1287)  Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera.

Dalmau de Cervera  (Catalunya, segle XI)  Fill d’Isarn i Il·lia. Marit d’Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós).

Eldiardis de Cervera  (Catalunya, segle XII – Vallbona ?, Urgell, 1230)  Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d’Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir.

Esclaramonda de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós.

Gaia de Cervera * Veure> Gaia de Bas (muller de Ramon de Torroja).

Gueraua de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Néta de Ramon de Cervera. Priora d’Alguaire. Vengué les seves possessions a l’orde de Sant Joan.

Guillem Dalmau de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Magnat. L’any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de juny de 1130.

Hug (I) de Cervera  (Catalunya, segle XI)  Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l’Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I de Barcelona, rebé rendes sobre Cervera (vers 1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç Hug de Cervera.

Hug de Cervera * Veure> Hug de Bas (tercer vescomte de Bas).

Hug Ponç de Cervera *  Veure> Hug Ponç de Bas  (vescomte de Bas, 1178-1221).

Isarn de Cervera  (Catalunya, segle X – segle XI)  Marit d’Il·lia. Foren els pares de Dalmau de Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya.

Jaume de Cervera  (Catalunya, segle XIII – 1276)  Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I de Catalunya i els Montcada. Fou el pare d’Aldonça de Cervera.

Joan Francesc Cervera  (València, segle XVI)  Teòric musical. Autor d’Arte y suma de canto llano (València 1595) i d’una obra teòrica sobre cant d’orgue i contrapunt, inèdita.

Pere Arnau de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà amb l’expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana.

Ponç (II) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (segon vescomte de Bas).

Ponç (III) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (lloctinent del vescomtat de Bas).

Sibil·la de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d’Albalat. El seu fill Simó de Montcada fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília.

Cervera, Ramon de -varis-

6 Respostes

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – 1172/82)  Fill de Ponç Hug de Cervera i germà de Ponç de Bas, junt amb el qual prengué part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Fou senyor de l’Espluga Jussana. Néta seva fou Gueraua de Cervera.

Ramon (I) de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Bisbe d’Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves.

Ramon (II) de Cervera  (Catalunya, segle XIII – vers 1305)  Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II el Gran, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol d’Urgell. El 1375 fou un dels juradors dels convenis de la pau d’Almazan.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós i en fou conseller. En virtut de les disposicions de les Corts de Montsó (1383), resultà expulsat de la cort. Serví després Joan I el Caçador, del qual fou ambaixador a Sardenya (1387), per preparar una pau amb els Arbòrea, juntament amb el lloctinent reial Bernat III Senesterra.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XV)  Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s’hi féu representar per procurador.

Cervera, Ponç de -varis-

1 Resposta

Ponç de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. El 1229 fou un dels signants del compromís matrimonial d’Aurembiaix d’Urgell amb Pere de Portugal.

Ponç de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. El 1274 fou un dels signants dels pactes de confederació nobiliària confirmats a Àger, per iniciativa del vescomte de Cardona, i en oposició al rei Jaume I de Catalunya. Anys més tard, figurava entre els servidors del rei Pere II el Gran.

Cervera, Pere de -varis-

Deixa un comentari

Pere de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Fill de Ponç de Bas i germà d’Hug de Bas. Succeí al seu pare com a vescomte regent de Bas (Pere II de Bas).

Pere de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill d’Hug Ponç de Bas. Dit també de Serra, de Bas o d’Arborea, com els seus descendents, que abandonaren el cognom de Cervera. Fou de fet el darrer vescomte de Bas (Pere III), títol que ja només portaren nominalment els seus successors, i heretà també el jutjat d’Arborea (Pere II).

Cervera, Guillem de -varis-

3 Respostes

Guillem de Cervera * Veure> Cerverí de Girona (trobador que hom havia considerat, sense fonament, membre de la família Cervera).

Guillem de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Noble. Figurà a vegades al seguici i consell del rei Alfons I el Cast. A la segona part del regnat d’aquest actuava ja a vegades amb el seu fill homònim, que havia de ser un dels més alts personatges de la família.

Guillem (V) de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Ramon. Fou anomenat també Folc de Ponteves. Fou desheretat.

Guillem (VI) de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Ramon (II) de Cervera. El 1323 participà a la campanya per reduir Sardenya a l’obediència de Jaume II de Catalunya. Morí jove, segurament sense fills barons.

Cervera, Guillem (I) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1130)

Suposat germà de Berenguer (I) de Cervera i, per tant, germà també, o besnebot, del senyor de Castellfollit, Hug de Bas. Fou l’iniciador de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut.

Repoblà una vasta regió de les Garrigues (Castelldans) i del Segrià (Gebut) entre el 1119 i el 1130.

El seu fill fou Guillem (II) de Cervera (Catalunya, segle XII – vers 1164)  (dit el Gros)  Participà en la conquesta de Siurana (1154), i el 1161 es féu monjo de Poblet. Fundà amb la seva muller, Ermessenda, el priorat de Sant Pere Gros de Cervera, i fou senyor del castell de Cérvoles. Llur fill fou Guillem (III) de Cervera.

Cervera, Berenguer (I) de

1 Resposta

(Catalunya, segle XI)

Senyor de Granyanella i de Vilagrasseta. Fill d’un Dalmau que sembla el senyor de Castellfollit de Riubregós, casat amb Elisava, o un seu nét homònim.

Fou l’iniciador de la línia de Granyanella, la qual sembla que s’extingí amb els seus besnéts Berenguer (III) de Cervera (Catalunya, segle XII – després 1230) i Arnau (II) de Cervera (Catalunya, segle XIII – després 1250).

Cervelló i de Vilafranca, Arnau de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1373)

Fill de Guillem de Cervelló el Bord de Cervelló.

Fou tutor de Guillem Ramon (I) de Cervelló, comprà al rei el mer i mixt imperi del seu castell (1357) i pledejà amb la vídua de Guillem Ramon (I) pel seu feu de Santa Perpètua (1373), que fou embargat pel rei.

El seu fill fou Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà (Catalunya, segle XIV – 1408)  Majordom i procurador general de la reina vídua Violant de Bar. Fou el pare de Lluís i de Violant de Cervelló i de Palol.

Cervelló i de Querol, Ramon Alemany de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Mallorca, 1229)

Senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Santa Perpètua de Gaià, Montclar, Selmella i Pontils. Fill segon de Guerau Alemany (V) i de Berenguera de Querol.

Assistí a la reconciliació de Jaume I el Conqueridor amb el comte d’Urgell (1217). Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d’on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany.

Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí.

Cervelló i de Queralt -germans-

1 Resposta

Eren fills de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona, i germà de Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.

Dalmau de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – Castella, abans 1401)  Cambrer de l’infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d’armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l’acusació d’homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d’Oriola (1387).

Guillem Ramon Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XV – 1441)  Eclesiàstic. Comanador major d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava.

Hug Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – després 1392)  Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d’armes, procurador de l’infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador de València (1392).