Amador Guerra i Gifré (Garriguella, Alt Empordà, 1835 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885) Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la Universitat de Barcelona.
Lliurat Guerra i Gifré (Catalunya, 1831 – 1870) Mestre. Fundà i dirigí durant cinc anys la revista “La Pedagogía”, des de la qual propugnà bones reformes per a l’ensenyament. Publicà obres docents.
(Catalunya ?, segle XV)
Escriptor. La seva personalitat és desconeguda.
N’ha restat un poema religiós titulat Obra de Nostra Dona, recollit al Cançoner de Saragossa. Sembla influït per Ausiàs Marc.
(Torredembarra, Tarragonès, segle XVI – Barcelona, segle XX)
Família industrial i patrícia d’origen pagès, iniciada per:
Gabriel Güell (Catalunya, segle XVI) Industrial. El 1558 habitava a Torredembarra (Tarragonès). El seu nét-cinquè fou Pau Güell i Roig.
Francesc Guasch (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.
Francesc Guasch (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).
Joan Guasch (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI) Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.
Joan Guasch (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX) Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.
Pere Guasch (Catalunya, segle XVI – 1587) Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.
Ramon Guasch (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.
(Catalunya, segle XI)
Noble. Era senyor del castell d’Espelt, prop d’Òdena (Anoia). En féu donació a l’església.
Arnau de la Guàrdia (Catalunya, segle XII) Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.
Berenguer de la Guàrdia (Catalunya, segle XII) Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).
Bernat Guàrdia (Girona, segle XIV – segle XV) Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.
Bernat de Guàrdia (Urgell, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.
Pere Jaume de Guàrdia (Catalunya, segle XV) Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.
Ramon Berenguer de Guàrdia (Catalunya, segle XII) Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).
(Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Iniciador de la línia de Sardenya. Passà a Sardenya i es casà amb Guialmar de Madrigal i de Cervelló.
Llur fill fou Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal (Sardenya, Itàlia, segle XVI) Marquès de Palmas. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d’Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d’Aragall.
(Catalunya, segle XVII – 1724)
Muller de Miquel de Clariana (1675), comte de Múnter. Darrera membre de la línia principal d’aquest llinatge.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa.
(Catalunya, segle X)
Bisbe d’Elna (920-47). Era fill de comte Sunyer II d’Empúries i de Rosselló.
Havia succeït en la diòcesi el seu germà Elmerad.
Dades dels Països Catalans 