Arxiu d'etiquetes: castells

Oluges, les (Segarra)

8 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,95 km2, 528 m alt, 155 hab (2017)

mapa segarra(o les Oluges Altes i Baixes; ant: Oluja)  Situat a la capçalera del Sió, estès a banda i banda de la vall d’aquest riu, afluent del Segre; drenen també el terme, els seus afluents els torrents de Malacara i de Vergós, al nord-est de Cervera.

Els conreus de regadiu (hortalisses) s’estenen al llarg del riu, però hi preponderen els de secà (cereals, oliveres i vinya), que ocupen gairebé tot el terme. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Aviram. Àrea comercial de Cervera. Regressió demogràfica: el 1920 tenia 691 h.

El poble és esglaonat als vessants d’un turó, coronat pel castell d’Oluja. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Montfalcó Murallat i de Santa Fe de Segarra, el santuari de Gràcia, la quadra i antic lloc del Sant Sepulcre i l’antic hostal del Mas Suau.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Olost (Osona)

11 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 29,37 km2, 572 m alt, 1.197 hab (2017)

0osonaSituat al Lluçanès, format per les valls de la riera Gavarresa i del Lluçanès, poc abans del seu aiguabarreig, és drenat també pel torrent de la Noguera, al nord-oest de Vic. El terreny és molt accidentat, i el sector forestal (pinedes) ocupà gairebé la mitat de la superfície.

La principal activitat és l’agricultura de secà; hi predominen els conreus de blat i de blat de moro. La ramaderia de bestiar oví, boví i porcí i la cuniculicultura han guanyat importància des dels anys vuitanta. S’hi fabriquen teixits de cotó. Àrea comercial de Vic.

El castell d’Olost, molt pròxim al poble, es dins el veí terme d’Oristà. L’església parroquial és dedicada a santa Maria (documentada ja el 908 i renovada totalment el segle XVIII).

El municipi comprèn un gran nombre de masies, algunes de tradició mil·lenària, el poble de Santa Creu de Joglars i el raval d’Olost.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista Via Fora

Olivella (Garraf)

5 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 38,75 km2, 211 m alt, 3.655 hab (2017)

0garrafSituat als contraforts del massís de Garraf, al nord de Sitges, al límit amb el Baix Llobregat i l’Alt Penedès, drenat per les rieres de Ribes i de Jafra. La major part del terme és ocupat per pastures i pel bosc.

L’economia és basada en l’agricultura de secà i en la silvicultura. Els principals conreus són la vinya i els cereals. Hi ha una petita indústria de la construcció. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és dalt d’un turó, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu (construïda el segle XV i refeta el XVII), prop de les restes de l’antic castell d’Olivella i les d’una església romànica, esmentat ja a mitjan segle X.

El municipi comprèn a més el poble de Jafra i la masia de Can Grau (segle XVI, actualment és una escola de natura).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Olius (Solsonès)

20 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 54,84 km2, 742 m alt, 931 hab (2017)

0solsonesSituat a la riba dreta del Cardener, afluent del Llobregat, al nord-est de Solsona. Hi ha bosc de pins.

Una tercera part del terme és conreada, i una bona part de la resta, aprofitat per a pasturatges d’ovelles i vaques. Conreus de secà (cereals), ramaderia (bovina, porcina). La indústria és força diversificada: de la construcció, tèxtils, de pinsos compostos, entre d’altres. Pren importància la funció residencial i d’estiueig. Àrea comercial de Solsona.

El poble és a la dreta del Cardener, l’església parroquial de Sant Esteve és un notable edifici romànic; el castell d’Olius és esmentat el segle X.

El municipi comprèn, a més, el notable molí dels Cups (bastit en 1218-21), els pobles de Brics i Castellvell, la masia de la Torregassa, l’antiga església i terme de Sant Just de Joval, les masies i esglésies del Vilaró i Sussiats, el molí de la Farga, l’església de Sant Miquel del Camp i els enclavaments de Peret i Miravelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Olèrdola (Alt Penedès)

29 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 30,15 km2, 189 m alt, 3.565 hab (2017)

0alt_penedescapital: la Plana Rodona. Situat al sud-est de Vilafranca del Penedès, al vessant interior dels darrers contraforts de la Serralada Litoral, al límit amb el Garraf, drenat per la capçalera de la riera de Canyelles. La part muntanyosa és coberta en bona part per boscs de pins i matollar.

L’economia tradicional del terme és l’agricultura de secà: vinya i cereals, i en menor quantitat, s’hi cull ametlles, olives i fruits. Avicultura. S’exploten les calcàries margoses. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès.

A part de la seva capital, el terme comprèn, a més, els pobles de Moja, Sant Miquel d’Èrdol i Sant Pere Molanta, les caseries de Viladellops, Ferran, Altrabanda, la Serreta i el Sant Sepulcre, el despoblat de Magrinyà i l’antiga quadra de Puig-roig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Òdena (Anoia)

20 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 52,66 km2, 421 m alt, 3.614 hab (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, a l’esquerra de l’Anoia, afluent del Llobregat, als vessants orientals de la serra de Rubió, al nord-est d’Igualada, el terme és regat per la riera de Castellolí i la riera d’Òdena.

L’agricultura és de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya, els ametllers i les oliveres. Guixeres en explotació. Té importància l’activitat industrial, on destaquen la fabricació de materials per a la construcció, la indústria derivada de la fusta (mobles), la tèxtil (gèneres de punt) i l’alimentària (cava). Àrea comercial d’Igualada.

Demogràficament ha oscil·lat durant el segle XX, experimentà un augment de 469 hab entre el 1900 (1.239) i el 1920, i una disminució de 498 hab fins al 1940, amb un creixement continu d’ençà del decenni del 1960.

El poble està situat als vessants d’un turó on hi havia l’antic castell d’Òdena. L’església parroquial està dedicada a sant Pere (segle XX).

El municipi comprèn, a més, el poble de l’Espelt, les caseries de les Casetes d’En Mussons i de les Casetes d’En Vives, el raval de l’Aguilera i les masies i veïnats de Can Sabater, Can Soler, la Font de Mas Arnau, el Pla i Samuntà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre d’Esports

Odèn (Solsonès)

20 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 114,38 km2, 1.130 m alt, 256 hab (2017)

0solsonesSituat al vessant meridional de la serra d’Odèn, a l’est de la serra del Port de Comte, drenat per la ribera d’Odèn, al nord-oest de Solsona. El terme és accidentat i drenat per la capçalera de la ribera Salada. El territori és en part boscat i cobert de prats naturals.

L’agricultura és limita la 10% del terme (cereals, patates i farratges). L’economia es basa, però, en la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), que aprofita les pastures naturals. Àrea comercial de la Seu d’Urgell. Disseminació total de la població.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial (Santa Cecília) i de l’antic castell d’Odèn.

El terme comprèn, a més, els pobles i antics termes de la Móra Comdal, el Sàlzer, la Valldan, Canalda i Cambrils; la quadra d’Encies; el llogaret de Llinars, i les caseries de Montnou i dels Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Nulles (Alt Camp)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 10,61 km², 231 m alt, 464 hab (2017)

0alt_campSituat al sud de la comarca, el seu terme és suaument ondulat, entre els rius Francolí i Gaià, al sud-est de Valls i al límit amb el Tarragonès.

El terme és ocupat en un 95% pels conreus de secà, la vinya n’és el principal, amb altres importants com garrofers, cereals, ametllers, avellaners i oliveres; al regadiu hi ha cereals i avellaners. També hi ha ramaderia porcina i granges avícoles, algunes a escala industrial. Una part de la població treballa a la zona industrial de Valls. Àrea comercial de Valls.

nulles1El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a mitjan segle XVI i reformada al XVIII, al costat de la qual hi ha restes de l’antic castell de Nulles. Interessant Cooperativa Agrícola modernista, edificada el 1915 per Cèsar Martinell.

Al seu terme hi ha els agregats de Bellavista i Casafort.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Navès (Solsonès)

57 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 145,27 km2, 610 m alt, 288 hab (2017)

0solsonesSituat al sector oriental de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages, a la dreta del Cardener, entre aquest riu i l’aigua d’Ora, afluent seu, entre la serra de Busa i els plans de Navès, a la vall de Lord, a l’est de Solsona. Una gran part del territori és accidentat per la Depressió Central.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia: ovins, bovins i porcins. Àrea comercial de Solsona. El poblament és dispers i amb oscil·lacions demogràfiques: 857 h el 1900; 1.019 h el 1950; actualment en descens.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Margarida. L’antic castell de Navès és esmentat ja el 968.

El terme comprèn els pobles i llogarets de Pegueroles, Besora, Tentellatge, les Cases de Posada, Busa i la Vall d’Ora, els antics termes, parròquies i esglésies d’Ossea, Guilanyà, Muntanyà, Ventolrà, Terres, el Pujol Melós, Tarascó, Sant Martí de Vilapedrers, Sant Grau d’Anglerill, Preixana, Antigues, Vila-seca, Marçanyac, Ginebrers, Castelló, Albereda, Vilandeny, Linya, Soler i Gifré, Peà, Cavall, el Fornell, les Serres, la Móra i la Selva i l’antic castell de Meda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Navata (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,48 km², 145 m alt, 1.307 hab (2017)

0alt_empordaSituat entre les ribes del Manol, en part límit septentrional del terme, i el Fluvià, en part límit meridional, drenat, a més, per la riera d’Àlguema, a la plana empordanesa, al límit amb el Pla de l’Estany, al sud-oest de Figueres. La zona forestal és ocupada per boscs de pins i d’alzines.

Agricultura, predominantment de secà, destinada principalment als conreus de cereals, d’userda i de blat de moro. Ramaderia (bestiar boví i porcí). Activitats derivades de l’agricultura i d’artesania. Àrea comercial de Figueres. Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910, amb 880 h.

La vila és a l’interfluvi de la riera d’Àlguema i del Manol; destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca del segle XVIII, i les restes del castell de Navata, que s’aixequen dalt d’un turó i que fou el centre de la baronia de Navata.

El terme comprèn, a més, els pobles de Taravaus (terme annexat el 1969) i Canelles i la masia i antic lloc de can Miró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Futbol