Arxiu d'etiquetes: castells

Llívia (Baixa Cerdanya)

41 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,93 km2, 1.224 m alt, 1.467 hab (2016)

Enclavament d’administració espanyola dins l’Alta Cerdanya (a l’estat francès) a conseqüència del tractat dels Pirineus. Situat a la vall del Segre, al peu del puig de Llívia (1.353 m alt), és accidentat al nord per massís del Carlit.

Agricultura de secà (cereals, patates) i de regadiu -gràcies als regatges derivats del Segre-, que es destina sobretot a farratge, i una part al conreu de fruiters (pomes, peres). Hi té molta importància el bestiar porcí, oví i boví, el qual permet una indústria lletera (formatge i altres derivats) i és, a més, un centre receptor de llet. S’ha desenvolupat com a centre turístic i d’estiueig, amb algunes petites indústries. Àrea comercial de Puigcerdà.

La vila és al peu de les restes de l’antic castell de Llívia, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, gòtico-tardana del segle XVI, amb façana renaixentista i que guarda una imatge d’un Sant Crist del segle XIII. També hi destaca la Torre de Bernat de Sió, circular, dels segles XIV-XV, antiga casa de la vila i presó, i la farmàcia del segle XVII, la més antiga d’Europa. La uneix a Puigcerdà (des del pont de Llívia) una carretera internacional.

El terme comprèn, a més, els pobles de Cereja i Gorguja, la caseria de Gorguja Petita i l’església de Sant Llorenç de Prada.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Jaume I

Llimiana (Pallars Jussà)

13 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 41,68 km2, 790 m alt, 150 hab (2016)

0pallars_jussaSituat al costat del pantà de Terradets, a la conca de Tremp, al peu de la serra de Montsec de Rúbies, que el separa de la comarca de la Noguera. Boscs de pinedes i alzinars.

El poblament s’ha servit d’una agricultura de secà de caire mediterrani (cereals, oliveres i vinya, que manté l’anomenada del raïm moscatell). La ramaderia de llana és en decadència. Explotació forestal i d’una mina de lignit. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur. Població decreixent.

La vila ocupa un turó en posició defensiva; destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica, de tres naus; santuari de Sant Salvador de Montsec o el Sant del Bosc; restes de l’antiga església romànica de Sant Andreu de Llimiana; el castell de Llimiana és esmentat al segle XI.

El municipi comprèn també les caseries dels Obacs i el Mas de Solduga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació

Lliçà de Vall (Vallès Oriental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,83 km2, 125 m alt, 6.370 hab (2016),

0valles_oriental(o Lliçà d’Avall, ant: Lliçà Jussà)  Situat a la riba dreta del Tenes, afluent del Besòs, al sud de Lliçà d’Amunt, al límit amb el pla de Granollers, al sud-oest d’aquesta ciutat. Hi ha boscs de pins i prats.

La indústria s’ha convertit en la principal riquesa: sobresurten les indústries tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció. Agricultura de secà (cereals, vinya) i també de regadiu (horta), aprofitant la plana al·luvial i deus subterrànies. Bestiar boví. Àrea comercial de Granollers. Demografia ascendent en un poble format per diversos barris.

El poble és situat a la dreta del riu de Tenes; església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica, reconstruïda al segle XVII i reformada; el castell de Lliçà és esmentat ja al segle XI.

Dins el terme destaquen els veïnats del Pla de Lliçà i la Ganiveta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Bàsquet

Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

24 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 102,79 km2, 1.471 m alt, 247 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat en un replà, a la regió del Baridà des de les crestes secundàries del Pirineu fins a la plana a la dreta del Segre, davant la serra de Cadí, amb pics com la tossa plana de Lles (2.916 m alt). Una bona part del terme és coberta de bosc, prats i estanys.

Conreus de secà: sègol, civada i patates. Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya; oví i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Puigcerdà, i també a la subàrea de la Seu d’Urgell. La població tendeix a disminuir.

El poble és situat en un coster oriental a migjorn, al peu de les restes de l’antic castell de Lles, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere. Era el centre de la senyoria de Lles, que comprenia la vall de la Llosa.

El municipi comprèn, també, els pobles de Travesseres, Coborriu de la Llosa, Viliella, Músser i Arànser, els despoblats de la Llosa, el Vilar de Lles, Embret, Cortaus, Sallent i el Serrat, alguns masos importants, el balneari de Senillers i l’antic de Caldes de Músser, el santuari dels Àngels de Viliella i el refugis no forestals de la Pera (estanys de la Pera) i Cap-de-rec. el 1966 li fou annexat el municipi de Músser i Arànser.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Estació d’esquí

Llers (Alt Empordà)

18 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,28 km2, 142 m alt, 1.210 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’aiguabarreig de la Muga amb el riu Manol, al nord-oest de Figueres. Terreny suaument accidentat i cobert en part de suredes.

Agricultura de regadiu i de secà (blat, userda, blat de moro, amb conreus intercalats d’olivera), complementada per l’avicultura i activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres de calcàries. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

La vila és al vessant d’un serrat coronat per les ruïnes (torres i muralles) de l’antic castell de Llers; l’església parroquial és dedicada a sant Julià i santa Basilissa, i és obra dels segles XVII-XVIII. Fou el centre de la baronia de Llers.

El terme també comprèn els ravals del Poblenou de Llers, Llagostera, Masvidal i la caseria dels Hostalets de Llers.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Llardecans (Segrià)

8 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 66,04 km2, 397 m alt, 476 hab (2016)

0segriaSituat al peu del Penjat, al sud de Lleida, a la zona de contacte amb les Garrigues. Relleu suaument accidentat, amb algunes hectàrees d’alzinars, rouredes, matollars, prats i erms.

L’agricultura és gairebé tota de secà; els principals conreus són l’olivera, els cereals, l’ametller i la vinya; el petit regadiu produeix pereres, pomeres i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i porcina, si bé l’avicultura destaca molt especialment sobre la resta. També tenen importància les activitats industrials i la indústria alimentària (cooperativa agrícola i molins d’oli). Àrea comercial de Lleida. La població, en descens des del començament del segle XX, s’ha estabilitzat.

La vila fou emmurallada al voltant del castell de Llardecans; església parroquial de Santa Maria, barroca del segle XVIII. Prop de la vila hi ha el santuari de Loreto.

Dins el terme hi ha el despoblat d’Adar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llagostera (Gironès)

25 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 76,38 km2, 160 m alt, 8.266 hab (2016)

0girones

A l’extrem sud de la comarca, accidentat per la serra de Sant Grau i pels últims contraforts de les Gavarres, al sud-est de Girona. Suredes i pinedes.

L’agricultura és de secà: blat de moro i lleguminoses. Hi té especial importància la ramaderia de bestiar boví i la cria d’aviram. Indústria molt diversificada (alimentària, fusta, química, tèxtil, construcció, etc) i encara té una certa importància la tapera. Àrea comercial de Girona. La població creix des del 1960.

La vila, d’origen romà, és al cim d’un puig, a la dreta de la riera de Gotarra, bastida al costat de l’antic castell de Llagostera, desaparegut, que fou centre de la baronia de Llagostera, és dominada per l’església parroquial de Sant Feliu (segle XVI), sobre una de romànica. Església del Roser (segle XVI); casino, noucentista. El 1920 hi fou fundada la cobla La Principal de Llagostera. Restes ibèriques.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Llorenç, Fonolleres (o Pocafarina), Llobatera, Ganix, Penedes, Mata, Gaià, els Estanys, Bruguera, la Creu de Serra i Cantallops i les cases de Ridaura.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Ràdio – elpollTV

Lladurs (Solsonès)

13 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 128,03 km2, 834 m alt, 187 hab (2016)

0solsones

Situat al límit amb l’Alt Urgell, entre els darrers contraforts de la serra d’Encies (al nord) i el sector meridional de l’altiplà del Solsonès-Segarra, entre la ribera Salada (afluent del Segre) i el Cardener (afluent del Llobregat). Abundants boscos de coníferes.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates). Ramaderia (bovina, porcina i aviram). Àrea comercial de Solsona. La població, disseminada, ha disminuït des de mitjan segle XIX.

Al poble destaca la nova església parroquial de Santa Maria del Pla, al peu de l’antic castell de Lladurs. Dòlmens.

El terme comprèn, a més, els pobles de Montpolt, la Llena, Timoneda, els Torrents i Terrassola, la quadra d’Isanta, les caseries de Riard, la Cirera i Sinca, les masies i esglésies del Vilaró, Coscollola, Solanes i Vilanova d’Isanta, el santuari de Massarrúbies i les masies de Foix i la Fàbrega.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Juià (Gironès)

6 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 8,36 km2, 94 m alt, 327 hab (2016)

0gironesSituat als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels, al peu del santuari dels Àngels, al nord-est de Girona, al sector nord de les Gavarres, que accidenten el sector meridional del terme. És drenat per torrents que aflueixen al Ter a través de la riera de Palagret. Cobert de bosc (alzines, roures i castanyers).

Agricultura de secà localitzada a l’inici de la plana del Ter, on s’hi conrea, en rotació, blat, blat de moro, llegums i farratge. Ramaderia de bestiar boví. Àrea comercial de Girona.

El poble és dominat per l’església de Sant Pere. L’antic castell de Juià és esmentat ja a mitjan segle XI.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de la Costa i del Mas Nadal, el raval del Mas Seguer i el santuari de Sant Joan Salern.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Jorba (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 30,90 km2, 380 m alt, 831 hab (2016)

0anoia

Situat al nord-oest d’Igualada, a la conca d’Òdena, al peu de la serra de Rubió, a la part alta de la vall de l’Anoia, que travessa el terme; drenen el terme, a més, les rieres de Clariana i de Rubió. Més de la mitad de la superfície del terme és zona forestal (bosc de pins), matollar i erm.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya); el regadiu ocupa 13 ha. La ramaderia i la indústria tèxtil i de materials de la construcció complementen l’economia. Àrea comercial d’Igualada. La població, en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat darrerament.

El poble és a l’esquerra de l’Anoia, prop de la confluència amb la riera de Rubió, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jorba, centre de la baronia de Jorba; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, del segle XVI, construïda segons la tradició gòtica.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Traver, el santuari de la Sala, el poble de Sant Genís i els antics hostals del Ganxo i de Castellví.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Unió Esportiva