Arxiu d'etiquetes: castells

Navès (Solsonès)

52 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 145,27 km2, 610 m alt, 288 hab (2017)

0solsonesSituat al sector oriental de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages, a la dreta del Cardener, entre aquest riu i l’aigua d’Ora, afluent seu, entre la serra de Busa i els plans de Navès, a la vall de Lord, a l’est de Solsona. Una gran part del territori és accidentat per la Depressió Central.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia: ovins, bovins i porcins. Àrea comercial de Solsona. El poblament és dispers i amb oscil·lacions demogràfiques: 857 h el 1900; 1.019 h el 1950; actualment en descens.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Margarida. L’antic castell de Navès és esmentat ja el 968.

El terme comprèn els pobles i llogarets de Pegueroles, Besora, Tentellatge, les Cases de Posada, Busa i la Vall d’Ora, els antics termes, parròquies i esglésies d’Ossea, Guilanyà, Muntanyà, Ventolrà, Terres, el Pujol Melós, Tarascó, Sant Martí de Vilapedrers, Sant Grau d’Anglerill, Preixana, Antigues, Vila-seca, Marçanyac, Ginebrers, Castelló, Albereda, Vilandeny, Linya, Soler i Gifré, Peà, Cavall, el Fornell, les Serres, la Móra i la Selva i l’antic castell de Meda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Navata (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,48 km², 145 m alt, 1.307 hab (2017)

0alt_empordaSituat entre les ribes del Manol, en part límit septentrional del terme, i el Fluvià, en part límit meridional, drenat, a més, per la riera d’Àlguema, a la plana empordanesa, al límit amb el Pla de l’Estany, al sud-oest de Figueres. La zona forestal és ocupada per boscs de pins i d’alzines.

Agricultura, predominantment de secà, destinada principalment als conreus de cereals, d’userda i de blat de moro. Ramaderia (bestiar boví i porcí). Activitats derivades de l’agricultura i d’artesania. Àrea comercial de Figueres. Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910, amb 880 h.

La vila és a l’interfluvi de la riera d’Àlguema i del Manol; destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca del segle XVIII, i les restes del castell de Navata, que s’aixequen dalt d’un turó i que fou el centre de la baronia de Navata.

El terme comprèn, a més, els pobles de Taravaus (terme annexat el 1969) i Canelles i la masia i antic lloc de can Miró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Futbol

Nalec (Urgell)

2 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 9,25 km2, 487 m alt, 101 hab (2017)

0urgellSituat a la zona de contacte entre la plana d’Urgell i l’altiplà de la Segarra, a la vall mitjana del riu Corb, afluent del Segre.

Llevat del sector més meridional del terme, en part cobert de boscs de pins, la major part del territori és dedicada a l’agricultura i s’hi conreen de secà: cereals, vinya, oliveres i ametllers; hi ha també regadiu als costats del riu (vinya, cereals i hortalisses). La ramaderia i l’avicultura complementen l’agricultura. Àrea comercial de Tàrrega. Durant el segle XX la població ha minvat gairebé en tres quartes parts, però darrerament s’ha estabilitzat.

El poble, a la dreta del riu, és dominat per l’església parroquial de Sant Jaume. Hi ha restes de l’antic castell de Nalec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mura (Bages)

11 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 47,79 km2, 454 m alt, 227 hab (2017)

0bagesSituat als vessants del nord-oest de la serra de Sant Llorenç del Munt, atravessat de llevant a ponent per la riera de Mura (o de Nespres), a l’extrem sud-est de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental. El terreny és aspre i escabrós, la major part del qual és ocupat per rocam i per la zona forestal (pins, roures, alzines, matolls i pasturatges).

L’agricultura és poc important: conreus de cereals, oliveres, vinya i regadiu. Centre d’estiueig i de segones residències. Una part del terme està inclosa al parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Àrea comercial de Manresa.

El poble té un aire pintoresc i es troba ben conservat, prop de les restes de l’antic castell de Mura. L’església parroquial de Sant Martí és romànica (segles XI-XII). Fou l’origen del marquesat de Mura.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Lleïr, l’església pre-romànica del Marquet, el gran casal romànic del Puig de la Balma, les coves de la coma d’en Vila, el veïnat de la Mata i l’antic poble de Santa Creu de Palou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Excursionista

Muntanyola (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 40,30 km2, 807 m alt, 613 hab (2017)

0osonaSituat al sector sud-occidental de la plana de Vic, al sector meridional de l’altiplà del Lluçanès, al límit amb el Bages. El terme és cobert en gran part de bosc.

L’agricultura, activitat minoritària, és dedica al conreu de cereals (civada, ordi i blat). El principal recurs és la ramaderia (bestiar boví i oví). Cuniculicultura. Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig. Àrea comercial de Vic. El poblament és dispers.

El terme és format per les antigues parròquies de Caraüll, de Múnter i de Muntanyola, aquest darrer situat a la vall de la riera de Muntanyola. L’església parroquial de Sant Quirze va ésser renovada al segle XVIII. El castell de Muntanyola, lloc d’origen de la família Montcada, s’esfondrà per un terratrèmol el 1448 i fou reconstruït com a masia.

El municipi comprèn, a més, els termes separats de les Comes i de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

56 Respostes

Municipi i cap comarcal de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 45,12 km2, 38 m alt, 5.625 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, a la cubeta de Móra. El relleu és accidentat, a ponent, pels contraforts nord-est de la serra de Cavalls, i a part de l’Ebre, el rega el riu Sec. La superfície no conreada és ocupada en la major part per garriga i pasturatges, amb claps de bosc i petits sectors d’arbres de ribera i canyars.

L’economia local es basa en la indústria (alimentària -oli-, química -sabons- i materials per a la construcció) i el comerç (fira de Primavera, al maig), amb el complement de l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), de regadiu, que són possible gràcies als regatges derivats de l’Ebre, i es destinen sobretot a hortalisses i arbres fruiters; i la ramaderia  i l’avicultura. Centre d’àrea comercial, constitueix un centre agrari amb funcions industrials i comercials.

pobl_moraLa vila és a la dreta de l’Ebre, al vessant d’un turó coronat per les restes (muralles i torres) de l’antic castell de Móra, d’origen islàmic. S’hi destaquen, al nucli antic, algunes cases pairals, i a la part moderna, el pont sobre l’Ebre. L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista; resta l’antic convent de franciscans. A la vila nova s’aixeca l’important pont sobre l’Ebre, bastit al començament del segle XX i refet després de la guerra civil.

Alfons I el Cast donà la baronia de Móra, que centrava el castell, a Guillem de Castellvell el 1174, que després passà a formar part del comtat de Prades. El 1840 fou desmembrat del municipi el terme dels Masos de Móra o Móra la Nova.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jeroni, del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,23 km2, 116 m alt, 16.240 hab (2017)

0valles_orientalSituat al sud-est de la comarca, a la vall baixa del riu Mogent, és accidentat pels contraforts occidentals de la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en recessió (cereals, farratge i vinya), la vida econòmica local es basa en la indústria (fabricació de productes químics, la tèxtil -filats de cotó- i la metal·lúrgica), que ha omplert el terme de polígons industrials i ha causat, a partir del 1960, un espectacular augment demogràfic. La ramaderia compta amb diverses granges industrials. També és centre residencial i d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la dreta del riu Mogent, al límit amb el sector muntanyós, al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, formà (segle XIX) el terme del castell de Montornès, anomenat posteriorment castell de Sant Miquel de Montornès.

Dins el terme hi ha l’antic barri de Can Parellada, actualment el més poblat del municipi, i restes d’un poblat ibèric. El 1983 el sector urbà de Vilanova del Vallès fou segregat del terme juntament amb una part del municipi de la Roca del Vallès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Mogent

Montornès de Segarra (Segarra)

4 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 12,32 km2, 605 m alt, 97 hab (2017)

mapa segarraSituat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Urgell, entre el Corb i l’Ondara, afluents del Segre, a la conca mitjana del Cercavins, a la zona de contacte entre els altiplans segarrencs i la plana d’Urgell. Hi ha algunes hectàrees d’alzinars i rouredes.

La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà: els cereals (blat, sobretot), ocupen més de la meitat de l’àrea conreada, i s’associen amb oliveres, ametllers i vinya; el regadiu, amb aigües procedents de pous, és minso. Petita indústria derivada de l’agricultura (producció d’oli i de vi). Hi ha ramaderia de bestiar oví, granges de porcs i aviram. Àrea comercial de Cervera.

El poble es troba en un turó, dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista; restes de l’antic castell de Montornès, amb alguns murs dels segles XII i XIII.

Dins el terme hi ha també el poble del Mas de Bondia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montoliu de Segarra (Segarra)

10 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 29,47 km2, 689 m alt, 178 hab (2017)

mapa segarra(o de Cervera; ant: Montoliu Lat)  Situat al sud-oest de la comarca, a la capçalera del Cercavins i a la dreta del Corb, afluent del Segre.

L’economia local es basa en l’agricultura predominantment cerealística de secà, també s’hi conreen ametllers, vinya i oliveres. La ramaderia, de bestiar oví i porcí a més de l’avicultura, són els principals recursos econòmic del municipi. Àrea comercial de Cervera. La població s’ha reduït considerablement des del 1930.

El poble és al vessant occidental del turó de la Guàrdia Lada, damunt la riba dreta del Cercavins, dominat per les restes de l’antic castell de Montoliu i per l’església parroquial de Sant Salvador, reformada en estil neoclàssic.

Dins el terme hi ha els pobles de Cabestany, d’aspecte medieval, l’Ametlla de Segarra, la Guàrdia Lada i Vilagrasseta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montmell, el (Baix Penedès)

10 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 72,80 km2, 429 m alt, 1.405 hab (2017)

0baix_penedesSituat al nord de la comarca, al sector més elevat, al límit amb l’Alt Camp i l’Alt Penedès. El relleu és accidentat per la serra del Montmell.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, amb predomini de la vinya, les oliveres, els cereals i els ametllers. Àrea comercial del Vendrell.

La capital municipal és la Juncosa de Montmell. Al poble del Montmell (626 m alt), actualment deshabitat i, al peu de les restes de l’antic castell de Montmell, hi ha l’església de Sant Miquel, romànica, reconstruïda modernament.

El terme comprèn també els pobles de Marmellar i Aiguaviva, les caseries de la Vall de Sant Marc, de Can Ferrer i de Santsuies, i les masies de cal Sumoi i de les Ventoses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques