Arxiu d'etiquetes: Castella (morts a)

Ermengol VI d’Urgell

49 Respostes

(Valladolid, Castella, 1096 – Castella, 28 juny 1154)

“el de Castella”  Comte d’Urgell (1102-54). Fill d’Ermengol V d’Urgell i de María Ansúrez.

Durant la seva minoritat, el seu avi, Pedro Ansúrez, amb Ramon Berenguer III de Barcelona i Alfons I d’Aragó, s’apoderà de Balaguer, que esdevingué capital del comtat.

Participà en la conquesta de Saragossa (1118) i de Lleida (1149).

Fou un dels artífexs del pacte matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1119 es casà amb Arsenda d’Àger i foren pares d’Ermengol VII d’Urgell i d’Elisabet d’Urgell.

Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, Felip I d’

5 Respostes

(Mallén, Aragó, segle XVI – Aranda de Duero, Castella, 1611)

Baró d’Erill, d’Orcau i d’Anglesola. Fill d’Alfons I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea.

Heretà de la seva mare les baronies de Rubinat i de Sant Antolí. Hagué de comprar-li al seu germà Francesc d’Erill la baronia d’Orcau (1584) i vendre-li la d’Anglesola (1597).

Fou gentilhome de Felip II i de Felip III. Actuà com a lloctinent del governador de Catalunya en la persecució de bandolers i en la lluita contra els francesos al Rosselló, d’on sembla que fou també governador (1597).

Al·legant aquests mèrits demanà el títol de comte de Conques (1596) i després el de marquès; obtingué el de comte d’Erill (1599). Ingressà a l’orde de Calatrava (1607).

Fou batlle general de Catalunya i lloctinent de capità general. Fortificà el Pallars i l’Urgell.

Énguera, Joan d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – Valladolid, Castella, 15 febrer 1513)

Eclesiàstic. Bisbe de Vic (1505-10) i confessor de Ferran II el Catòlic.

Nomenat bisbe de Lleida (1510-12), el rei Ferran el féu inquisidor general de la corona catalano-aragonesa (1507-13).

Fou promogut a la seu de Tortosa (1512), però morí abans de prendre’n possessió.

Elionor de Castella i de Portugal

11 Respostes

(Castella, vers 1307 – Castrojeriz, Castella, 1359)

Reina de Catalunya. Filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal.

Casada amb Alfons III el Benigne (1329), vidu de Teresa d’Entença, conspirà en favor dels seus fills Ferran i Joan amb donacions territorials, que comprenien gairebé tot el regne de València, i que, després de la protesta d’una delegació valenciana, dirigida per Francesc de Vinatea, foren revocades (1332).

Després d’haver fracassat la revolta de la Unió Valenciana contra Pere III el Cerimoniós, fugí a Castella (1335) i donà suport a Pere I el Cruel.

Passat el seu fill Ferran al bàndol del rei català, Pere el Cruel feu matar primer el seu germà, l’infant Joan, i poc després també Elionor, que havia estat tancada a la fortalesa de Castrojeriz.

Elionor de Castella

4 Respostes

(Castella, 1202 – Burgos, Castella, 1244)

Reina de Catalunya. Filla d’Alfons VIII de Castella i germana de Ferran III el Sant.

Es casà el 1221 amb Jaume I el Conqueridor quan aquest tenia només tretze anys. El 1229 el rei Jaume obtingué el divorci al·legant el seu parentiu, ja que ambdós eren besnéts d’Alfons VII de Castella.

El seu fill Alfons d’Aragó fou, tanmateix, declarat hereu de la corona catalano-aragonesa, però morí abans que el seu pare, el 1260. Elionor se’n tornà a Castella i morí al monestir de Las Huelgas.

Elionor d’Aragó i d’Alburquerque

Deixa un comentari

(Medina del Campo, Castella, 2 maig 1402 – Toledo, Castella, 19 febrer 1445)

Reina de Portugal. Filla de Ferran I d’Antequera i d’Elionor d’Alburquerque.

Fou reina en casar-se (1428) amb el futur Eduard I de Portugal. Restà vídua el 1438, i fou regent del seu fill Alfons V.

Elionor d’Alburquerque

11 Respostes

(Aldeadávila de la Ribera, Castella, 1374 – Medina del Campo, Castella, 16 desembre 1435)

Reina de Catalunya (1414-16). Anomenada La Ricahembra. Filla del comte Sanç de Castella i de Beatriu de Portugal.

Muller de Ferran I d’Antequera (1395), després del compromís de Casp (1412), accedí al tron. A la mort del seu marit (1416), fou proclamat rei de Catalunya el seu primogènit Alfons IV el Magnànim.

Acusada de conspirar contra Joan II de Castella (1430), fou empresonada a Tordesillas, i les seves terres, confiscades i lliurades al conestable Álvaro de Luna.

Corominas, Benet

Deixa un comentari

(Girona, 1832 – Àvila, Castella, 1877)

Polígraf. Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874. Fou vicari provincial dels dominicans de Manila (1875). Emmalaltí i tornà a Àvila.

Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis… Institutionum Canonicorum Libri IV (Manila, 1871) i Las campanas (Manila, 1863), recull d’articles publicats en els periòdics “Católico Filipino” i “El Oriente”, de Manila.

Corminas i Güell, Joan

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, 1800 – Burgos, Castella, 1854)

Historiador. Canonge de Tarragona i de Burgos.

Autor del Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes (1849), que completà el diccionari de Fèlix Torres i Amat, publicat el 1836.

Claramunt, Asbert de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Lleó, Castella, 6 agost 1434)

Cavaller errant. Fou un dels catalans que anaren a lluitar al famós pas d’armes del pont de l’Ërbigo (Lleó), conegut pel “Paso Honroso”, que fou segurament el pas de combats cavallerescs més famós de terres hispàniques. Hi lluità contra el mantenidor Àlvar Gómez de Quiñones.

Per una malaurada casualitat, la llança del seu contrari li entrà per la vista de l’elm i el matà. Fou l’únic accident mortal que es produí als encontres del “Paso Honroso“.

El bisbe d’Astorga es negà a permetre el seu enterrament en sagrat.