(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)

Vila (635 m alt) i antic municipi, incorporat el 1970 a l’actual, situat al peu del mont de Conques (697 m alt), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).

L’església parroquial (Sant Miquel), edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques, imatge gòtica procedent de Covet. El castell de Conques, enrunat, és esmentat ja el 1055.

Fou dels comtes de Barcelona (segle XI) i dels d’Urgell, passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau, els quals hi fundaren, vers el 1342, un convent de clarisses (Santa Maria de Conques), posat per l’infant Enric d’Aragó sota salvaguarda reial el 1483 i que Urbà VIII suprimí el 1624.

En la guerra civil del 1936-39 hi hagué el front des del març 1938 fins al gener 1939; la població restà molt destruïda.

L’antic municipi comprenia, també, l’antic terme de Castelltallat, el santuari de les Esplugues i l’hostal de Jaume de l’Obac.