Arxiu d'etiquetes: Canet de Mar

Sant Crist del Pla, verals del

(Canet de Mar, Maresme)

Veïnat.

Arús i Font, Jaume

(Canet de Mar, Maresme, 29 juny 1840 – Vilassar de Mar, Maresme, 28 abril 1899)

Notari i publicista. Fou notari de l’Espluga de Francolí (1870-78) i de Vilassar de Mar.

Formà part de la junta permanent de la Unió Catalanista (1897-99).

Col·laborador actiu de la premsa catalana del seu temps.

Font i Roure, Ramon

(Canet de Mar, Maresme, 1811 – Catalunya, segle XIX)

Metge i farmacèutic. Doctorat en medicina a Montpeller el 1836. Exercí a Barcelona.

El 1845 publicà un atlas històrico-bibliogràfic de les ciències mèdiques (Las ocho épocas).

Comerma i Vilanova, Josep

(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 desembre 1887 – Canet de Mar, Maresme, 1936)

Historiador i eclesiàstic. El seu llibre més important, tot i el seu valor desigual, és el manual Història de la literatura catalana (1923).

Clausell i Llauger, Ramon

(Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)

Mestre de capella. Organista de Canet des del 1836.

Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, nadales i altres composicions religioses.

Canet de Mar, Gabriel de

(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)

Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial.

Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.

Arañó i Majó, Miquel

(Canet de Mar, Maresme, 24 abril 1818 – Barcelona, 21 maig 1881)

Mestre. És autor de diverses obres didàctiques, de la Biografia de Mariano Cubí y Soler, i el 1861 fou redactor del periòdic bisetmanal “El boletín de instrucción pública”.

Dotras i Vila, Joan

(Barcelona, 4 novembre 1900 – Canet de Mar, Maresme, 15 juliol 1978)

Músic i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sots-director el 1967.

Ha escrit sarsueles, música lleugera i música per a pel·lícules.

Ramon de Capmany i Montaner

Capmany i de Montaner, Ramon de

(Canet de Mar, Maresme, 3 juliol 1899 – Barcelona, 20 gener 1992)

Pintor, gravador i bibliòfil. Deixeble de Francesc Labarta a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Membre del grup dels Evolucionistes, la seva obra se centra en el paisatge del Montseny i en la Barcelona vella.

Obtingué el premi de la Travelling Exhibition, de Nova York (1926), i la medalla d’Or de Barcelona (1931).

Com a gravador, destacà per les il·lustracions en edicions de bibliòfil.

Bruguera i Codina, Bonaventura

(Canet de Mar, Maresme, 25 març 1795 – Tarragona, 13 agost 1876)

Compositor i organista. Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona (1818-76), on era també l’organista titular.

És autor d’obres de música sacra per a veus i orquestra.