Arxiu d'etiquetes: Caldes de Montbui

Gavín i Barceló, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 21 juny 1930 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 abril 2023)

Col·leccionista i fotògraf. Ha format un arxiu fotogràfic important complementat per un ampli recull documental d’esglésies i ha creat l’Arxiu Gavín, amb documents procedents de la premsa sobre temes culturals catalans, i que des del 1993 és gestionat per la Generalitat de Catalunya.

Ha publicat, en col·laboració, Les esglésies romàniques de planta circular i triangular de Catalunya (1974), els fascicles Les comarques catalanes (des del 1972) i des del 1977 publica l’Inventari d’Esglésies de Catalunya, obra que consta de més de vint volums.

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya i ha estat president de la societat Amics de l’Art Romànic.

Duran i Farell, Pere

2 Respostes

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 27 febrer 1921 – Barcelona, 11 juliol 1999)

Enginyer de camins i empresari. Executiu del Banco Urquijo a Catalunya, presidí i dirigí un gran nombre d’empreses de projecció pública (Hidroelèctrica de Catalunya, Maquinista Terrestre y Marítima, Hispano-Francesa de Energía Nuclear, Catalana de Gas), les quals sotmeté a un important procés de modernització.

Promotor de la introducció de l’energia nuclear (central de Vandellòs) i del gas natural, fou president del holding Gas Natural (1992-97).

Fou una figura capdavantera en l’evolució industrial de Catalunya des de la dècada 1940-50.

Cuspinera i Oller, Climent

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 juny 1842 – 26 setembre 1899)

Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de diferents cors populars i fundà l’Euterpe Caldense.

Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito).

Publicà articles de crítica musical a “El Diluvio” i al “Diario de Barcelona”, els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).

Fou el pare del poeta Ramon Cuspinera i Vendrell  (Barcelona, 1888 – 1917).

Criterio, El

2 Respostes

(Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1842)

Obra filosòfica, en castellà, de Jaume Balmes. Partint d’un escolasticisme eclèctic i influït per la filosofia del sentit comú de C. Buffier i l’escola escocesa, la tesi final de l’obra és una crítica de l’idealisme de la filosofia romàntica.

Codina i Duran, Salvador

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 5 setembre 1879 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 20 gener 1964)

Doctor en farmàcia. El 1908 instal·là a Caldes de Montbui un laboratori d’anàlisis químiques.

Fou un dels primers preparadors de iogurt als Països Catalans.

El 1930 fundà l’Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d’aquesta vila.

Aparici i Fins, Josep

1 Resposta

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1 maig 1654 – Barcelona, 16 desembre 1731)

Home de negocis. Va ésser geògraf del rei i ajudant del tresorer de Catalunya (1688-1700). El 1699 exercí de conseller quart de Barcelona, i el 1701 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats.

És l’autor d’un mapa de Catalunya, publicat el 1720, on hi ha les divisions administratives tradicionals i els corregiments just imposats i els nuclis de població. La memòria que havia d’acompanyar-lo (Descripció i planta del Principat de Catalunya) va romandre inèdita fins al 1960.

El 1720 havia publicat Nueva descripción geográfica del Principado de Cataluña.

Propugnà la creació d’un port franc a Barcelona; proposa diferents millores per a la irrigació i la industrialització del país, així com la conquesta de la ribera de l’Amazones pels catalans.

Agut i Rico, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 novembre 1934 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 6 novembre 2011)

Editor i escriptor. Procedent d’una família de comerciants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica.

S’incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia.

El 1995 inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novel·les: Rescatats de l’ombra (1999), La mirada del cec (2000, El mestre de Taüll (2001), La Via Làctia (2001), Gombó i mister Belvedere (2001), L’arbre de la memòria (2002), Pastís de noces (2003, premi Carlemany), Coses de família (2004), Rosa de foc (2005), Paradís (2006) i Wagons-lits (2007) i reculls de contes: El dia que es va cremar el Liceu (1995) i Matadors & cia (2003).

Fou també crític literari al diari “Avui”.

Martínez i Hugué, Manuel

22 Respostes

(Barcelona, 19 abril 1872 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 17 novembre 1945)

“Manolo”  Escultor i pintor. Format durant tres cursos a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i, en l’etapa modernista del cenacle dels Quatre Gats, amb Picasso i altres. Va viure a París durant els anys 1901-08, i després a Ceret (Vallespir) fins al 1927, data en què retornà definitivament als afores de Barcelona, i fixà la seva residència a Caldes de Montbui.

Llevat d’algunes peces grans (La Catalana i el Bon Pastor), treballà quasi sempre en petits formats, en pedra i en bronze, i féu un tipus d’escultura que uneix al sentit profundament clàssic de la massa una desvetllada atenció respecte als problemes plantejats pel desenvolupament de la plàstica moderna; són molt típics d’ell els arrodoniments musculars.

Les seves representacions més freqüents són personatges populars, com toreros, ballarines, pagesos, andaluses, etc. Una sinceritat absoluta i una característica empremta racial de tipus mediterrani apropen la seva obra a la d’Aristides Maillol.

Gato Pérez

1 Resposta

(Buenos Aires, Argentina, 11 abril 1951 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 18 octubre 1990)

(Xavier Patricio Pérez Álvarez)  Cantant i compositor. El 1966 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en grups de rock i de jazz i fundà el segell discogràfic “Zeleste”.

A la meitat dels anys 1970 es dedicà plenament a recuperar i popularitzar la rumba catalana i la dotà de contingut social i d’una nova imatgeria.

D’entre la seva obra destaquen: Carabruta (1978), Romesco (1979), Altaia (1981), Prohibido maltratar a los gatos (1982), Flaire de Barcelona (1982), Música (1983), Gato por gato (1986) i Ten (1990, premi de la Crítica).

Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

51 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 37,45 km2, 203 m alt, 17.137 hab (2016)

0valles_orientalAl límit amb el Vallès Occidental, travessat de nord a sud per la riera de Caldes, afluent del Besòs, al nord de Barcelona. La zona muntanyosa és coberta de grans superfícies de bosc; al terme també hi ha diverses fonts d’aigües termals (de fins a 70,9 ºC) d’aigües clorurades, indicades per al reuma articular (aigües de Caldes de Montbui).

L’economia es reparteix entre l’agricultura, essencialment de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia (granges avícoles) i la indústria, força diversificada (tèxtil, metal·lúrgica, adobament de pells, de la fusta i alimentària. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, amb diversos establiments balnearis. Àrea comercial de Granollers.

pobl_caldes_montbA la vila, que conserva, restaurades, les termes romanes, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria (1585-1714), amb portalada barroca, que conserva la majestat de Caldes, talla romànica del segle XIII; el Museu Arqueològic; el Museu Romàntic Delger; la casa museu Manolo Hugué, i la Font del Lleó, d’aigües termals, d’estil neoclàssic ornamental i amb columnes dòriques.

La població fou cremada i saquejada per les tropes de Felip V de Borbó (segle XVIII) i sofrí l’ocupació de les tropes napoleòniques (segle XIX). L’arxiu municipal conserva documentació des del segle XV.

Dins el terme, abundant en restes romanes, hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Remei (el Remei de Caldes), del segle XVI, el poble de Sant Sebastià de Montmajor, amb església romànica, així com diverses urbanitzacions i esglésies arruïnades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Escursionista