(Barcelona, 21 juliol 1840)
Manifestació de l’alta burgesia, per demostrar la seva adhesió a les reines Maria Cristina i Isabel II de Borbó i la repulsa als progressistes.
El nom prové de la indumentària, elegant, dels manifestants.
Al pla de Palau foren escomesos pels progressistes, i l’endemà hi hagué més incidents, amb l’assassinat de l’advocat Francesc Balmas i la destrucció de la impremta d’“El Guardia Nacional”.
(Barcelona, 10 octubre 1841 – 5 novembre 1841)
Organisme. La integraven els progressistes de l’Ajuntament i la Diputació. Fou presidida per Joan Antoni de Llinars.
Emprengué la supressió de determinats impostos (cóps i lleuda) i el derrocament de la Ciutadella.
Fou dissolta pel general Van Halen per ordre d’Espartero.
(Barcelona, novembre 1898 – octubre 1899)
Organisme. L’integraven amplis sectors de la burgesia industrial catalana i de l’oligarquia agrària.
La Junta es basava en els punts següents: concert econòmic de tributació directa, reorganització de la vida municipal, constitució de diputacions amb abast regional i amb atribucions de política econòmica, foment de l’ensenyament professional i tècnic i, per últim, respecte del dret català.
Els presidents de la Societat d’Amics del País, del Foment del Treball, de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, de l’Ateneu Barcelonès i de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial adreçaren un missatge a la reina regent (14 novembre).
Fou el principal cos de la creació de la Unió Regionalista després del fracàs de l’experiència del govern Silvela, amb Polavieja i Duran i Bas (març a octubre 1899).
(Barcelona, 17 juliol 1854 – segle XIX)
Organisme creat en el context de la Revolució de l’any 1854. La formaven membres de l’Ajuntament i tres diputats a Corts. Fou presidida pel general Manuel de la Concha (27 juliol) i acceptà el nomenament de Pascual Madoz com a governador civil (11 agost).
No pogué estendre l’autoritat a tot el Principat a causa de l’oposició de les juntes de Girona i Tarragona. Obtingué la supressió dels drets de portes, l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia.
No fou acceptada pels sectors obreristes.
(Barcelona, 16 novembre 1842 – 1843)
Organisme. Creat per tal de dirigir la resistència contra el govern d’Espartero.
Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats i fabricants.
La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta.
Desprestigiada, fou dissolta i substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero.
(Barcelona, 9 juny 1808 – 28 agost 1808)
Organisme afrancesat. Creat pel capità general José de Ezpeleta i l’intendent Asanza, l’integraven membres de l’Audiència i de l’Ajuntament, nobles, clergues i comerciants.
Tenia per finalitat obtenir tributs i proveïments per a l’exèrcit francès. Davant la impossibilitat de recollir els tributs en una quantitat suficient, el lloctinent de Duhesme, Giuseppe Lechi, empresonà nobles i comerciants.
La fugida de Barcelona dels seus membres implicà la seva desaparició.
(Barcelona, 18 juliol 1873 – 26 juliol 1873)
Organisme liberal. Creat després de la presa d’Igualada pels carlins Rafael Tristany i Francesc Savalls.
Integrada per les forces vives dels ajuntaments i diputacions i presidida pel capità general, fou un intent de constitució d’un estat català, ràpidament ofegat pel govern de Madrid, després de demanar facultats extraordinàries (22 juliol) i d’haver declarat la milícia forçosa i un tribut especial de guerra.
El 10 d’agost s’intentà de reorganitzar-la sota la denominació de Junta de Vigilància, però no fou autoritzada.
(Barcelona, abril 1793 – 1797)
Organisme creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l’exèrcit del general Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de Carles IV de Borbó.
Formaven la Junta 34 membres, en representació de l’ajuntament, la noblesa i els professionals. El marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26 de maig de 1793 fins al 30 de setembre de 1795.
La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del Principat (1794), dirigida pel capità general José de Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l’anomenada guerra del Rosselló.
(Barcelona, 10 agost 1835 – 2 setembre 1835)
Organisme d’ideologia liberal exaltada, la integraven fabricants, comerciants, hisendats i milicians, entre els quals destacaven Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler.
Demanà a la reina regent la convocatòria de corts extraordinàries i la restauració de la Corona catalano-aragonesa.
Dissolta pel govern, es convertí en Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya.
(Barcelona, 1913 – abans 1920)
Grup d’escoltes. Fundat, amb projecció a tot el Principat, per Ignasi Ribera i Rovira.
S’acollí als locals del CADCI i, tot i que durà pocs anys, tingué el portaveu “Civilitat”.
Cal remarcar-ne el caràcter nacionalista català i paramilitar.
Dades dels Països Catalans 