(Barcelona, 30 desembre 1920 – segle XX)
Escriptor. És autor de diverses obres de teatre.
Algunes d’elles han estat publicades en llibre: La flama de l’amor (1956), El misteri de la sala d’estar (1957) policíaca, i El passat d’un home (1957).
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)
Millet i Millet, Lluís Maria
(Barcelona, 21 juny 1906 – 19 juliol 1990)
Músic. Fill de Lluís Millet i Pagès. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou també professor.
Director artístic de l’Orfeó Català (1945-77), després en fou nomenat director honorari.
És autor de sardanes, cançons (El Rústec Villancet) i obres religioses, entre les més importants de les quals destaquen el poema coral Agar i La relíquia.
Millàs-Raurell, Josep Maria
(Barcelona, 6 setembre 1896 – 18 gener 1971)
Escriptor. Alt funcionari de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya.
Fou poeta, narrador i, sobretot, dramaturg que inicià una carrera de gran èxit amb La llotja (1928), una crítica de la burgesia de Barcelona, que continuà amb peces com La sorpresa d’Eva (1930) o Fruita verda (1935).
Millà i Navarro, Àngel
(Barcelona, 9 agost 1890 – 16 juliol 1975)
Escriptor i editor. Publicà revistes esportives en castellà i “La Raça” en català.
Fill de Lluís Millà i Gàcio, enriquí el fons d’obres teatrals de la botiga i l’Editorial Millà del carrer de Sant Pau.
Continuà la sèrie Catalunya Teatral i publicà algunes obres monumentals, com el Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya (1951-54).
Fou el pare de Lluís Millà i Reig (Barcelona, 18 abril 1921 – 26 octubre 2005) Editor. Nét de Lluís Millà i Gàcio, del qual aprengué l’ofici de llibreter.
Continua l’obra de l’Editorial Millà publicant Sant Jordi, patró de Catalunya (1972).
Millà i Gàcio, Lluís
(Madrid, 1865 – Barcelona, 1946)
Escriptor i editor. Fill de Melcior Millà i Castellnou (Barcelona, 1830 – 1906), llibreter i prestidigitador, i germà de Francesc.
Fou actor còmic fins que a la primeria del segle XX fundà l’Arxiu Teatral Millà a la botiga del carrer de Sant Pau de Barcelona.
Propietari de la Llibreria Editorial Millà, edità una bibliografia teatral catalana i moltes obres, de caire popular, per a l’escena. També fou promotor de revistes com “La Dida” i “Fulletí Teatral”.
Autor prolífic, escriví i edità més de dues-centes obres, monòlegs, teatre infantil i teatre festiu. A més, fou teòric del teatre i, entre altres obres, publicà Manual pràctic de l’autor i Tratado de caracterización teatral.
El seu fill Àngel Millà i Navarro continuà el negoci familiar.
Millà i Gàcio, Francesc
(Gràcia, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1968)
Escriptor i tipògraf. Fill de Melcior Millà i Castellnou, i germà de Lluís. Féu l’aprenentatge a la Casa Ramírez, de Barcelona.
Fou un dels tipògrafs postmodernistes més importants. Fundador de la impremta barcelonina “La Neotipia”.
Va dedicar-se també a l’estudi de l’art i de la tècnica tipogràfiques i publicitàries: L’art de la impremta a Catalunya (1949), El libro del corrector, etc.
Milà de la Roca i Ràfols, Manuel
(Barcelona, 2 maig 1848 – 16 juny 1879)
Polític i periodista. El 1870 fundà, amb Lluís M. de Llauder, “La Convicción”, diari carlí.
Durant la Tercera Guerra Carlina fou col·laborador de l’infant Alfons Carles.
El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí. Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís M. de Llauder.
El seu pare fou:
Pau Milà de la Roca i Maynar (Barcelona, segle XIX – 1892) Notari.
Fou redactor del diari “El Áncora” (1850).
Com a jurista es destacà pels seus estudis sobre el dret català.
Milà de la Roca i Guilla, Josep Nicasi
(Barcelona, 1807 – 1883)
Escriptor i polític. Col·laborà en diferents periòdics de Barcelona i destacà per les seves idees contrarevolucionàries.
Per tal d’arribar més fàcilment a les capes populars, en determinades ocasions publicà textos en català.
És autor de les obres Los Misterios de Barcelona (1844), Los diablos de España (1846) i De Godoy a Sagasta (1876).
Milà i Sagnier, Miquel
(Barcelona, 7 febrer 1931 – Bilbao, País Basc, 13 agost 2024)
Dissenyador industrial i interiorista. Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà d’Alfons. Format a l’ETSAB i com a autodidacte.
A més de la seva tasca professional, guardonada en diferents ocasions amb els Deltes d’ADI-FAD, el Premi de la Crítica i d’altres estatals, ha estat professor a les escoles de disseny Elisava i Eina.
Ha estat vocal, tresorer i president d’ADI-FAD.
Ha dissenyat un ampli repertori d’objectes i mobles.
Milà i Sagnier, Alfons
(Barcelona, 1924 – 26 maig 2009)
Arquitecte i interiorista. Titulat a Barcelona (1952). Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà de Miquel.
Des del 1979 fou professor a l’ETSAB, posseïdor de nombrosos premis (FAD els anys 1959, 1971 i 1974), treballà associat amb Frederic de Correa, amb el qual, entre moltes altres obres, ha realitzat el remodelatge de la plaça Reial (1985), la nova seu de la Diputació de Barcelona (1985-87) i un dels projectes guanyadors de l’Anell Olímpic de Montjuïc (1984).
En interiorisme ha exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial.
Dades dels Països Catalans 