Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Josa i d’Agulló, Joan de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – Brihuega, Castella, 1710)

Militar. Germà de Francesc.

Fou partidari de Felip V de Borbó, del qual es mostrà favorable a les Corts de Barcelona de 1701-02. El 1705, amb alguns altres botiflers, seguí la guarnició espanyola que evacuà Barcelona.

Serví com a coronel a l’exèrcit borbònic. Es gaudí de les rendes confiscades a Aragó a un parent seu.

Tractà sense èxit de desvetllar dins de Catalunya oposicions a Carles d’Àustria, movent-hi d’amagat algunes relacions.

Morí lluitant contra les forces angleses voltades a la vila de Brihuega.

Josa i d’Agulló, Francesc de

1 Resposta

(Barcelona, vers 1671 – Viena, Àustria, 1721)

Eclesiàstic i erudit. Canonge de la catedral de Barcelona, ardiaca de Santa Maria del Mar (1702) i vicari general de Barcelona.

Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700), i partidari de l’arxiduc Carles III. Per això, a la mort del bisbe de Barcelona Benet de Sala, a qui havia acompanyat a Roma a rebre el capel cardenalici (1715), li fou prohibit el retorn.

Jori i Llobet, Romà

1 Resposta

(Barcelona, 1877 – 1921)

Periodista i crític d’art. De jove dirigí “La Lucha” de Girona, i l’any 1907 fou redactor en cap a “La Publicidad”, passà després a “El Liberal”, i tornà a “La Publicidad”, periòdic que dirigí (1916-21), i al qual donà un gran impuls, també en preparà la conversió al català. Realitzà campanyes periodístiques a favor de la Solidaritat Catalana.

Durant la I Guerra Mundial fou partidari dels aliats, visità el front francès i publicà cròniques que reuní en el llibre Voces de guerra (1916). Publicà a la revista “Iberia”, i fou condecorat pel mariscal Josep Joffre.

Crític d’art, dirigí “Vell i Nou” i fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat.

“Publicacions d’Art de La Revista” li edità la monografia Josep Clarà (1920).

Jordi i González, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 desembre 1926 – 19 maig 2007)

Doctor en farmàcia. Membre de l’Acadèmia de Farmàcia i de la de Medicina de Catalunya, membre de diverses societats d’història de la farmàcia i professor d’història de la farmàcia a la Universitat de Barcelona.

És autor de nombrosos articles i estudis de la seva especialitat, entre d’altres Aproximación a la historia de la “Acadèmia de Farmàcia de Catalunya” (1972). La conspiració de les metzines. Barcelona 1818 (1974), Cien años de vida farmacéutica barcelonesa (1830-1939) (1982).

El 1997 va publicar Aportació a la història de la farmàcia catalana (1285-1997), que li va valdre que li atorguessin la medalla George Urdang 1999, prestigiós premi concedit per l’American Institute of the History of Pharmacy.

Jordà i Lafont, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1870 – 3 març 1936)

Escriptor, periodista, crític d’art i marxant. Participà a la tertúlia dels Quatre Gats i visqué amb Santiago Rusiñol i amb Ramon Casas a París.

Obert als corrents europeus, traduí Ibsen i Hauptmann i escriví per al Teatre Líric Català les sarsueles Cors joves i La nit de Nadal.

Publicà Ramon Casas (1931) i col·laborà, sovint amb bones crítiques d’art, a “Luz”, “Catalonia”, “Pèl & Ploma”, “Joventut”, etc.

Jordà i Cardona, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1907 – 1968)

Periodista i narrador. Redactor d’“El Matí” i cap de redacció de l’agència de notícies Fabra.

Narrador amb intenció psicològica, ha publicat: L’assídua concurrent i d’altres contes (1962), Farandola (1963), Casos especials (1967) i Aquells feliços estius (1970).

Jorba i Curtils, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 1850 – segle XIX)

Dibuixant i gravador. Estudià dibuix a l’Escola de Belles Arts i gravat amb Rossend Gelabert.

Destacà per les seves planxes d’enquadernació i per dibuixos especialitzats per a brodats.

Obtingué diversos premis d’importància.

Jolis i Felisart, Agustí

1 Resposta

(Barcelona, 1914 – 13 novembre 2003)

Excursionista. Féu estudis mercantils a Barcelona. Ingressà al Centre Excursionista de Catalunya el 1940.

Del 1948 al 1962 dirigí “Muntanya”, l’òrgan del CEC. Col·laborador de “La Vanguardia”, de “Mundo Deportivo” i de diversos butlletins, el 1954 publicà La conquista de la montaña.

Ha publicat, en col·laboració amb la seva muller, Maria Antònia Simó i Andreu, les guies Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya (1957), Pocets–Maladeta (1957), Pallars–Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) i l’assaig Esperit i tècnica de la muntanya (1967).

Joarizti i Lasarte, Adolf

1 Resposta

(Barcelona, 2 febrer 1835 – 16 octubre 1871)

Polític i escriptor. Fou redactor dels diaris “La Corona de Aragón”, de Barcelona, i de “La Discusión”, de Madrid, on anà a residir.

Participà en la revolta del Cuartel de San Gil (1866) i en la Revolució de Setembre (1868) i fundà el diari “La Igualdad”.

Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa (1869) i es destacà en la revolució federalista (1869). Després d’un breu exili fou novament diputat (per Terrassa, 1870).

Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas (1861) i un Viaje dramático alrededor del mundo (1864).

Fou germà de Miquel i de Júlia.

Joana d’Aragó i de Navarra

7 Respostes

(Barcelona, 7 novembre 1344 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1384)

Comtessa d’Empúries. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Maria de Navarra.

A causa d’interessos dinàstics va ésser objecte de tractes matrimonials amb Enric de Trastàmara, Joan II de França i Pere I de Castella, entre d’altres. Finalment, es casà a Barcelona (1373) amb el comte Joan I d’Empúries, cosí del seu pare.

Sembla que morí a conseqüència d’un mal tracte que rebé de Pere III davant la Cort quan intercedia a favor del seu marit, Joan I, en rebel·lia i perseguit pel rei. Fou enterrada a Poblet.