Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Mirabent i Soler -germans-

Eren fills de Josep Mirabent i Gatell:

Antoni Mirabent i Soler  (Barcelona, 1873 – segle XX)  Pintor. Fou deixeble del seu pare i, com ell, es dedicà durant anys a la pintura decorativa. Obtingué premis a les exposicions de Belles Arts de Barcelona el 1896 i 1898. Posteriorment obrí un taller de fotogravat i abandonà la pintura.

Francesc de P. Mirabent i Soler  (Barcelona, 1864 – 1942)  Pintor i poeta. S’especialitzà en pintura decorativa i en la il·luminació de pergamins. Medalla d’Or a l’Exposició Universal de París del 1900. Així mateix, destacà com a poeta (Brot de romaní, La calúmnia).

Joaquim Mirabent i Soler  (Arbúcies, Selva, 1865 – París, França, segle XX)  Pintor. Fou deixeble i ajudant del seu pare. Era professor auxiliar de pintura decorativa a l’Escola de Belles Arts. Guanyà premis a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a l’Exposició d’Indústries Artístiques de 1892. El 1895 es traslladà a París, on s’establí.

Mirabent i Gatell, Josep

(Barcelona, 10 setembre 1831 – 30 octubre 1899)

Pintor. Deixeble a l’Escola de Llotja de Barcelona, dels natzarens Milà i Fontanals i Claudi Lorenzale.

Aviat abandonà els camins marcats pels seus mestres i passà a la decoració d’interiors, gènere que ell inicià a Barcelona i en el qual excel·lí. Així mateix, conreà amb èxit la pintura de flors.

Amb Martí i Alsina i d’altres, pintà els medallons del sostre del Liceu de Barcelona, d’on també decorà el saló de repòs. Fou premiat en diverses exposicions nacionals.

Fou el pare de Francesc de P., Joaquim i Antoni Mirabent i Soler.

Mir i Virgili, Josep

(Barcelona, 1904 – 1974)

Decorador i interiorista. Pertanyent al llinatge homònim.

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, treballà amb Gaietà Cornet a la Unió de Fotogravadors i sobresortí després en les seves especialitats associat sovint amb Evarist Móra.

Mir i Escudé -germans-

Eren fills de l’impressor Francesc Mir i Bosch

Andreu Mir i Escudé  (Barcelona, 1885 – 1966)  Escenògraf. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.

Francesc Mir i Escudé  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Dibuixant de planxa litogràfica.

Manuel Mir i Escudé  (Barcelona, 1877 – 1931)  Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.

Miquel Mir i Escudé  (Barcelona, 1895 – 1968)  Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).

Ramon Mir i Escudé  (Barcelona, 1887 – 1973)  Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.

Mir i Bosch, Francesc

(Barcelona, 1847 – segle XIX)

Impressor. Primer membre del llinatge.

Fundà l’editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix.

Fills seus foren Francesc, Manuel, Andreu, Ramon i Miquel Mir i Escudé.

Mir, Paco

(Barcelona, 15 novembre 1957 – )

(Francesc de Paula Mir i Maluquer)  Actor. Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Treballà com a dibuixant còmic.

El 1979, juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, fundà la companyia El Tricicle, de la qual ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió.

Guionista de sèries televisives, adaptador i director d’obres comercials i autor d’històries de l’espectacle.

Miquel i Badia, Francesc

(Barcelona, 15 agost 1840 – 29 maig 1899)

Escriptor i periodista. Reuní una bona col·lecció d’objectes d’art.

Fou un dels fundadors del setmanari “El Recuerdo” (1862).

Col·laborà en diaris i revistes i fou autor de treballs com Muebles i tapices (1879), Cerámica, joyas y armas (1882), Fortuny, su vida y obras (1887) i diversos reculls de narracions infantils.

Minuart i Parets, Agustí Antoni

(Barcelona, 1677 – 1743)

Frare augustinià i filòsof. Professor i, més tard, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona.

Romangué a la ciutat durant el setge de 1713-14 com a destacat partidari de la resistència contra Felip V de Borbó.

El 1729 entrà com a membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Dels seus escrits destaca la Vida del venerable Antonio Centena, deán de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona (pòstuma, 1744).

Minguet i Irol, Pau

(Barcelona, vers 1715 – Madrid, 1801)

Tractadista musical, gravador i impressor. De formació autodidàctica.

Publicà, entre d’altres, les següents obres sobre música instrumental i danses: Reglas y advertencias que enseñan… el modo de tañer… la guitarra (1754), que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos… editat en fascicles.

També escriví Reglas… Para acompañar sobre la parte con la guitarra… (1753), Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas (1757) i Arte de danzar a la francesa (1758), així com almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa (1744), que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins al 1892.

Minguet, Joan

(Barcelona, 1737 – Madrid ?, segle XVIII)

Gravador. Residí a Madrid, on fou un dels primers deixebles de l’Academia de San Fernando. En fou pensionat.

Les seves obres són remarcables. Entre elles destaca una sèrie amb vistes i edificis de la capital espanyola.