(Barcelona, 19 novembre 1880 – 1942)

Advocat i escriptor. Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a “L’Art Public” sobre el modernisme català (1909).

A la “Revista Jurídica de Catalunya” estudià el dret català, especialment el fideïcomís.

Intervingué en la fundació del diari “El Matí”, pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius, publicà Les doctrines de Georges Sorel (1917).

Fou el pare d’Enric Jardí i Casany.