(Barcelona, 1846 – 1903)
Actriu de teatre. Estrenà Tal faràs, tal trobaràs (1865), d’E. Vidal i de Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades, d’Ubach i Vinyeta, el 1870.
Fou primera dama de diverses companyies.
Es casà amb el director i actor Emili Arolas.
(Barcelona, 10 novembre 1900 – 1979)
Anarco-sindicalista. Conegut com a Josep J. Domènech.
Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments (setembre-desembre 1936 a l’abril 1937), d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social (abril 1937) i de nou de serveis públics (abril-maig 1937).
Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya (del juliol de 1937 al gener de 1939).
A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”.
(Barcelona, 22 octubre 1890 – 6 abril 1984)
Polític i advocat. Format a la Lliga Regionalista, fou un dels fundadors d’Acció Catalana. Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya i simpatitzà després amb la CEDA.
El 1935 fou conseller de governació i durant la guerra civil passà a la zona del govern de Burgos.
(Barcelona, 30 maig 1854 – 4 octubre 1922)
Industrial. Fill de Joan Jover i Serra.
Durant la guerra de Cuba, posà a disposició del govern espanyol els vaixells de vapor de la companyia Jover i Serra, fundada pel seu pare.
A canvi li fou concedit el títol de marquès de Gelida (1896).
(Barcelona, 1893 – 1978)
Pintor i dibuixant. Germà de Lluís. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic.
Residí algun temps a París. Féu diverses exposicions a l’estranger.
Col·laborà a la premsa humorística barcelonina signant amb el seu segon cognom.
(Gràcia, Barcelona, 20 maig 1882 – els Baus, Provença, 2 gener 1968)
Gravador i pintor, germà de Ramon. Després d’una formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona es traslladà a París.
L’escriptor Anatole France li demanà que il·lustrés les seves obres (Les opinions de Jerôme Coignard, entre altres), cosa que motivà que s’establís a la capital francesa, on portà a terme una tasca important, sobretot referent al gravat al boix. Més tard s’instal·là a Baus (Provença).
El 1948 il·lustrà amb 500 boixos l’edició Kramer del Quixot. El 1950 féu els cartells del primer Festival Casals de Prada.
Fundà la revista “Scherezade”, en col·laboració amb Jean Cocteau.
(Barcelona, 3 novembre 1891 – Sitges, Garraf, 19 abril 1964)
Escultor. Deixeble de Venanci Vallmitjana i de Pau Gargallo.
Anà a viure a Sitges, on va fer gairebé tota la seva obra, en general treballada directament sobre pedra.
Decorà escultòricament el museu Maricel i creà un gran nombre d’escultures amb funció decorativa (l’Escut de la Casa de Correus, el Sant Francesc del Parc Zoològic, ambdós a Barcelona, etc).
Fou professor de l’Escola Massana durant vint anys.
(Barcelona, 1644 – Sabadell, Vallès Occidental, 1719)
Predicador i lector de teologia caputxí.
Deixà inèdites nombroses obres en llatí sobre lingüística i temes filosòfics; cal destacar-ne els volums d’In mathematicas i un Lexicon hispano-catalanum ac catalano-hispanum.
(Barcelona, segle XVII – Brihuega, Castella, 1710)
Militar. Germà de Francesc.
Fou partidari de Felip V de Borbó, del qual es mostrà favorable a les Corts de Barcelona de 1701-02. El 1705, amb alguns altres botiflers, seguí la guarnició espanyola que evacuà Barcelona.
Serví com a coronel a l’exèrcit borbònic. Es gaudí de les rendes confiscades a Aragó a un parent seu.
Tractà sense èxit de desvetllar dins de Catalunya oposicions a Carles d’Àustria, movent-hi d’amagat algunes relacions.
Morí lluitant contra les forces angleses voltades a la vila de Brihuega.
(Barcelona, vers 1671 – Viena, Àustria, 1721)
Eclesiàstic i erudit. Canonge de la catedral de Barcelona, ardiaca de Santa Maria del Mar (1702) i vicari general de Barcelona.
Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700), i partidari de l’arxiduc Carles III. Per això, a la mort del bisbe de Barcelona Benet de Sala, a qui havia acompanyat a Roma a rebre el capel cardenalici (1715), li fou prohibit el retorn.
Dades dels Països Catalans 