Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Arnalot, Manuel J.

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – 1993)

(Manuel Jiménez i Arnalot)  Dibuixant. De formació autodidacta. Col·laborà durant alguns anys a la premsa infantil. Desenvolupà posteriorment una activitat remarcable com a cartellista.

Obtingué el segon premi per al cartell anunciador de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1958 i el primer en 1959. També en 1960, i per votació pública, guanyà el primer premi per un cartell anunciant el Parc Zoològic barceloní.

Fou il·lustrador de contes infantils, bona part dels quals han estat editats per ell mateix i han aconseguit un gran èxit. L’esmentat any 1960 li foren atorgats a Madrid dos premis “Lazarillo”, corresponents al millor il·lustrador i al millor editor d’obres per a infants.

Arnal i Orozco, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1960 – )

Fotògraf. A setze anys començà essent tècnic de laboratori i després assistent de fotògraf i realització, i el 1981 s’establí com a independent.

Ha treballat en les millors agències de publicitat espanyoles i per a diverses empreses de la indústria tèxtil catalana. Les seves fotografies es publiquen regularment en importants revistes internacionals.

Des del 1979 ha realitzat diverses exposicions individuals i ha participat també en mostres col·lectives.

Armet i Soler, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 abril 1770 – 3 abril 1850)

Matemàtic. Fou professor de matemàtiques i cosmografia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1822-24), de matemàtiques a l’Acadèmia d’Artilleria (1828) i catedràtic de la mateixa assignatura als Estudis Generals de Barcelona (1836).

És autor de diverses memòries sobre els cossos elàstics (1820), sobre la importància dels sistemes de numeració (1838), una refutació sobre una suposada quadratura del cercle (1817) i un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis.

Armet i Portanell, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1 març 1842 – 3 octubre 1911)

Pintor. Deixeble de R. Martí i Alsina, completà estudis a Roma. Conreà la pintura de paisatges i el retrat. Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l’escola d’Olot.

Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d’una col·lecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma.

Fou premiat en exposicions oficials de Madrid, Barcelona i Le Havre, i té obres als museus de Barcelona, Girona i Vilanova i la Geltrú.

Armenter i de Monasterio, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 juny 1886 – 1959)

Astrònom. En unió de Comas i Solà fundà la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica en 1911. En fou secretari des d’aquella data fins al 1944, i president des d’aleshores fins a la seva mort.

Un dels cràters de la lluna rebé el seu nom.

Entre els seus escrits destaquen els llibres Luces del infinito (1946), Las radiaciones (1954), Panorama del Universo (1955) i Astronomía y astronáutica (1958).

Arlandis i Esparza, Hilari

3 Respostes

(Barcelona, 5 gener 1888 – Figueres, Alt Empordà, 3 febrer 1939)

Sindicalista i polític. Obrer marbrista funerari. Delegat de la Federació Local de Cultura en el Congrés Nacional de la CNT (1919), es manifestà a favor de l’adhesió a la Internacional.

Hagué d’exiliar-se a França per les seves campanyes contra la guerra del Marroc; retornà a la península en plena dictadura de Primo de Rivera i fou empresonat a Barcelona.

En separar-se la CNT de la Internacional (1922), ingressà al Partit Comunista Espanyol; milità posteriorment en la Federació Comunista Catalano-Balear, en el Bloc Obrer i Camperol i, durant la guerra civil, en el PSUC.

Va morir durant un bombardeig franquista quan marxava cap a l’exili.

Argullol i Murgadas, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 9 maig 1949 – )

Escriptor i filòsof. Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Universitat Pompeu Fabra.

Els assaigs que ha escrit se centren fonamentalment en qüestions estètiques molt sovint relacionades amb l’època romàntica, com ara El héroe y el único (1982), El fin del mundo como obra de arte (1991), Sabiduria de la ilusión (1995) i Aventura. Una filosofía nómada (2000).

És col·laborador habitual del diari “El País”, com també autor de novel·la i poesia.

Argudo i Lloret, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 1945 – )

Director d’orquestra. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’Eduard Toldrà, Joan Massià, Joaquim Zamacois, Xavier Montsalvatge, Antoni Ros i Marbà i Joan Guinjoan.

Ha dirigit l’orquestra de Cambra d’Ateneu (des del 1974) i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974. Director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.

Argimon i Granell, Daniel

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 juny 1929 – 21 novembre 1996)

Pintor. Autodidacte, des del 1955 seguí un estil no figuratiu que orientà quatre anys més tard vers l’expressionisme abstracte, amb la utilització de guix, làtex i pigments.

Posteriorment realitzà collages (amb papers cremats, cordills, draps, purpurines) i s’acostà successivament a l’art pop i a un art realista de denúncia, fins que retornà a l’expressionisme abstracte.

Arenys i Galdon, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1914 – 1977)

Pintor. Ha exposat des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres.

La seva obra centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat, i, darrerament, ha adoptat un caire expressionista.