Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Batet i Palet, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 octubre 1849 – Reus, Baix Camp, 1929)

Escriptor. Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus.

Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de col·laboracions a la “Revista de Gerona”.

Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya.

Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills il·lustres de Reus.

Bastinos i Estivill, Antoni Joan

3 Respostes

(Barcelona, 1838 – 1928)

Editor. Fill de Joan Bastinos i Coll, i germà de Julià. Va contribuir que la casa Bastinos, fundada pel seu pare, fos una de les primeres editorials d’Espanya en el camp de l’ensenyament.

És autor de nombrosos llibres de pedagogia i de tema divers, entre les quals cal fer esment de: Mosaico literario epistolar (1866), Armonia social (1873), Hojas secas (1894-1912) i Estudios y recuerdos (1925).

Fundà la revista “El Monitor de Primera Enseñanza” (1859-1900).

Bastinos i Coll, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 1816 – 1893)

Llibreter i editor. Establert el 1840 com a relligador i llibreter, amb l’ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill, va fundar (1842) l’editorial Bastinos, dedicada especialment a la publicació d’obres didàctiques de llengua castellana, d’una gran difusió a la Península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina.

Afiliat al partit progressista, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

També fou el pare de Julià Bastinos i Estivill.

Bastida i Pibernat, Assumpta

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 abril 1902 – 8 octubre 1995)

Modista. De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare. En un primer moment conreà el gènere de punt.

Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975.

Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’estat espanyol. Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu (1934) o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys 1950.

Fou coneguda pel nom comercial d’Asunción Bastida.

Bastero i Lledó, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – després 1752)

Militar. Participà, com a capità de la Coronela, en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic (1706).

El 1714, després d’un atac a Barcelona i creient caiguda la ciutat, intentà de fugir-ne i, detingut per les tropes barcelonines, fou trobat presoner per l’exèrcit borbònic després de la rendició de la ciutat.

L’any 1715 el superintendent José Patiño el nomenà administrador de la taula de canvi.

Bastero i Lledó, Baltasar de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1687 – Reus, Baix Camp, 1750)

Eclesiàstic. Degà del capítol barceloní, defensà la submissió a Felip V de Borbó.

Li fou confiat pel duc de Berwick el càrrec de vicari general castrense i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Barcelona.

Fou inquisidor de Catalunya i Mallorca i bisbe de Girona (1729).

Bastero i Lledó, Antoni de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – Girona, 1737)

Filòleg. Doctor en filosofia i en drets civil i canònic. Fou canonge i sagristà major de la seu de Girona i examinador sinodal de la diòcesi. Residí a Roma (1709-24) on estudià els cançoners provençals.

És autor de l’obra La Crusca Provenzale (1724), estudi de la llengua, la literatura i els poetes de Provença, incloent-hi els catalans; d’una ortografia comparada del provençal i l’italià; d’una llista de paraules provençals manllevades als trobadors pels antics escriptors toscans.

Deixà, a més, uns quaranta volums manuscrits, avui repartits entre les biblioteques de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Universitat de Barcelona, com una gramàtica catalana, una Història de la llengua catalana, i d’una Controvèrsia sobre la perfecció de l’idioma català.

El 1729 ingressà a l’acadèmia barcelonina que després fou anomenada de Bones Lletres.

Bastardas i Sampere, Albert

5 Respostes

(Barcelona, 26 maig 1871 – 12 setembre 1944)

Advocat i polític. Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1908) i alcalde accidental (1907-09). El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vice-president.

Exiliat el 1926, l’any 1932 fou diputat al Parlament català per Granollers. fou posteriorment secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Promogué les assegurances socials, la prevenció d’accidents i desde la presidència del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears aconseguí l’obligatorietat del retir obrer i de l’assegurança per maternitat.

Fou president de la secció de legislació obrera del Primer Congrés Jurídic Català (1936), de la Junta de Museus, del Patronat d’Aprenents, de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Orfeó Català.

Fou generalment reconeguda la seva integritat política i administrativa, i la seva tasca fou molt important en la promoció cultural i la reforma interior de Barcelona. Cessà en tots els càrrecs l’any 1939.

Fou el pare d’Albert, Rafael i Joan Bastardas i Parera.

Bastardas i Parera, Rafael

6 Respostes

(Barcelona, 1912 – 8 gener 1997)

Pintor. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà d’Albert i de Joan. Ha conreat les tendències figurativa, abstracta i pop, i al vitrall (Corbera de Llobregat) i al cartell. Forma part del Cercle Maillol.

També s’ha dedicat a la investigació de la història de l’art i s’ha especialitzat en els coneixements de les figures medievals del Crist crucificat: La representació del Sant Crist al taller d’Erill (1977) -premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC, 1976-, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya (1978), Els davallaments romànics a Catalunya (1980), etc.

Bastardas i Parera, Joan

6 Respostes

(Barcelona, 4 febrer 1919 – 31 gener 2009)

Llatinista i romanista. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà d’Albert i de Rafael. Professor emèrit (1987) de la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi del llatí medieval.

Dirigí el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae i ha publicat Particulariedades sintàcticas del latín medieval (cartularios españoles de los siglos VIII al XII) (1953); Mots fantasmes en el llatí medieval de Catalunya (1961); Nota sobre la influència dels glossaris en el llatí medieval català (segles X-XI) (1973); La llengua catalana mil anys enrera (1995); Diàleg sobre la meravellosa història dels mots (1996); “Els camins del mar” i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998).

Membre de la Acadèmia de Bones Lletres des del 1977; de l’IEC, n’ha estat vice-president (1983-86) i director de les oficines lexicogràfiques (1990-92); membre també del Consell Assessor del TERMCAT.

Ha estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi (1991).