(Barcelona, 1908 – 1982)
Fotògraf i escriptor. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà de Rafael i de Joan . Col·laborador gràfic de la Gran Enciclopèdia Catalana.
És autor de les fotografies sobre llibres d’art, de diversos articles en revistes i dels llibres El Berguedà (1978, en col·laboració amb Jordi Vigué) i Les creus al vent (1983).
És important el seu arxiu fotogràfic, incrementat l’any 1977 amb el fons de l’arxiu de Gabriel Roig.
(Barcelona, segle XVII – 12 agost 1714)
Advocat. Fou catedràtic de la facultat de dret de la universitat de Barcelona.
En 1713-14 fou capità de la Coronela, Tingué una excel·lent actuació militar. Amb els seus homes participà al gran atac a la guàrdia de cavalleria del Llobregat, el 9 juny 1714. El 16 del mateix mes, durant un bescanvi de presoners, s’entrevistà amb l’almirall francès Ducasse.
El 12 d’agost següent prengué part a l’heroica defensa del baluard de Santa Clara, on la seva companyia es cobrí de glòria en un terrible combat a l’arma blanca. Bassons hi morí.
(Barcelona, 17 juny 1924 – 25 abril 2018)
Advocat i polític. Actiu promotor de la cultura catalana.
S’ha destacat especialment per l’impuls que donà a la modernització del dret civil català quan es féu càrrec de la conselleria de Justícia de la Generalitat (1982 i 1988).
(Barcelona, 13 octubre 1797 – Madrid, 12 febrer 1877)
Militar liberal. Prengué part en totes les lluites civils del segle XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra.
Tingué una actuació destacada en la tercera guerra carlina i arribà a ésser mariscal de camp. Participà en el pronunciament a favor d’Espartero.
Havia estat governador militar de Barcelona i Menorca, capità general de les Balears, d’Aragó i de Castella la Nova i, el 1871, ministre de la Guerra.
(Barcelona, segle XIV – Tortosa, Baix Ebre, 1430)
Jurista i humanista. Germà de Francesc. Destacat partidari de Ferran I d’Antequera en el compromís de Casp (1412). Figurà en el procés contra Jaume II d’Urgell.
Fou advocat reial, batlle general de Catalunya a partir de 1416 i home de confiança dels reis Ferran I i Alfons IV el Magnànim. La seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV (1418) fins al 1430, obrant com a tractador dels reis. Aplegà una immensa fortuna.
Era, a més, un bon escriptor (les seves lletres són de considerable vàlua literària). De cultura humanista, reuní una notable biblioteca sobre temes jurídics.
(Barcelona, 1926 – )
Arquitecte i aparellador. Fill de Bonaventura Bassegoda i Musté i germà de Joan.
Arquitecte de l’ajuntament de Barcelona i professor de l’Escola d’Arquitectura.
Especialitzat en l’obra d’Antoni Gaudí.
(Barcelona, 7 febrer 1892 – 20 setembre 1988)
Poeta i arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó, i germà de Bonaventura.
Gran part de la seva obra d’arquitecte ha estat feta al Masnou, on fou, d’ençà de la llicenciatura, arquitecte municipal.
Conreador de la poesia de caire modernista, fou premiat, entre altres certàmens, als Jocs Florals de l’any 1912. Va publicar Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976).
(Barcelona, 3 juny 1896 – 29 març 1987)
Arquitecte i escriptor. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó, i germà de Pere-Jordi.
Premiat als Jocs Florals (1912) i en altres certàmens; la col·lecció “Lectura Popular” publicà un aplec de les seves poesies, d’inspiració modernista, amb traduccions d’autors diversos: Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976).
Llicenciat en arquitectura l’any 1924, dirigí l’edificació de l’Exposició Internacional de Barcelona (1928). Va ser secretari de l’Escola d’Arquitectes de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Va escriure, entre d’altres, les monografies: Voltes primes de formigó armat (1936), La bóveda catalana (1947), Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966), Atlas de tècnica edificatoria (1985), així com sobre la marina del Masnou (Maresme), d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília.
Fundador de l’Institut Garcia Fossas d’Igualada. Fou el pare de Bonaventura i Joan Bassegoda i Nonell.
(Barcelona, 22 abril 1740 – 12 abril 1820)
Noble. Comte de Santa Clara i baró de Maials, fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.
Governador de la Louisiana i de la Florida, fou també capità general de Cuba (1796-99) i de Catalunya (1802-08).
A Cuba construí la bateria anomenada Santa Clara i inicià la colonització de l’illa de Pinos.
Era casat amb Maria Teresa de Sentmenat i de Copons.
(Barcelona, 9 novembre 1961 – )
Periodista i guionista de ràdio i televisió. Inicià la seva carrera a Ràdio Joventut de Barcelona, on passà a formar part de l’equip de transmissions de futbol en català de Joaquim Maria Puyal, amb qui col·laborà a Ràdio Barcelona, entre el 1981 i el 1985, i a Catalunya Ràdio, entre el 1985 i el 1995.
És autor del llibre A un pam de la glòria, dedicat al període en que el F.C. Barcelona guanyà quatre lligues i la Copa d’Europa a Wembley.
Fou presentador del concurs televisiu Tres pics i repicó (TV3) del 1988 al 1991 i del programa de debat Polèmic (TV3) i fou el creador, amb Lloll Bertran, dels personatges televisius Vanessa i Sandra.
Al gener de 1995 es féu càrrec del programa El matí de Catalunya Ràdio.
Dades dels Països Catalans 