(Barcelona, 1675 – Santpedor, Bages, segle XVIII)
Franciscà. Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor. Excel·lí en l’ensenyament.
En 1704 publicà un catecisme en català sota el títol de Font mística i sagrada del Paradís de la Iglésia, reeditat algunes vegades i aparegut dos anys més tard en versió castellana.
(Barcelona, 28 juny 1895 – 29 octubre 1981)
Metge i polític. Digestòleg, deixeble de Francesc Gallart i d’August Pi i Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya (1920), redactor en cap dels “Annals de Ciències Mèdiques” i director de la revista en català “Ars Medica”.
Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya (1932).
S’exilià el 1939 i exercí a Montpeller. Tornà a Barcelona el 1947.
(Barcelona, 12 gener 1951 – Teià, Maresme, 7 gener 2023)
Dibuixant, humorista i caricaturista. Signà Toni. Fill i deixeble d’Antoni Batllori i Jofre.
Publicà acudits sobre temes d’actualitat a la premsa periòdica (“El Noticiero Universal”, “El Jueves”, “Avui”), amb un estil marcadament caricaturesc.
També ha treballat en el camp del cinema, especialment l’infantil.
(Barcelona, 14 març 1915 – 30 setembre 1999)
Dibuixant il·lustrador. Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda.
Publicà dibuixos i acudits a “En Patufet”, “L’Esquitx”, “Pocholo”, “TBO”, etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el “TBO” i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com “Els Infants” (1956) o el seu “Patufet” (1970).
Ha il·lustrat llibres, ha realitzat ex-libris i ha intervingut en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats.
(Barcelona, 1901 – 12 juny 1983)
Fotògraf. Fou col·laborador habitual de la revista “D’Ací i d’Allà”.
Després del 1939 obrí una galeria a Barcelona, juntament amb Josep Comte i Argimon, de qui després se separà.
Es destacà en el retrat i en la publicitat, sobretot en les tècniques del color; es féu conèixer internacionalment en l’anomenada “die transfer”.
(Barcelona, 1837 – 1906)
Tècnic tèxtil. Fou un dels primers que, en generalitzar-se el teler mecànic, l’estudià d’una manera científica, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços.
El 1860 fundà una escola pràctica per a l’ensenyament del teixit mecànic, de gran influència en el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana per les innovacions que introduïa. Establí la primera escola de la Península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic.
Va escriure obres tècniques, entre les quals cal assenyalar Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos (1880), Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos (1882) i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos, o formulario para la combinación de tejidos (1886).
(Barcelona, 12 febrer 1869 – 15 març 1939)
Llibreter i bibliòfil. Fundà l’editorial l’Arxiu, que edità obres antigues. Fou, també, el director del “Calendari Català” (1898-1905).
Col·leccionador de literatura popular, especialment goigs, i autor de les obres Rondalles catalanes (1895-1909) i Los goigs a Catalunya en el segle XVIII (1925).
(Barcelona, 1963 – )
Dramaturg. Autor teatral i professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i la UAB.
Estrenà diverses peces, com Sara i Eleonora (1995), Combat (1998), Les creus de Iambu (1999), Miss Puta Espiritual 2000 (1999) o Suite (premi SGAE de Teatre 1999).
Escrigué altres peces dramàtiques no estrenades, com Traspàs (1993), i realitzà la dramatúrgia en muntatges de Joan Castells: Nyam-nyam (1994), La festa del blat (1996) i La barca nova (1999).
Membre del Consell d’Assessorament Artístic del Teatre Nacional de Catalunya. El 1992 féu d’assessor literari de Misteri de dolor, d’Adrià Gual.
(Barcelona, 1956 – )
Arquitecte i paisatgista. El 1981 fundà un estudi amb Joan Roig i Duran, amb qui realitzà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol (1981-87).
Han dissenyat diversos espais urbans, com el parc de la Pegaso (1982-87) i el parc del Nus de la Trinitat (1989-92), a Barcelona, el parc de Catalunya a Sabadell (1985), el parc Central a Sant Cugat (1987-92), el passeig marítim d’Alcúdia (1997-99) i l’àrea de vianants del centre de la ciutat d’Amiens, a França (1990-92).
El 1996 guanyaren el concurs internacional per a l’ordenació de l’entorn de l’estadi del Futbol Club Barcelona, organitzat per la UIA. Han obtingut el premi FAD pel disseny del fanal Via Làctia (1991).
Entre els seus projectes destaquen l’àrea de repòs de muntanya als llacs de Malniu, a la Baixa Cerdanya (1991-94), la biblioteca Sallent (1989-92) de l’antiga fàbrica Torres i Amat, el pont sobre el Besòs (1986-89) i la seu central del RACC (1989-96), aquestes dues a Barcelona.
(Barcelona, 24 novembre 1936 – Moià, Moianès, 25 març 2011)
Arqueòleg. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-76) i conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona des del 1960.
Ha pres part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’en Ferran, a Argençola, i la de la vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, on ha impulsat diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs.
Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1978).
Autor de Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés (1961) i Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic (1963).
Dades dels Països Catalans 