Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Lleonart i Maragall, Josep

(Barcelona, 5 maig 1880 – 26 gener 1951)

Escriptor. Es formà sobretot a Alemanya i fou deixeble del seu oncle Joan Maragall.

Poeta narratiu, goethià i maragallà, publicà Elegies germàniques (1910), La merla i altres cants (1914), Tres poemes (1920), Odes i ciutats de visió (1930), Un tragipoema i Tizianella (1934) i Les elegies i els jardins (1938).

Novel·lista d’arrel germànica a Dues conversions i una mort (1927), El camí errat (1927), Vida estreta (1927) i El sobrevingut (1932). En prosa escriví també Rondant la nit (1931), Manual d’història de la cultura (1928), etc.

Traduí Torcuato Tasso (1905) i, en vers català, Faust (1938).

Després de la guerra civil escriví algunes obres de divulgació en castellà.

Lleonart, Joan

(Valls, Alt Camp, 1702 – Barcelona, 1762)

Frare dominicà. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Fou catedràtic de teologia a Cervera.

Exercí diversos càrrecs dins de l’orde. Des del 1746 fou prior del convent barceloní de Santa Caterina.

Publicà alguns dels seus sermons i les obres Commentaria in Psalmos i Litteralis et moralis expositio in Exodum.

Lleonart, Francesc

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 5 agost 1714)

Patriota. Germà de Salvador Lleonard. Col·laborà a les tasques d’informació i espionatge que aquell dirigí en 1713-14.

Durant les seves estades a la Barcelona assetjada servia de capità agregat a la Coronela.

Essent a la muralla de la capital, fou malferit per l’artilleria enemiga. Morí al cap d’unes hores.

Lleonard, Agustí

(Barbastre, Aragó, vers 1580 – Barcelona ?, després 1641)

(o Leonarda de Argensola)  Pintor i frare mercedari.

Residí a diferents convents d’aquest orde, com el Puig o Barcelona, on realitzà nombroses obres.

És autor d’El setge de València per Jaume I, L’aparició de sant Jordi als cristians, El miracle del pa i els peixos i Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè.

Lleó i Sánchez, Joan

(Melilla, 1926 – Barcelona, 4 setembre 2007)

Pintor, escultor i gravador. Fill de Lluís Lleó i Arnau. Format a Barcelona.

Les seves primeres exposicions són del 1942; participà en la major part de les exposicions organitzades per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i el Saló de la Tardor de Barcelona de l’any 1951.

En el seu art hi ha una combinació de figuració i abstracció.

Llensa i de Gelcen, Santiago

(Hostalric, Selva, 9 novembre 1911 – Barcelona, 12 juny 1974)

Enginyer agrícola i botànic. Era originari d’una família de propietaris rurals. Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona.

Publicà Inventario razonado de la flora de Hostalric y su comarca (1945), Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada (1955) i Bolets de les rodalies d’Igualada (1970).

Deixà inacabats uns estudis sobre els bolets del Principat i sobre la toponímia de la vall de Cardós, així com una història d’Hostalric.

Llenas i Fernández, Manuel

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 5 gener 1879 – Barcelona, 1937)

Botànic. Doctor en farmàcia i en ciències naturals. Inicià l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i fou professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya.

Obres principals: Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán (Valle de Arán).

Lleget i Colomer, Màrius

(Granollers, Vallès Oriental, 22 octubre 1917 – Barcelona, 31 juliol 1988)

Escriptor. Ha estat fundador de la Secció Interplanetària de la Societat Astronòmica Aster. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. La majoria dels seus articles fan referència a exploracions espacials i submarines.

És autor de l’opuscle La conquista del espacio (1955) i del llibre La conquista del aire y del espacio (1958). En col·laboració amb Antoni Ribera ha publicat La conquista de las profundidades (1955), obra traduïda al francès, i La conquista del mundo submarino (1957).

Lledó i Matalí, Antoni

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Capità de la Coronela durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14).

L’11 de setembre guarnia el baluard de Sant Pere, i amb el seu foc contribuí a l’èpica defensa del baluard més proper, el del Portal Nou. Un cop l’enemic arribà per darrera del baluard de Sant Pere, agafà els homes que li restaven i s’obriren pas a la baioneta fins al baluard de Jonqueres, on sostingué la defensa durant una part de la batalla.

En produir-se el gran contraatac encapçalat pel conseller en cap Rafael Casanova, s’hi sumà, i morí en els combats cos a cos que seguiren.

Llecha i Sans, Jaume

(Montblanc, Conca de Barberà, 12 febrer 1916 – Barcelona, 27 octubre 1970)

Violinista. Deixeble de M. Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona (1951) i primer premi Joan Manén (1951).

Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona (posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc) que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven (1948).

Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.