(Barcelona, 5 maig 1880 – 26 gener 1951)

Escriptor. Es formà sobretot a Alemanya i fou deixeble del seu oncle Joan Maragall.

Poeta narratiu, goethià i maragallà, publicà Elegies germàniques (1910), La merla i altres cants (1914), Tres poemes (1920), Odes i ciutats de visió (1930), Un tragipoema i Tizianella (1934) i Les elegies i els jardins (1938).

Novel·lista d’arrel germànica a Dues conversions i una mort (1927), El camí errat (1927), Vida estreta (1927) i El sobrevingut (1932). En prosa escriví també Rondant la nit (1931), Manual d’història de la cultura (1928), etc.

Traduí Torcuato Tasso (1905) i, en vers català, Faust (1938).

Després de la guerra civil escriví algunes obres de divulgació en castellà.