Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Massanés i Dalmau, Maria Josepa

(Tarragona, 19 març 1811 – Barcelona, 1 juliol 1887)

Escriptora. Començà escrivint en castellà a “El Vapor” i “La Religión” (1830-37).

Formà part del grup de poetes que integraren Los trobadors nous, amb Lo postrer consol.

S’incorporà al moviment de la Renaixença i, quan foren restaurats els Jocs Florals, hi concorregué amb la poesia de to patriòtic A les dones catalanes.

Es també coneguda la seva composició La batuda de les olives, quadre de costums de l’Empordà.

Publicà Poesías (1841), Repirall. Poesies (pòstum, 1908).

Massana i Fargas, Josep

(Granollers, Vallès Oriental, 16 maig 1892 – Barcelona, 4 gener 1979)

Fotògraf. Obrí estudi a Granollers el 1914 i, quatre anys després, s’establí a Barcelona.

Assolí un gran prestigi com a retratista, especialment abans de la guerra civil.

També és autor de fotografies de creació, les quals constitueixen un clar testimoni de la plenitud del pictorialisme.

Treballs seus foren publicats a Art de la Llum i a Arte Fotográfico.

Masriera i Manovers, Josep

(Barcelona, 22 gener 1841 – 31 gener 1912)

Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Francesc i de Frederic.

Excel·lí com a argenter, però és més conegut com a pintor paisatgista, activitat que exercí inspirant-se en els camps de Catalunya (Llavaneres, la Garriga, Camprodon, Sant Hilari, etc).

És també autor d’alguns llibres i escrits sobre temes d’art, entre els quals destaquen els titulats El grabado en las piedras finas i El arte de cincelar.

Fou el pare de Josep, Lluís i Ricard Masriera i Rosés.

Masriera i Manovens, Frederic

(Barcelona, 15 abril 1846 – 12 novembre 1932)

Escultor. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Francesc. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Amb Francesc Campins fundà la Fundició Artística Masriera i Campins, entitat que amb gran encert i treball de qualitat es dedicà a tota mena de treballs de ferro i bronze que tipifiquen els elements decoratius de la darreria del segle XIX a Barcelona.

D’aquesta foneria sortí l’estàtua d’Alfons XII de Borbó que hi ha al parc del Retiro de Madrid.

Foren nombrosos els premis amb els quals fou distingida l’entitat.

Fou el pare Víctor, Rossend i Frederic Masriera i Vila.

Masriera i Manovens, Francesc

(Barcelona, 21 octubre 1842 – 15 març 1902)

Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Frederic. Format a la Llotja barcelonina.

Especialitzat en esmalts, primer fou un pintor anti-acadèmic, però aviat en els seus quadres representà l’alta societat catalana d’aristòcrates i financers; fou especialista en figures femenines.

També pintà quadres religiosos i de costums. Entre les seves obres destaca Hivern, del 1882.

Maspons i Labrós, Marià

(Granollers, Vallès Oriental, 23 abril 1840 – Barcelona, 12 maig 1885)

Polític i advocat. Germà de Francesc i de Maria Pilar.

De tendència conservadora, fou diputat provincial i a corts pel districte de Granollers. Participà en la discussió del tractat comercial amb Anglaterra i en l’elaboració del codi civil.

Presentà, en tant que president de la comissió encarregada, a Alfons XII de Borbó, el Memorial de greuges, reivindicatiu dels interessos catalans.

Fou el pare de Jaume i Pere Maspons i Camarasa.

Maspons i Camarasa, Jaume

(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 25 abril 1934)

Escriptor i agrònom. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Pere. El 1900 fou processat per activitats catalanistes, però fou absolt.

Fou un dels fundadors de la Cambra Agrícola del Vallès; actuà com a secretari de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1906-08) i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Dirigí la càtedra ambulant de formació agrícola Pere Grau del 1907 al 1912. Des del 1901 dirigí la coneguda Fulla Agrícola de “La Veu de Catalunya”.

Fou un brillant historiador de l’agricultura catalana des de les pàgines de la Geografia de Catalunya, dirigida per F. Carreras i Candi; publicà, a més, alguns opuscles, com El ball de les gitanes en el Vallès (1907).

Un grup d’escriptors de Granollers han creat un premi sobre temes comarcals que en porta el nom.

Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

Masoliver i Martínez de Oria, Joan Ramon

(Saragossa, Aragó, 13 març 1910 – Barcelona, 7 abril 1997)

Escriptor. Format a Barcelona. Cosí de Luis Buñuel i amic d’André Breton i d’Ezra Pound, fou un dels iniciadors del surrealisme a Catalunya, sobretot amb l’equip de la revista “Hèlix”. Fou lector d’universitat a Gènova, i escriví a “El Sol” i “Mirador”.

El 1936 fou salvat en un vaixell estranger per la Generalitat i marxà a la zona franquista, on esdevingué un dels caps de propaganda.

A la postguerra, abandonà tot seguit, desenganyat, la política i es dedicà a les lletres; fou director de les planes literàries de “La Vanguardia” i dirigí “Entregas de poesía”.

Entre les seves obres destaquen Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950), Presentació de James Joyce… (1981), Antologia poètica d’Ausias March (1981) i Perfil de sombras (1994), una antologia dels seus articles.

Premi Nacional de Traducció el 1989.

Masó i Goula, Josep

(Barcelona, 1877 – març 1910)

Compositor. És autor d’obres líriques i de música sacra.

La seva activitat principal fou en tot cas l’harmonització de balls i cançons populars, que difongué amb gran zel.

Fundà l’Orfeó del Foment Regional de la Sagrera i fou segon director de la Schola Orpheonica.

Masferrer i Sala, Narcís

(Madrid, 26 abril 1867 – Barcelona, 9 abril 1941)

Periodista esportiu. Fou un dels millors i més influents en la seva especialitat.

Figurà entre els fundadors de diverses publicacions esportives, entre elles “El Mundo Deportivo” (1906). Fou també redactor de “La Vanguardia” i posteriorment, del 1920 al 1929, dirigí la revista “Stadium”.

Assumí un gran nombre d’iniciatives, com la fundació de la Societat Catalana de Gimnàstica (1887), membre de la Unión Velocipédica Española, en la qual detingué diversos càrrecs, promogué la fundació de la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i figurà entre els impulsors de la construcció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Barcelona.

A la seva memòria ha estat instituït un premi de ciclisme.