(Barcelona, 16 desembre 1850 – 17 setembre 1921)
Militar. Germà de Manuel. Participà en la tercera guerra carlina a Catalunya.
Inventà un tipus de morter, un fusell i un manòmetre.
Especialista en balística, va escriure Balística interior (1890).
Fou comte de Guardiola.
(Barcelona, 1850 – 1914)
Escriptor. Germà d’Onofre.
Va escriure La ruta de los encantados (1876), Mallorca (1880), Valencia (1882), etc, en forma poemàtica, i l’obra teatral Lo llibre de l’honor, juntament amb Frederic Soler.
(Barcelona, 10 octubre 1864 – 1939)
Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella a l’església del Pi. Fundà l’escolania i capella de música de la de Sant Pere (1893).
És autor d’algunes misses i de peces diverses de música sacra.
(Girona, 1874 – Barcelona, 1923)
Actor i director teatral. Cosí de Margarida Xirgu.
Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona (1904).
Dirigí els quadres escènics L’Artesà (1916-17), el del Casal Català de Gràcia (1917-21), el de l’Ateneu de Sant Gervasi (1921-22) i el Mossèn Cinto (1922-23); a tots féu representar obres d’autors catalans.
(Figueres, Alt Empordà, 17 gener 1923 – Barcelona, 1974)
Pintor. Residí bona part de la seva vida a París i Estocolm.
Fundador del grup Indika. Obtingué el premi Tina.
Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament.
La seva obra, marcada fonamentalment per l’ús del color, passà del naturalisme a l’informalisme i finalment a l’unió d’ambdués tendències barrejades amb l’esoterisme.
Té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms (Suècia).
(Barcelona, 11 març 1891 – 25 octubre 1931)
Escriptor. Fill de Jaume Massó i Torrents.
Dirigí “La Rondalla del Dijous” i col·laborà a “El Matí” i “La Vanguardia”.
Poeta maragallià i en part modernista, publicà Pòrtic (1910), Arca de vori (1912), L’hora tranquil·la (1914) i Totes les cordes (1920).
Escriví també les obres de teatre Camins de la vida (1916), Vella cançó (1916) i La primera flor (1919), a més de les rondalles La nau de veles d’or (1925) i la novel·la La germana (1921).
(Figueres, Alt Empordà, 1885 – Barcelona, 12 setembre 1971)
Artista de varietats. Residí al Brasil del 1911 al 1928. Actuà a Barcelona i a París.
Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d’Oh Gran Gilbert!.
Intervingué en el film Juguetes rotos (1966).
(Barcelona, 3 juliol 1848 – 1 febrer 1938)
Escriptor, economista i fotògraf. Fou un dels socis fundadors de la Societat X (1872) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876). Cofundador de la Societat Particular de Vistes, que edità l’Àlbum pintoresc i monumental (1878), on eren inclosos molts dels seus articles i de les seves fotografies. També va inserir-ne a les Memòries de l’Associació, a “La Renaixensa” i a “La Ilustració Catalana”.
Obtingué una medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 per una col·lecció fotogràfica de monuments.
Conseller del Banc de Prèstecs i Descomptes de Barcelona i director del Ferrocarril de Medina del Campo a Orense i Vigo.
Va morir de congestió pulmonar.
Fou el pare de Manuel Massó i Llorens.
(Barcelona, 1777 – 30 març 1857)
Enginyer militar, arquitecte i urbanista. Prengué part en la guerra del Francès: després fou perseguit per liberal i partí cap a França, d’on tornà l’any 1833.
Projectà a Barcelona el carrer de Cervantes, el de la comtessa de Sobradiel, el Pla de Palau amb el Portal del Mar, i, a Valls, el sepulcre del general Juan Felipe Castaños, a l’església de la Mare de Déu del Lledó.
(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)
Polític. El 1697 era membre de la Junta de Defensa de Barcelona durant el setge francès del mariscal Vendôme que provocà la capitulació de la plaça.
El 1703-04 era membre de la comissió que es negà a admetre esmenes a les còpies arxivades del testament de Carles II que volia fer-hi Felip V de Borbó.
El 1706, a les Corts reunides a Barcelona ja per Carles d’Àustria, rebé d’aquest el títol de cavaller. El Consell de Cent el trià com a delegat per a les deliberacions per tal de constituir el Port Franc de la ciutat. En 1711-12 fou conseller tercer de Barcelona.
Durant el setge de Barcelona restà a la capital i es presentà com a voluntari al cos d’oficials agregats que cooperà en la defensa.
Morí en un dels contraatacs per expulsar l’enemic de baluard de Santa Clara.
El 1716 els borbònics cremaren, en perjudici dels seus hereus, el privilegi de cavaller que tenia.
Dades dels Països Catalans 