(Barcelona, 24 novembre 1818 – 19 abril 1871)
Científic. D’origen humil -el seu pare era espardenyer-, estudià a Barcelona.
Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí (1843-45), i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques.
Escriví una Guía dels industrials (1858) i un Manual de mecánica aplicada (1872), que tingué quatre edicions.
(Barcelona, 1769 – 1835)
Eclesiàstic i erudit. Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell.
El 1799 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña.
(Albacete, Castella, 1 març 1949 – Barcelona, 22 juny 2001)
Arqueòleg i prehistoriador. Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975), fou professor de prehistòria de la Universitat de Barcelona.
Centrà la seva investigació en l’estudi de l’edat del bronze i l’edat del ferro a Astúries i a Catalunya, especialment a l’àrea lleidatana.
Entre les seves publicacions cal destacar Lérida prehistórica (1977), Genó: un poblado del Bronce final en el Bajo Segre (Lleida) (1998, amb F. Cuesta i J. López), Celtas e iberos en la Península Ibérica (1999) i Los castros en Asturias (1999).
(La Piana, Itàlia, 1850 – Barcelona, 14 abril 1937)
Editor. Després de viure a Itàlia, Buenos Aires, França i Mèxic, el 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell; el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia.
El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana.
Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novel·les, diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc.
(Piera, Anoia, segle XV – Barcelona, 1511)
Mestre de gramàtica. Consta que el 1474 estudiava arts i que el 1492, ja mestre en arts, tenia escola oberta a Barcelona.
El 1486 ja era beneficiat de l’església del Pi i el 1507 figurava com a titular d’un benifet a Santa Maria del Mar i era rector d’Olost.
Corregí, i preparà per a llur impressió, diversos textos gramaticals: la Gramàtica Llatina, de Bartomeu Mates, la data d’impressió de la qual (1486) ha estat molt discutida; la d’Eli Donat (1500), i el Doctrinale, d’A. de Villadei (1502).
No aconseguí el lectorat de gramàtica a les escoles de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué (1495), en disputa amb ell, Joan Ferrer.
Deixà a l’església del Pi la seva biblioteca i n’indicà la reglamentació i el funcionament, alhora que en pagava les obres d’instal·lació.
(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)
Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l’Escola Superior d’Agricultura.
En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista “Agricultura” (1917-27), publicació que continuà amb el títol “Agricultura i Ramaderia”, que durà fins al 1936.
Fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d’un lot de 15.000 títols.
És autor de L’olivera (1923) i Contribució a l’estudi de l’esporga de l’olivera (1922).
(Barcelona, vers 1667 – vers 1733)
Argenter i gravador. Féu dues magnífiques obres d’orfebreria, el sepulcre de sant Bernat Calbó per a la seu de Vic (1701-28) i els canelobres de la seu de Palma de Mallorca (1703-21), ambdues fetes seguint el projecte de l’escultor Joan Roig, testimonien la personalitat d’un orfebre de gran talla i plenament imbuït per l’estètica rococó del seu temps.
Com a gravador, fou un dels que impulsà aquest art a Catalunya. Seguí, en aquesta especialitat, les regles i els models italians del barroc. El gravat més important és el dedicat a Sant Llícer per il·lustrar les Constitutiones sinodales ilerdenses (1691).
Se li atribueix també un escut de Catalunya (1683), de gran qualitat, flanquejat per dues figures femenines molt mogudes.
(França ?, segle XVII – Barcelona, 1641)
Impressor. Apareix documentat a Barcelona des del 1608.
El 1621 anà a Barbastre per imprimir la primera obra publicada en aquella vila aragonesa.
A partir de 1623 apareix associat amb el seu germà o fill, Jaume Mathevat.
El 1631 rebé el títol d’estamper de la ciutat i universitat de Barcelona.
(Barcelona, vers 1585 – març 1644)
Impressor. Des del 1623 apareix associat al seu pare o germà Sebastià.
A la mort d’aquest, fou designat con ell estamper de la ciutat i universitat.
La seva vídua continuaria al front del taller, situat prop de l’església del Pi. Més tard passà l’establiment a mans alienes a la família i, en anys posteriors, als jesuïtes.
Són notables, en les nombroses edicions conegudes d’aquesta casa, els gravats de les portades.
(Barcelona, 12 maig 1892 – 24 desembre 1985)
Escriptora. Filla de Francesc Matheu i Fornells i muller del compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, de qui publicà unes Notes biogràfiques (1962).
Poetessa de ressons populars i cultes, publicà Poesies (1918), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952), i els assaigs biogràfics Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972).
Dades dels Països Catalans 