Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Mateu i Sanpere, Joaquim

(Barcelona, 9 gener 1921 – 20 gener 2015)

Entomòleg. El 1948 participà a l’expedició científica catalana al golf de Guinea.

Per tal de poder treballar en entomologia exòtica es traslladà a París, el 1956, on col·laborà amb la Unesco. Ha fet nombrosos viatges científics a l’Àfrica.

El 1959 ingressà al Museu d’Història Natural. El 1974 fou nomenat membre honorari de la Institució Catalana d’Història Natural. Treballà als laboratoris de la facultat de Ciències de París.

Ha redactat nombrosos articles científics i també ha participat en múltiples congressos i trobades internacionals sobre entomologia.

Mateu i Pla, Miquel

(Barcelona, 16 juny 1898 – 1 octubre 1972)

Financer i polític. Fill de Damià Mateu i Bisa i germà de Maria dels Àngels.

Director de les empreses familiars, en iniciar-se la guerra civil passà al bàndol franquista. Amic personal de Franco, entrà amb el seu exèrcit a Barcelona, d’on fou nomenat alcalde el dia següent.

El 1945 fou nomenat ambaixador a França.

Des del 1923 era propietari del castell de Peralada.

Mateu i Ibars, Josefina

(Lleida, 9 maig 1933 – Barcelona, 25 novembre 2015)

Paleògrafa. Filla i deixebla de Felip Mateu i Llopis, al qual succeí a la càtedra de paleografia a la Universitat de Barcelona.

Tingué com a adjunta a la seva germana Maria Dolors Mateu i Ibars (València, 1938 – ), també paleògrafa.

Mateu i Bisa, Damià

(Llinars de Vallès, Vallès Oriental, 18 octubre 1864 – Barcelona, 7 desembre 1935)

Industrial. Llicenciat en dret.

Entre les seves activitats industrials destaca la reorganització de La Hispano Suiza.

Fou vicepresident del Banco Urquijo Catalán i editor del “Diari del Migdia”.

Fou membre de la Federació Monàrquica Autonomista i el 1932 passà a la Dreta de Catalunya.

Els seus fills foren Maria dels Àngels i Miquel Mateu i Pla.

Mates, Joan -pintor, s. XIV/XV-

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1370 – Barcelona, 1431)

Pintor. Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès.

Deixeble de Pere Serra, és documentat juntament amb aquest l’any 1392 i amb el qual col·laborà en el retaule de Sant Tomàs i Sant Antoni (1409), de la catedral de Barcelona, en la qual la pintura de Mates s’allibera de les convencions sieneses i esdevé més plàstica. El retaule de La Mare de Déu entre Sant Pere i Sant Joan és més lineal i simple.

Se li deuen també un plafó amb Sant Joan Evangelista a Patmos, el retaule de Sant Sebastià de la Pia almoina (1423-25), el de Santa Margarida de Valldonzella, el de Sant Martí i Sant Ambròs (1411-14, catedral de Barcelona) i el magnífic retaule de Sant Jaume, per a la catedral de Tarragona, una de les seves obres millors que palesa un canvi d’orientació vers l’estil de Lluís Borrassà, l’Anunciació (Museu de Càller) i el Sepeli de Crist de la Generalitat de Catalunya (Museu d’Art de Catalunya).

Té el do d’un gran sentit decoratiu i manté la contenció expressiva i l’elegància dels Serra. A partir del retaule de Sant Jaume presenta una manifestació més realista i un to més avançat.

És identificat amb el famós mestre de Penafel i considerat un representant característic de l’estil internacional.

Fou el pare del també pintor Bernat Mates.

Mateo i Barberà, Màrius

(Barcelona, 21 juny 1889 – 1958)

Violinista i compositor.

Actuà com a violinista a Europa i Amèrica. Residí a Mèxic des del 1921 fins al 1925, i hi creà una orquestra que ell mateix dirigí.

Escriví poemes simfònics, cançons i una sèrie de peces per a piano titulada Quadrets de la Costa Brava.

Matas i Aurigemma, Carme

(Barcelona, 19 octubre 1869 – 24 maig 1943)

Pianista. Oferí diversos concerts a la sala d’audicions de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).

Fou professora de l’Escola Municipal de Música barcelonina, on s’havia format. La seva tasca docent resultà important.

Fill seu fou el violoncel·lista i musicòleg Josep Ricart i Matas.

Matamala i Piñol, Llorenç

(Gràcia, Barcelona, 1856 – Barcelona, 29 juliol 1925)

Escultor. Treballà com a modelista. Amb Ramon Bonet, fou un dels escultors que més íntimament col·laboraren amb Antoni Gaudí en l’execució de les escultures de la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, de Barcelona.

Feia els emmotllaments del natural que l’arquitecte li encarregava, sobretot els de figures humanes.

Fou el pare de Joan Matamala i Flotats.

Matamala i Flotats, Joan

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1977)

Escultor i pintor. Fill de Llorenç Matamala i Piñol i nét i deixeble de Joan Flotats.

Prosseguí l’obra escultòrica del seu pare a la Sagrada Família.

Féu nombroses exposicions d’escultura i pintura a Girona, Barcelona i d’altres ciutats catalanes.

Ha escrit una història de la Sagrada Família, inèdita.

Matalonga, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 20 agost 1714)

Militar. El 1704 participà en la conspiració per lliurar Barcelona als aliats. En fracassar s’amaga als vaixells anglesos.

Setmanes després participà al costat d’aquests en la conquesta de Gibraltar i defensà la plaça contra el setge espanyol. El 1705 s’incorporà a l’expedició aliada que anava a alliberar Barcelona; fou un dels emissaris que desembarcà a Altea per contactar amb els elements addictes del Principat.

Un cop ocupada Barcelona per Carles d’Àustria, fou nomenat alferes del nou regiment de Guàrdies Catalans. Destacà en la defensa de Barcelona, el 1706, contra les forces de Felip V de Borbó.

Quan el 1713 s’inicià el setge borbònic, era tinent coronel. Assumí aleshores el comandament del castell de Montjuïc.

El 14 d’agost de 1714, durant la batalla del baluard de Santa Clara fou ferit greument i morí pocs dies després.