(Mataró, Maresme, segle XVII – Barcelona, 1687)
(o Manald) Músic i sacerdot. Fou organista, per oposició, de Santa Maria del Mar de Barcelona (1679-87), on també fou mestre de capella durant un període breu.
Hom en conserva obres per a orgue, tientos, versos i motets de força interès i força qualitat.
(Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 13 octubre 1905)
Escriptor i músic. Germà de Carlota.
A Olot fundà i dirigí “La Aurora Olotense” (1859) i “El Faro de la Montaña”, a Barcelona “El Espectador” (1872), a Sabadell “Los Ecos del Vallés” (1880) i “Diario de Sabadell” (1881-86), a Arenys de Mar “Ecos de la Costa” (1886-88).
Va escriure el drama Arnau de la farga, l’estudi La industria de Sabadell… (1870), un oratori i fou l’autor de la lletra i la música de les sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica (1873).
(Brussel·les, Bèlgica, 1660 – Barcelona, 1735)
Militar. Fou coronel del regiment de guàrdies valons al servei de Felip V de Borbó.
Nomenat capità general de Catalunya (1725-35), la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat; això l’induí a no implantar-hi la lleva forçosa de soldats.
Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període. Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència.
El 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el 1731 en fou fet president; creà l’insígnia de l’entitat.
(Xerta, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 1721)
Cronista. Religiós servita, ministre provincial de l’orde a Catalunya.
Deixà inèdites una Historia de los servitas de Cataluña i una obra més àmplia, per bé que incompleta, Crónica general de la orden, on detalla totes les fundacions servites d’Espanya, amb un especial relleu de les cases catalanes.
(Vic, Osona, 6 abril 1949 – Barcelona, 11 març 2023)
Poeta, estudiós de la literatura i traductor. Estudià filologia romànica i es doctorà amb una tesi sobre Carles Riba, escriptor sobre el qual posteriorment ha publicat altres obres.
També ha escrit i ha publicat diversos llibres de poesia.
Per la traducció de l’obra cabdal d’Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, rebé el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat de traducció, el 1983.
Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana.
(Barcelona, 1726 – 1788)
Botànic i quart marquès de Ciutadilla.
Féu dessecat l’estany de Bellcaire.
Interessat per la botànica, cedí a la ciutat de Barcelona, en morir, terrenys per a la creació d’un jardí botànic.
(Barcelona, 8 març 1907 – 25 desembre 1975)
Tenor. Estudià al Conservatori del Liceu. El 1931 debutà a Barcelona.
Fou solista de l’Orfeó Goya, de Barcelona, i esdevingué molt popular com a tenor d’opereta i de sarsuela els anys 1935-50.
Posteriorment dirigí grups corals. Enregistrà alguns discs.
Era fill de Marià Mayral i Doz (Saragossa, Aragó, 1878 – Barcelona, 1962), compositor.
(Barcelona, 1898 – 1929)
Arquitecte. Amb Josep Maria Ribas treballà per a l’Exposició Internacional barcelonina de 1929.
Una de les seves obres, en unió de Ribas, fou el palau d’Agricultura (després Ciutat del Teatre) i s’encarregà de la construcció del palau de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis.
La seva mort en plena joventut frustrà una carrera molt prometedora.
(Barcelona, 3 març 1883 – 16 gener 1951)
Polític i advocat. Germà de Climent. Membre del partit nacionalista republicà, posteriorment s’afilià a la Lliga Regionalista, i fou elegit diputat provincial el 1917.
Va ésser regidor de Barcelona el 1920 i tinent d’alcalde diverses vegades fins a l’adveniment de la República.
(Barcelona, 1895 – 11 setembre 1981)
Arquitecte. Germà d’Enric. Obtingué el títol el 1921. Fou arquitecte municipal d’Esparreguera i d’Esplugues de Llobregat. Alguns dels seus projectes foren premiats.
Fou publicista sobre temes d’arquitectura. Obres seves són els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat i d’Esplugues de Llobregat, i la Biblioteca Pública d’Esparreguera.
Dades dels Països Catalans 