(Barcelona, 29 setembre 1912 – 10 juliol 1973)
Pintora. Ha aconseguit un renom internacional per les seves minucioses composicions fetes amb màquines d’escriure i cintes mecanogràfiques de diferents colors.
(Gernica, País Basc, 25 setembre 1869 – Barcelona, 19 març 1948)
Orguener. Introduí a la península l’orgue pneumàtic i, alhora, mecànic. Fou operari i director de la casa Amezua, a Barcelona, i, finalment, n’arribà a ésser propietari (1896).
La casa Alberdi construí l’orgue de la Seu d’Urgell, el de la Basílica de Montserrat, el de la parròquia de la Concepció de Barcelona i el del Sant Esperit de Terrassa, entre els conservats.
Fou el pare Antoni Alberdi i Aguirrezábal.
(Vic, Osona, 1517 – Barcelona, 16 novembre 1582)
Organista i eclesiàstic. Fou canonge i mestre de capella de la seu de Barcelona. Hi afinà l’orgue, que aleshores fou tingut en excepcional. Fou un instrumentista extraordinari, que gaudí de gran fama.
Es distingí també pel seu fervor pedagògic, ja que ensenyava sense voler percebre honoraris dels seus deixebles.
Fou composicions de mèrit. És autor d’una col·lecció de Tientos, avui perduda. Només dos d’ells han arribat fins a nosaltres. Compongué també dos llibres de madrigals (Odarum diversis linguis decantarum) i dues ensaladas (El bon jorn i La lucha), editades en la col·lecció de Las Ensaladas (1581) publicades per Mateu Fletxa el Jove.
Fou nebot seu i deixeble Lluís Ferran Vila.
(Barcelona, 16 abril 1890 – 3 març 1944)
Dibuixant i pintora. Filla d’Isaac Albéniz. Exposà a Faianç Català (1911), juntament amb Marià Andreu, Nèstor i Ismael Smith, i a la Galeria Dalmau (1944), de Barcelona.
Dins el modernisme reflecteix les orientacions de Xavier Gosé.
(Barcelona, 16 febrer 1892 – 20 juliol 1966)
Historiador, bibliotecari i cardenal. Ordenat el 1913, es doctorà en teologia a Roma i amplià estudis a Friburg (1921-24).
Arxiver del monestir de Montserrat, els seus estudis es dedicaren a la història d’aquest: La impremta de Montserrat. Segles XV i XVI (1919), Bibliografia dels monjos de Montserrat. Segle XVI (1928), L’abat Oliba, fundador de Montserrat (1931), Història de Montserrat (1931), Bibliografia de la regla benedictina (1933), etc.
Nomenat prefecte de la Biblioteca Vaticana el 1936, fou cardenal el 1962.
Fundà “Analecta Montserratensia” (1917) i “Catalonia Monastica” (1926), publicacions de l’abadia de Montserrat.
(Terrassa, Vallès Occidental, 6 abril 1946 – Barcelona, 4 abril 1991)
Soprano. Especialista en lied, estudià a Barcelona amb Jaume Padrós i Jordi Torra, Madrid i Salzburg, i amb poc més de 20 anys començà a actuar professionalment i aconseguí nombrosos èxits a Viena sota la direcció de B. Paumgartnes i K. Böhm.
Féu recitals arreu del món i enregistraments discogràfics on s’aprecia la bellesa del seu registre vocal.
Establerta als EUA, fou professora de Cant i Dicció a la Universitat de Washington-Seattle.
(Barcelona, 18 novembre 1870 – 26 març 1941)
Decorador i escenògraf. Col·laborà amb Miquel Moragas.
Féu els decorats per a diverses obres de Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Adrià Gual, i per a les òperes (especialment wagnerianes) representades al Liceu de Barcelona.
Es dedicà també a la decoració de locals i interiors (cafè La Luna, Teatre Poliorama, sala de ball La Paloma, etc.).
(València, 6 octubre 1902 – Barcelona, 11 setembre 1968)
(Carles Saldaña i Beüt) Artista. Quan només tenia un any la seva família es traslladà a Barcelona. Va començar a actuar en cafès-concert, i a partir del 1932 es dedicà plenament a la revista, on obtingué grans èxits i esdevingué l’artista més popular del gènere, gràcies al seu caràcter afable i a la seva espontaneïtat.
Va publicar el llibre de memòries Rialles, llàgrimes i “vedettes” (1962).
(Barcelona, 1804 – 1860)
Gravador. Germà de Ramon i pare de Camil Alabern i Casas, fou un dels gravadors més coneguts i apreciats de la seva època.
Il·lustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850.
Dades dels Països Catalans 