Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Cecília d’Urgell -s. XV/1460-

5 Respostes

(Catalunya, segle XV – Bellesguard, Barcelona, 1460)

Comtessa de Mòdica i vescomtessa de Cabrera. Filla del comte Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat i germana, doncs, de Jaume II el Dissortat.

Fou una de les candidates (1409) en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya, que preferí, però, Margarida de Prades.

Fracassat l’intent del seu germà (1413) de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elionor.

Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d’Olocau. Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d’haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns.

Rebutjat per la seva mare el matrimoni amb Joan Ramon Folc II de Cardona, fill del comte Joan Ramon Folc I, que havia estat el seu primer promès, perquè els Cardona havien abandonat la causa urgellista, es casà finalment (v1416) amb el vescomte Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, del qual no tingué fills.

Cazurro i Terrats, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 1825 – 11 octubre 1896)

Actor dramàtic. Fou un dels actors més populars del teatre català renaixentista.

Actuà de galant a l’Odeón (des del 1850) i, posteriorment, al Romea. Representà moltes obres de Frederic Soler Pitarra, de qui estrenà Les heures del mar (1869).

Fou el pare de Rosa Cazurro i Marco.

Cazurro i Ruiz, Manuel

Deixa un comentari

(Madrid, 4 gener 1865 – Barcelona, 9 desembre 1935)

Naturalista i arqueòleg. Fou catedràtic d’història natural de l’institut de Girona des del 1891.

Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona, i d’altres.

Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña (1908), El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña (1919) i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona (1912).

Col·laborà a les investigacions d’Empúries de la primera època i féu una col·lecció d’objectes grecs emporitants, la qual, en morir ell, passà al Museu de Prehistòria de València.

Cazurro i Marcó, Rosa

1 Resposta

(Barcelona, 11 gener 1857 – 14 abril 1936)

Actriu. Filla d’Andreu Cazurro i Terrats, al qual acompanyà en moltes de les seves actuacions al teatre Romea.

Tot i haver aconseguit bons èxits, es retirà de l’escena essent encara jove.

Caula i Vegas, Francesc

Deixa un comentari

(Osuna, Sevilla, Andalusia, 1887 – Barcelona, 1973)

Historiador. Escriví entre d’altres obres El règim senyorial a Olot (1936), Els socarrats de la vall de Bianya (1960), La baronía de Castell-follit (1962), Los primeros condes bisuldunenses (1962), Besalú, comtat pirinenc (Olot 1969), etc, i de diverses col·laboracions a les revistes “Pyrenae” i “Montaña” sobre temes relacionats generalment amb la història medieval de la Garrotxa.

Cau, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1770 – 1812)

Compositor. Fou mestre de capella a Santa Maria del Mar (1792-1812).

Compongué música sacra de remarcable interès, entre les quals destaca la misa Pastoril (1802), els oratoris San Julián (1790), San Miguel de los Santos (1791), Casta Susana (1799), Las dos sillas de San Eloy (1799) i Beato Oriol (1807), estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol.

Morí molt jove.

Catllar i Tord, Francesc

1 Resposta

(Berga, Berguedà, 1679 – Barcelona, 5 abril 1715)

Militar i cavaller. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, on assolí el grau de tinent al regiment de la Guàrdia Catalana.

Participà en la defensa de Barcelona com a capità del regiment del Roser. Es distingí en diverses ocasions en el setge, on fou ferit el 13 juny 1714.

Després de la capitulació col·laborà a l’intent de fugida del general Moragues, on només s’encarregà de cercar una embarcació. Fou detingut, jutjat, condemnat a mort i executat a garrot.

Cateura i Turró, Baldomer

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 11 desembre 1856 – Barcelona, 26 gener 1929)

Músic i compositor. Inventà una modalitat de bandúrria amb cordes simples, que fou construït a Alemanya i a Barcelona, i un nou sistema de pedals anomenat piano-pédalier aplicable al piano i apte per acompanyar instruments de pua.

És autor de La escuela de la mandolina (1900), de preludis, d’estudis, de capritxos i de nombroses obres i arranjaments per a mandolina.

Catany i Jaume, Antoni

3 Respostes

(Llucmajor, Mallorca, 15 agost 1942 – Barcelona, 14 octubre 2013)

Fotògraf. Establert a Barcelona des de l’any 1963, s’inicià professionalment el 1967 treballant per al diari “La Vanguardia”.

Posteriorment col·laborà al setmanari “Destino” i altres revistes com ara “Fotogramas” o “Serra d’Or”.

Ha realitzat nombroses exposicions a l’entorn de diversos nuclis temàtics i ha il·lustrat llibres.

Català i Vives, Isidre

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1788)

Teixidor de vels. Fundador de la companyia Isidre Català i Cia. Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa.

A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial. El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques (edificà una fàbrica al carrer de Montcada) i l’anomena veedor de les fàbriques d’indianes.

El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les fàbriques catalanes.

A la seva mort continuà l’empresa el seu fill Josep Català i Pujol  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Industrial.