Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Català i Roca, Pere

3 Respostes

(Valls, Alt Camp, 8 desembre 1923 – Barcelona, 10 febrer 2009)

Fotògraf i escriptor. Germà de Francesc. Anà a residir a Barcelona, on es formà amb el seu pare Pere Català i Pic. Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954.

Ha estudiat els castells catalans, sobre els quals ha reunit una important documentació fotogràfica, i els castellers, i ha promogut les relacions culturals amb l’Alguer.

Ha publicat Invitació a l’Alguer actual (1957) i diversos texts en l’obra col·lectiva Els castells catalans (1966).

Català i de Montsonís, Pasqual

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cavaller. En caure el País Valencià en poder dels borbònics (1707), es refugià a Barcelona, on participà en la defensa de la ciutat (1713-14).

El 12 d’agost de 1714 lluità, i resultà ferit, a l’atac a la baioneta en la defensa del baluard de Santa Clara, on, tot i la inferioritat numèrica, la seva companyia resultà victoriosa. encara que gairebé exterminada.

Ja refet, el 11 de setembre es trobava al baluard de Llevant durant l’assalt final, el baluard fou voltat i els pocs defensors que quedaven hagueren de trencar el cercle a la baioneta, i en aquest esforç morí, combatent amb gran coratge.

Català i Murall, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, novembre 1787 – 1821)

Pedagog. Trinitari calçat, secularitzat el 1820; fou l’impulsor i el director de l’Acadèmia Cívica i Gratuïta de Barcelona, que disposava també d’escoles especials per a cecs i sords-muts, on introduí el mètode d’ensenyament mutu, imitació dels de Bell i de Lancaster.

Publicà un Manual práctico o compendio del método de enseñanza mutua i un altre manual ajustat a l’ensenyament mutu dels soldats.

Morí durant la pesta del 1821, i la seva obra restà interrompuda.

Castro-Nuño, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1844 – 1898)

Fotogravador. Muntà un obrador, un dels més importants de la seva època, on es niquelaven i dauraven metalls i nous procediments de galvanoplàstia, rincografia, galvanotípia directa i un sistema de baixos relleus encunyats que anomenà foto-escultura.

Fou un dels millors gravadors del fotogravat anomenat directe o autotipia.

Castre-Pinós de So i d’Aragó-Gurrea, Gaspar Galceran de

3 Respostes

(Barcelona, 1584 – 1638)

Noble. Rebesnét de Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs. Dit també Gaspar Galceran de Gurrea i d’Aragó. Primer comte de Guimerà.

Reuní una col·lecció important d’objectes antics. Escriví nombrosos estudis de caràcter divers, relacionats amb els seus coneixements històrics i arqueològics.

Tingué un fill il·legítim, Esteve Galceran de Castre-Pinós-Gurrea d’Aragó  (Ribagorça, segle XVII – després 1667)  Fou el darrer representant de la branca dels Castre-Pinós de So.

Castillo i Yurrita, Albert del

Deixa un comentari

(Oñati, País Basc, 3 juliol 1899 – Barcelona, 26 març 1976)

Arqueòleg i historiador. Llicenciat a Barcelona (1919) i doctorat a Bolonya (1923), fou catedràtic i secretari de la Universitat Autònoma de Barcelona, i, des del 1942, de la Universitat de Barcelona.

Fundador i director del Museu de Tossa (1935), conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (1931-50) i director del Museu Romàntic de Vilanova i la Geltrú i del de Sitges (1951).

Els darrers anys de la seva vida inicià a la Península els estudis d’arqueologia medieval.

És autor de La cultura del vaso campaniforme (1928), La Costa Brava en la antigüedad (1939), Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibèrica (1943), La Barcelona de Menéndez y Pelayo (1956), i d’altres obres en col·laboració.

Castellví i Vilallonga, Lluís de

Deixa un comentari

(Tarragona, 26 octubre 1840 – Barcelona, 24 setembre 1918)

Militar. Participà en la lluita contra els patriotes cubans (1864-74) i, en tornar, contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier.

Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona (1893). Destacà en la repressió de la vaga general del març de 1908.

El 1910 fou nomenat capità general de València.

Castellví i Marimon, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1900 – 1944)

Director cinematogràfic. El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres. El 1921 dirigí a París el film sonor Cinopolis.

Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs (Viva la Vida! 1934, amb Alady i Josep Santpere; Abajo los hombres, 1935).

Després de la guerra civil continuà dirigint films comercials (La linda Beatriz, 1939; 48 horas, 1942, amb Enric Guitart).

Finalment, treballà a Madrid.

Castellví, Marc de

Deixa un comentari

(Castellví de la Marca, Alt Penedès, 23 març 1901 – Barcelona, 22 febrer 1942)

(Josep Canyes i Santacana)  Frare caputxí. Dirigí el col·legi de teologia dels pares caputxins de Sarrià (Barcelona).

A la mort del pare Miquel d’Esplugues, el 1934, fou director de la Fundació Bíblica Catalana. Preparà la versió del llibre de Jeremias i d’altres traduccions.

El 1936 anà a les missions de Sinundoy (Colòmbia). Morí poc després d’haver-ne tornat.

Castelltort i Miralda, Ramon Maria

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 8 setembre 1915 – Barcelona, 10 gener 1965)

Poeta en castellà. Escolapi.

És autor de Mi soledad sonora (1941), Navidad (1943), Arpa en éxtasis (1945), Tan herida de adioses (1961).

Ha conreat, esporàdicament, poesia en català.