Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Cortada i de Bru, Josep de

2 Respostes

(Barcelona, 1683 – 1761)

Baró de Maldà i Maldanell. Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols.

Felip V de Borbó el nomenà capità del regiment del Rosselló; el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya.

Havia estat membre de l’Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica (1703).

Fou avi de Rafael d’Amat i de Cortada, cinquè baró de Maldà i Maldanell.

El seu germà fou Jaume de Cortada i de Bru  (Barcelona, 1685 – Tarragona, 1762)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol barceloní i bisbe de Zamora. El 1753 ocupà l’arquebisbat de Tarragona. Impulsà les primeres obres de la capella de Santa Tecla de la seu. És autor de diversos escrits.

Correa i Ruiz, Frederic de

4 Respostes

(Barcelona, 7 abril 1924 – 19 octubre 2020)

Arquitecte. Treballa formant equip amb Alfons Milà.

La seva obra està dominada per una gran sensibilitat formal i per la idea de confort.

Se’n destaquen les reformes interiors d’habitatges i locals comercials, com el projecte ESADE (Barcelona, 1962), l’empresa Olivetti (1968-69), xalets i cases particulars a Cadaqués i Esplugues de Llobregat, la fàbrica Montesa (1963), la porteria de la fàbrica Godó i Trias (l’Hospitalet de Llobregat), la casa Sala a la Diagonal de Barcelona (1971; premi FAD d’arquitectura), l’edifici la Talaia de Barcelona (1972), el disseny de la nova Diputació de Barcelona (1984-87) i el 1989 rebé de nou el premi FAD per la seva participació en la rehabilitació de l’estadi Olímpic, juntament amb altres arquitectes.

Fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1959-66), des d’on exercí una gran influència sobre les noves generacions d’arquitectes, i president de l’ADI-FAD (des de 1976).

Corral i Coll del Ram, Ernest

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 maig 1909 – 8 gener 1992)

Escriptor. Ha estat fundador i president de l’Associació de Practicants Escriptors i Artistes el 1958.

És autor dels reculls poètics 27 visions de calitja (1964), Al frec d’un aire nou (1968), Penell al vent (1973), Cants de roentor (1975) i Llambrecs (1979),

El 1981 publicà La gasosa, recull d’articles periodístics, i el 1990, la poligrafia El retruc.

Corradó, Joan Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. El 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment que agrupava als valencians que es trobaven al setge de Barcelona.

Participà amb la seva unitat a moltes i notables accions disputades al baluard de Santa Clara, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.

Morí durant la batalla final, defensant el sector del Cornalatge.

Corominola, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 18 juliol 1822)

Capellà guerriller absolutista.

S’afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses, però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes -les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat-, fou executat a Barcelona.

El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal: La heroica defensa del fuerte de Blanes i presa de mosén Pedro (1822).

Coromines, Magí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1839)

Advocat. industrial i polític. Fou vocal de la Junta de Comerç de Barcelona. Diputat liberal a les corts de 1820-21, hi defensà el proteccionisme.

Amb Eudald Jaumeandreu reorganitzà (1820) la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, i el 1826 la reformà. El 1836 anà a Madrid comissionat per la Junta de Comerç per tal de defensar-hi els interessos dels fabricants catalans.

La guerra carlina de 1833-40 arruïnà la seva fàbrica de teixits i filats del Ter.

Corominas i Sabater, Josep

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 7 gener 1850 – Barcelona, 8 març 1908)

Metge. Destacà en l’exercici de la seva professió i per la traducció d’obres mèdiques franceses.

Corominas i Prats, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 maig 1870 – 7 maig 1946)

Metge i escriptor. Començà a escriure per al teatre el 1909. Són remarcables les seves comèdies Burgeseta i Dolça llar.

El seu germà Vicenç Corominas i Prats (Barcelona, 1877 – 1961), també escriptor, traduí al català diverses obres teatrals estrangeres. Destacà també com a dibuixant.

Corominas i Cornell, Eusebi

2 Respostes

(Corçà, Baix Empordà, 2 setembre 1849 – Barcelona, 25 març 1928)

Periodista i polític republicà. Adherit al Partit Republicà Federal, el 1869 creà a Girona el “Boletín Republicano”. Fou un dels fundadors del diari “La Publicidad”, que dirigí prop de trenta anys.

Fou diputat a corts el 1872 i el 1873. S’adherí a Castelar i posteriorment fou partidari de Salmeron. Diputat provincial (1886), regidor de Barcelona (1904-05) i alcalde accidental en diverses ocasions.

S’adherí al moviment de Solidaritat Catalana i resultà elegit diputat a corts per Girona el 1907. A partir del 1913 presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona.

Coromina i Ferreny, Josep Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 agost 1946 – 25 desembre 1987)

Productor cinematogràfic, conegut com a Pepón Coromina.

Els primers anys del decenni de 1970 desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressò.

A partir del 1975 s’interessà pel cinema i constituí la productora Ona Films, el 1976 el Barcelona Group i el 1977 la firma Figaro Films SA, en la qual exercí com a productor executiu.