Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Coroleu i Inglada, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 16 agost 1839 – 28 maig 1895)

Historiador i polític. Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals i s’especialitzà en història del dret medieval.

Preocupat sobretot per l’estudi de les antigues llibertats de Catalunya, la seva obra Las Cortes Catalanas (1876), escrita en col·laboració amb J. Pella i Forgas, inicià el renaixement dels estudis històrics a Catalunya.

Aquesta obra fou la primera de la seva copiosa producció, en la qual es distingeixen: Los Fueros de Cataluña, descripción comentada de la Constitución del Principado de Cataluña (1878), també en col·laboració amb Pella i Forgas, la reimpressió de les cròniques de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós (1885-86) i la publicació dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1889).

Fou un dels intel·lectuals fundadors del regionalisme català; com a tal, figurà en el Centre Català des de la fundació i participà en les Bases de Manresa (1892). Presidí l’Ateneu Barcelonès (1888) i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

També publicà Claris i son temps (1878), Cartas a un obrero (1885), Barcelona y sus alrededores (1887) i Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-1864 (1880).

Coroleu i Borràs, Wifred

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 novembre 1877 – 29 maig 1951)

Metge i publicista. Dedicat a la psiquiatria, el 1904 fou nomenat metge del manicomi de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1911 formà part de la inspecció del manicomi de Sant Boi, i el 1916 fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, a “La Veu de Catalunya” i a “La Vanguardia”, i dirigí la revista “Laboratorio”.

Entre els seus treballs cal esmentar Sectarios y locos (1905), La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones (1913), Leyendas y tradiciones de la locura (1917) i Los anormales en la historia: el infante don Carlos (1916).

Cornudella i Capdevila, Josep

Deixa un comentari

(Juneda, Garrigues, 4 novembre 1895 – Barcelona, 6 desembre 1985)

Metge. Ha estat continuador de l’obra de Joan Freixas, de qui féu una biografia.

Cap al 1950 creà el servei d’exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria. Des del 1973 és membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Ha dedicat la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i ha estat un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya.

Cornet i Palau, Gaietà

5 Respostes

(Barcelona, 7 agost 1878 – 31 març 1945)

Dibuixant i enginyer industrial. Fill de Gaietà Cornet i Mas. Deixeble del pintor Pere Borrell.

Col·laborà com a dibuixant amb el pseudònim Cor-net a les revistes “L’Esquella de la Torratxa”, “Cu-Cut!”, “En Patufet”, “La Veu de Catalunya”, “Lectures” i “L’Esquitx”, i conreà la caricatura política. El 1922 fundà la revista infantil “Virolet”.

Ocupà la càtedra de dibuix industrial i de taller a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1929). Fou president de l’Associació Espanyola d’Enginyers Industrials (1931).

Publicà originals literaris i de divulgació científica a les revistes “Técnica”, “Hojas Selectas”, “Mundo Científico” i “Mercurio”.

Cornet i Mas, Josep Maria

4 Respostes

(Barcelona, 1839 – 5 maig 1916)

Enginyer industrial i polític. Germà de Gaietà.

El 1868, en acabar la carrera, va ingressar a La Maquinista Terrestre i Marítima, i en fou director des del 1880 fins a la mort.

Fou diputat a Corts, president de l’Associació d’Enginyers Industrials i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Entre les obres més importants que va projectar hi ha els ponts metàl·lics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, el mercat del Born i el de Sant Antoni.

Fou el pare de Josep Maria Cornet i Enrich  (Barcelona, 1884 – 1937)  Industrial. Igual que el seu pare, també fou director de La Maquinista (1916-17 i 1933-36).

Cornet i Mas, Gaietà

2 Respostes

(Barcelona, 1824 – 1897)

Enginyer industrial i periodista. Germà de Josep Maria. President i un dels fundadors de l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona.

D’ençà del 1853 formà part de la redacció del “Diario de Barcelona”, el 1856 fundà la “Revista Industrial” i el 1874, la “Revista Taquigráfica”. Membre de la Real Academia de la Historia, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.

Durant l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou vicepresident de la Comissió de Propaganda i president de la Secció de Premsa Periòdica en el Consell General.

Publicà Compendio de taquigrafía española (1852), algunes guies (de Barcelona, de Manresa i Cardona, de Caldes de Montbui, de Sant Miquel del Fai, de Montserrat, etc) i Una excursión por Cataluña (1888).

Fou el pare de Gaietà Cornet i Palau.

Cornet i Colomer, Florenci

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 desembre 1879 – Barcelona, 19 octubre 1953)

Dramaturg. Autor de drames com El llop (1916), La fosca (1918), El fill (1921) i Fortitud (1935), alguns dels quals foren editats sovint.

Col·laborà també a revistes com “Teatre Català” (1932) i “ATS” publicació de l’Associació de Teatre Selecte (1934).

Corminas i Moreu, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1856 – 1905)

Metge. Fou director del Museu Anatòmic de Barcelona, metge de la casa de Maternitat i membre de l’Acadèmia de Medicina.

Ideà un mètode d’injecció de sals metàl·liques per a preparacions anatòmiques.

Cormellas, Sebastià de

4 Respostes

(Alcala de Henares, Madrid, segle XVI – Barcelona, 1654 ?)

Impressor. Establert a Barcelona, era fadrí de l’impressor Humberd Gotard, a la mort del qual (1589) es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25.000 lliures.

El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte-duc d’Olivares. D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica.

Esdevingué l’impressor més important de Barcelona. Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu.

Imprimí obres de tema històric català, modernes, reedicions de texts, com la Crònica de Bernat Desclot (1616) o el Llibre del consolat de mar ((1592, 1645), i les obres més famoses dels escriptors castellans de l’època, i també obres oficials de la universitat o de l’Església.

En morir, la impremta fou continuada pel seu fill Francesc Sebastià de Cormellas.

La impremta Cormellas potser és la que Cervantes descriví en fer-la visitar pel Quíxot.

Corma, Carles Kussrov

4 Respostes
(Barcelona, 22 maig 1919 – 28 maig 1985) Pianista. Fill d’Ernestina Corma i Centellas i germà de Giocasta. Es féu famós per la seva precocitat extraordinària. Als vint-i-cinc mesos d’edat féu a Barcelona la seva primera actuació pública.