(Granada, Andalusia, 27 octubre 1914 – Barcelona, 23 desembre 1991)
Pintor. Als anys 1940 s’instal·là a Madrid, i després residí a París, Roma i Londres, fins que s’instal·là definitivament a Nova York el 1949. Ha estat sovint inclòs en el moviment action painting.
Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX.
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
(Barcelona, segle XVI – 1557)
Donzell. Es casà amb Magdalena de Corbera, baronessa de Corbera.
Llurs descendents es cognomenaren Corbera-Gualbes o Gualbes-Corbera.
(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 7 febrer 1285)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona, on succeí a Arnau de Gurb el 1284. El seu pas per la diòcesi fou fugaç, ja que morí el 1285. El seu successor fou Bernat Pelegrí.
Era oncle de Ponç de Gualba, també bisbe de Barcelona uns anys després.
(Barcelona, segle XIX – 1864)
Filantrop. Féu al municipi de Barcelona, només a canvi d’una pensió vitalícia, la donació d’alguns edificis situats al barri de la Barceloneta, perquè fossin dedicats a escoles i a estatge de mestres.
(Barcelona, 1819 – segle XIX)
Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació i d’ensenyament.
(Barcelona, segle XVIII – 1824)
Metge. Fou metge honorari de la família reial espanyola.
Escriví diversos treballs professionals.
(Barcelona, 1844 – 1930)
Col·leccionista i advocat. Reuní una magnífica col·lecció d’art, amb crucifixos bellíssims i altres obres, entre les quals figuraven produccions de diversos artistes de gran fama.
(Barcelona ?, segle XIX – )
Família de mestres d’obres i d’arquitectes, iniciada per:
Jeroni Granell i Barrera (Barcelona, segle XIX) Mestre d’obres. Treballà a Barcelona a la primera meitat del segle XIX. Fou pare de Jeroni Granell i Mundet.
Jeroni Granell i Bartomeu (Barcelona, 1892 – 1973) Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment ha continuat els seus fills.
Bernat Gralla (Lleida, segle XV – Barcelona, 1467) Polític. Ciutadà honrat de Lleida. Quan fou detingut el príncep de Viana, va intervenir en els actes revolucionaris (desembre 1460). Fou designat diputat de la Generalitat (1464) un cop hagué esclatat la guerra contra Joan II.
Francesc Martí Gralla (Catalunya, segle XVI – Lleida, segle XVI) Poeta. Sostingué tençons amb Joan Berenguer de Masdovelles.
Nicolau Gralla (Lleida, segle XIV – segle XV) Prohom. Amb Antoni de Montsuar representà la seva ciutat a Barcelona, durant les festes de coronació del rei Ferran I d’Antequera (1412).
Dades dels Països Catalans 