(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)
Impressor. Treballà a Barcelona almenys entre 1596 i 1619.
Fou un dels més actius de la ciutat.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)
Impressor. Treballà a Barcelona almenys entre 1596 i 1619.
Fou un dels més actius de la ciutat.
(Barcelona, segle XVI – 1645)
Frare cartoixà. Residí força temps a Portugal.
Escriví un treball biogràfic sobre figures de cartoixans destacats.
(Barcelona, 1832 – 1896)
Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.
Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:
(València, 27 desembre 1933 – Barcelona, 6 març 2025)
Teòleg jesuïta. Des del 1968 fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona. Director de la revista “Selecciones de teologia” (1969-77), des del 1976 fou membre del consell de la revista “Concilium”. Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua.
La seva teologia -com es desprèn de les seves obres més importants: La humanidad nueva. Ensayo de cristología (1974), Acceso a Jesús (1979), Este es el Hombre. Estudios sobre identidad cristiana y realización humana (1980)- es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús.
(Barcelona, 30 agost 1906 – 31 maig 1997)
Arquitecte i esportista. Obtingué el títol el 1931 a l’ETSAB. Fou un element distingit del GATCPAC, on passà a soci director el 1933.
Juntament amb altres arquitectes realitzà diversos edificis a Barcelona, i escoles a Badalona, Calaf i Lleida.
També fou un gran esportista en natació, aconseguint dos campionats de Catalunya i un d’Espanya en els 100 metres esquena.
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 6 octubre 1834 – Barcelona, 8 maig 1901)
Metge. Fou especialista destacat de les vies respiratòries. Entre 1874 i 1894 fou el director del balneari La Puda de Montserrat (Esparreguera).
Donà un impuls decisiu a la creació de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (de la qual fou el primer president, 14 gener 1891 – 2 octubre 1896) i de la Societat Espanyola d’Hidrologia. També fou president de l’Ateneu Barcelonès (1882-84).
Autor de diversos llibres i manuals sobre medicina, va traduir al castellà obres mèdiques d’autors alemanys.
(Barcelona, vers 1860 – 1 octubre 1899)
Pintor. Fou remarcable il·lustrador de periòdics i llibres, tot i la brevetat de la seva carrera artística.
Adolf de Gironella (Barcelona, 1823 – 1864) Cantant. Fou baríton notable.
Ignasi Gironella (Barcelona, segle XIX) Compositor. És autor de les sardanes L’empordanesa, Goig de vida i La font dels enamorats, escrites en l’estil primitiu de les sardanes de l’època.
Simó de Gironella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.
(Catalunya, 1823 – Barcelona, 12 novembre 1900)
Catedràtic. És autor d’escrits didàctics i de treballs de física.
(Barcelona, 1849 – 1926)
Impressor. Ideà diversos perfeccionaments en l’art d’imprimir. Publicà alguns treballs de tècnica professional.