(Barcelona, segle XIX – 1899)
Erudit. Publicà alguns opuscles referents a la història de la cereria a Catalunya.
Gallissà i Botet, Joan Baptista
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Gallart -varis bio-
Ambrós Gallart (Catalunya, segle XVII – Barcelona, gener 1648) Noble. El 1641 es destacà a la batalla de Montjuïc contra l’exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroisme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.
Antoni Gallart (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.
Cristòfol Gallart (Catalunya, segle XVI) Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.
Joan Gallart (Catalunya, segle XVIII – Saragossa, Aragó, 1808) Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.
Vicenç Gallart (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d’aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.
Galceran i Calbetó, Avel·lí
Furnells i Soler, Joan
(Barcelona, 1 novembre 1867 – 27 octubre 1924)
Gravador. Excel·lí per la gran qualitat dels seus treballs, especialment les reproduccions de pintures.
Freixa i Ortega, Lli
(Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1901)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d’Urgell.
Escriví algunes obres religioses.
Franco i Salinas, Lluís
(València, 19 març 1850 – Barcelona, 26 maig 1897)
Pintor i aquarel·lista. Estudià a València i a Madrid, deixeble de Bernat Ferrandis. Estigué a Madrid, París i s’instal·là a Barcelona, on fou catedràtic a l’Escola de Llotja.
Excel·lí com a retratista i en la pintura de gènere: El correu fraudulent i Un bateig (1871) i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els cap de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València.
Per encàrrec d’Alfons XII de Borbó pintà Revista militar a Madrid el 1876, destinada al príncep de Gal·les.
Franch, Joan
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV)
Funcionari del Consell municipal de Barcelona. Fou un dels redactors del Manual de novells ardits o Dietari de l’antic Consell barceloní.
Fortuny i Fàbrega, Andreu
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 14 juliol 1835 – Barcelona, 23 novembre 1884)
Violinista. Fou un dels grans concertistes del seu temps.
Exercí el càrrec de director del Teatro Real, de Madrid.
Forns i Sabater, Francesc
(Barcelona, 1824 – 1910)
Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Escriví música religiosa; es destaca una missa sobre el Tantum ergo.
Formiguera i Soler, Gonçal
(Barcelona, maig 1852 – 23 juny 1889)
Farmacèutic. Tingué gran prestigi per la seva competència professional i la seva cultura extraordinària.
Dades dels Països Catalans 