Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Garcia i Seguí, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1927 – 9 novembre 1990)

Crític cinematogràfic. Capdavanter del moviment dels cine-clubs a la Catalunya de després del 1939, dirigí el Cine-club Universitario del SEU de Barcelona del 1949 al 1954; dirigí després el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-americans i col·laborà a les sessions perpinyaneses del Cine-club Llanterna Màgica d’Arnau Olivar.

Ha publicat texts interessants i d’una gran independència de posició a les revistes “Laye” de Barcelona, “Cineclub Universitario” de Salamanca i “Nuestro Cine” i “Índice” de Madrid, així com traduccions, amb estudis i pròlegs, d’alguns guions de Visconti.

Garcia i Robles, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 28 juliol 1835 – Barcelona, 25 gener 1910)

Músic. Format musicalment a Reus i a Vic, amplià els seus coneixements a Barcelona, amb el pianista Antoni Nogués.

Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix a l’escola Valldèmia. Fou mestre de la família del primer comte de Güell. Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona.

És autor, entre altres obres, de quatre breus òperes escolars, de l’oratori Santa Isabel de Hungría per a quatre cors, orquestra i orgue; de la missa de rèquiem Epitalami, per a instruments; de l’òpera Julio César, del drama líric Garraf i d’obres de música de cambra i religioses.

Escriví la trilogia per a veus Catalònia, La bandera catalana i Càntic del llorer i va promoure la moderna escola coral catalana.

Fou una de les figures musicals més significatives de la renaixença musical catalana.

Garcia i Oliver, Lluís

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 1907 – Barcelona, 1977)

Pintor. Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz. Es formà a Llotja, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia.

Exposà a París (1949) i diverses vegades a Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses col·leccions del país i dels EUA. El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell.

Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada penetració psicològica.

Garcia i López, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1 febrer 1916 – Barcelona, 24 febrer 2015)

Historiador de la literatura. Va ser professor d’institut a Girona i Barcelona i catedràtic de llengua i literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor d’una Historia de la literatura española (1948), una de les més completes, elaborades i comprensives que es publicaren en el seu temps, i després molt reeditada, i Introducción a la metodología del análisis estructural (1969).

Garcia i Llort, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1921 – 19 agost 2003)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja i a l’Escola Massana, es presentà per primer cop el 1948 a Barcelona, on ha exposat diverses vegades.

Becat pel govern francès, residí 4 anys a París, i després passà pels EUA, on ha exposat a Nova Orleans i a Nova York.

Resident a Barcelona des del 1960, la seva obra partí del paisatgisme urbà, de tensió expressionista, i s’ha anat apropant a un surrealisme líric.

Signa sempre Garcia-Llort.

Garcia i Llansó, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 desembre 1854 – 30 desembre 1914)

Erudit i metge. Fou professor de la Facultat de Medicina de Madrid.

De nou a Barcelona col·laborà en diversos diaris, fundà la “Revista de Ferrocarriles” (1887) i “Pro Patria” (1895), butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador.

Compilà diversos catàlegs de col·leccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y Armaduras (1895), La joyería y la orfebrería en España (1908) i Cau Ferrat. Colección de hierros de Santiago Rusiñol (sd).

García Gutiérrez, Julio

Deixa un comentari

(París, França, 1882 – Barcelona, 1966)

Pintor. Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918.

Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1940-42) i de la d’Arts i Oficis Artístics (1940-46). El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires.

Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment.

Garcia i Ferrer, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 1899 – 1977)

Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea  (València, 1873 – Madrid, 1955)  Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.

Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.

Garcia i Fària, Rosa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1914 – 8 gener 1996)

Violinista. Començà a fons els seus estudis a l’Acadèmia Marshall (1924).

Als tretze anys obtingué el premi Parramon. Als quinze, fou presentada en públic per Pau Casals. D’aleshores ençà l’èxit l’ha acompanyada arreu on ha actuat.

Garcia i Fària, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 abril 1858 – 19 setembre 1927)

Enginyer de camins i arquitecte. Juntament amb Pere Pascual, presentà un projecte de clavegueres per a la vila de Gràcia. Fou arquitecte del Govern Civil de la província i cap del servei municipal de clavegueres de Barcelona, entre altres càrrecs.

Continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà, és l’autor de nombrosos projectes de sanejament i de plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, entre els quals cal destacar el Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona (1893, en 3 volums).

S’anà a Madrid quan el nomenaren inspector general d’Obres Públiques. Féu nombrosos projectes (ferrocarrils, pantans, canalitzacions) dins l’estat espanyol.

Publicà, entre altres fullets, Insalubridad de las viviendas de Barcelona (1890), Medios de aminorar las enfermedades y mortalidad en Barcelona (1893) i Anarquía o caciquismo (1902).