Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Garma i de Duran, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)

Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona.

Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1740), traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1747).

Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón… (obra prevista en 12 volums, dels quals n’escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè.

Garí i Torrent, Onofre

Deixa un comentari

(Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 24 febrer 1923)

Pintor. Estudià a Barcelona i a Madrid, ciutats on exposà diverses vegades.

S’inclinà pels tipus populars i les escenes de costums (Pescadors, Costums de la platja de Barcelona).

Té una obra al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Garí i Siumell, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 19 gener 1812 – Barcelona, 22 febrer 1895)

Historiador i frare mercedari. Cronista (1862) i procurador general (1869) dels mercedaris a Espanya.

Escriví Nuevo viaje a Jerusalén (1846), Historia de la villa de Villanueva y la Geltrú (1869), Historia de las Redenciones (1873) i Biblioteca mercedaria (1875).

Garí i Gimeno, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1 febrer 1886 – 11 febrer 1965)

Banquer. Nebot de Josep Garí i Cañas.

Continuador de la Banca Arnús i Garí, fins al 1942, any en què fou absorbida pel Banco Español de Crédito.

Va escriure Estudio sobre los ferrocarriles (1918).

Garí i Cañas, Josep

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1854 – Barcelona, 21 juliol 1925)

Banquer. En unió de Manuel Arnús i Fortuny, fundà a la darreria del segle XIX, la Banca Arnús y Garí S.L. de Barcelona. L’establiment perdurà fins al 1948.

Fou, a més, un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona. Era un dels directors del Banc de Barcelona quan aquest féu fallida el 1920.

El seu nebot Josep Garí i Gimeno continuà la banca Arnús-Garí.

Garganta i Calbó, Guillem

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 maig 1886 – 21 desembre 1973)

Pianista. Formà part del sextet Granados, del quartet Renaixement i de l’Associació d’Amics de la Música.

Fou professor de l’Escola pianística Blanca Selva i al Conservatori Superior del Liceu.

Obtingué èxits remarcables com a solista.

Gargallo i Catalán, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 1892 – 2 gener 1968)

Realitzador cinematogràfic, germà de Pau.

Treballà a Barcelona (1929-42) i fou un dels iniciadors del cinema sonor, amb cintes com Sor Angélica. Després de la guerra civil intentà de reprendre la carrera, sense èxit.

La seva tècnica romangué retardada i, després de dirigir El sobre lacado, es retirà.

Gardó i Ferrer, Eladi

2 Respostes

(Barcelona, 25 agost 1874 – 1 maig 1958)

Cooperativista. Col·laborador de Salas i Anton, fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya el 1899, dins la qual tingué diversos càrrecs burocràtics i d’organització.

Primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya (1920-23). Impulsà sobretot l’Associació d’Estudis Cooperativistes (1914) i la creació d’una Societat Cooperativa d’Habitatges (1919).

El 1909 participà en la constitució de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del qual fou president (1928-32). Fou, també, regidor de l’ajuntament de Barcelona en els anys 1917-20, després d’haver-se afiliat al Partit Radical.

A “Acción Cooperatista” publicà una cartilla cooperatista, que assolí una gran difusió, i una visió històrica del moviment cooperatiu a Catalunya del 1898 al 1923 sota el títol de La cooperación catalana (1927).

Garcia-Parreño i Lozano, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1821 – 26 març 1880)

Actor, director i autor de teatre. Abandonà la carrera militar per causes polítiques, i es dedicà al teatre. Debutà al Teatre Principal de Barcelona (1849-50), en sainets de Josep Robrenyo, de Francesc Renart, etc, i al Liceu, amb La Passió… (1852). Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València.

En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà La dida (1872), El rector de Vallfogona (1871), El ferrer de tall (1874) i d’altres de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure; també dirigí un gran nombre d’obres.

Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n’escriví en castellà, com Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874).

Fou el pare del també actor Frederic Garcia-Parreño i Alegria  (València, 1864 – Barcelona, 1922).

Garcia-Borbón i Fernández de Henestrosa, Llorenç

1 Resposta

(Barcelona, 1915 – 1999)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1944.

Col·laborà en la construcció del Camp Nou del Futbol Club Barcelona (1954-57). Ha construït els edificis d’El Corte Inglés a Barcelona (1959-60 i 1973-74) i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona (1970).

Fou arquitecte municipal de Barcelona (1956-72).