(Barcelona, 1900 – 1962)
Autor teatral. Advocat, ocupà diversos càrrecs durant la Generalitat.
Escriví les obres teatrals La vida d’un home (1952) i Les golfes (1957), que representaren una renovació escènica realista del teatre català, d’acord amb els plantejaments de l’època.
Signà amb el pseudònim de Feliu Aleu.
(Barcelona, 9 maig 1915 – 30 novembre 2007)
Metge. Llicenciat en farmàcia i medicina (1941), s’hi doctorà el 1950 i el 1945, respectivament, per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Deixeble del doctor Agustí Pedro i Pons des del 1939, treballà al laboratori de la seva càtedra en les reaccions de Takata i Weltman, i després en l’estudi de les proteïnes plasmàtiques. Passà al Laboratori Municipal del Parc, on col·laborà amb el doctor Pere González.
Ha estat cap del departament d’immunologia de l’hospital d’infecciosos de Barcelona. El 1958 i el 1962 dictà cursets a l’Argentina.
Ha publicat Proteínas plasmáticas (1964). En ingressar a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona llegí el treball La naturalesa i la significació bioquímica de la resposta dels anticossos.
(Reus, Baix Camp, 1 desembre 1850 – Barcelona, 12 octubre 1912)
Escriptor. Fill de Pere Gras i Bellvé. Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i Madrid.
En castellà va escriure diverses obres sobre la història de Reus: Hijos ilustres de Reus (1899), El periodismo en Reus (1899), Historia de la ciudad de Reus (1906), a més d’El general Prim. Records de sa vida política i militar (1907), Bartrina, records íntims (1911), Tarragona en 1811 (1894), una biografia del general Manso (1894), etc.
El seu recull de biografies Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX (1909-10) són d’interès històric.
(Vic ?, Osona, segle XIV – Barcelona, segle XV)
Metge. Establert a Barcelona, sembla que la seva família, i potser ell mateix, eren procedents de Vic.
Fou metge del rei Martí I l’Humà. Aquest el nomenà canceller de l’Estudi de Medicina de Barcelona, fundat de poc (1402).
Potser era nét seu el famós polític i astròleg Bernat de Granollacs.
(Barcelona ?, 1421 – Barcelona, després 1478)
Astròleg i polític. Ciutadà de Barcelona, va ingressar l’any 1455 al Consell de Cent i, el 1457, fou conseller tercer de la ciutat de Barcelona.
Durant la guerra civil va ésser fidel a Joan II el Sense Fe.
És autor del Llunari e repertori del temps, calendari amb prediccions astrològiques, imprès en català i en llatí (1485), i traduït al castellà (1488) i a l’italià. Fou reeditat en diferents ocasions i tingué una gran popularitat.
Fou el pare del metge Bernat de Granollacs.
(Barcelona, 24 maig 1908 – agost 1997)
Periodista i polític. Ingressà a Estat Català (1924) i detingut després de la conspiració de Garraf (1925), va passar tres anys a la presó.
Dirigí “Justícia Social” i fou secretari de “La Publicitat” i del setmanari “L’Opinió”. Fou secretari general de la Unió Socialista de Catalunya.
Com a regidor de Barcelona, va ésser detingut el 6 d’octubre de 1934. Exiliat a França (1939), va dirigir el periòdic “Catalunya” i fou militant a la Resistència francesa. Des del 1959 va residir a Veneçuela.
Ha estat el primer traductor al català del Manifest del Partit Comunista (1930). Com a poeta ha editat dos llibres publicats a Caracas.
És autor també dels assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Cataluña y la Comunidad Económica Europea (1982) i Una vida plena: memòries d’un periodista abans i després de la guerra (1994).
(Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)
Escriptor, periodista i advocat. Col·laborador de la premsa badalonina (“Gent Nova” i “Cultura”), i en “L’Avenir”, d’Arenys de Mar, “D’Ací i d’Allà”, de Barcelona, etc.
Publicà diversos reculls de poesia: En inquietud (1907), Salabror (1908), Nous versos del mar (1910) i Una vela que pasa (1922), i l’estudi Jacinto Verdaguer (1917).
(Barcelona, 5 agost 1924 – 27 març 2012)
Escultora. Ha participar en exposicions celebrades a Barcelona i a Madrid i ha obtingut diversos premis.
Moltes de les seves escultures, que segueixen el corrent classicista, ocupen llocs públics a Barcelona.
(Barcelona, 5 febrer 1863 – 7 maig 1929)
Pintor i empresari. Estudià a l’Escola de Llotja i el 1886 anà a París, on residí fins al 1891, en què tornà a Barcelona.
Participà en diverses exposicions nacionals i estrangeres (París, Berlín, Düsseldorf, Munic, etc) amb una obra situada dins el corrent realista que té com a temàtica principal la vida de la gent humil, la seva feina i les seves diversions (Guitarrista, El nen del fanal, Bevedors).
El 1904 abandonà la pintura i obrí la famosa sala Mercè, decorada per Antoni Gaudí; els espectacles que hi tenien lloc (Visions Musicals) eren una combinació de les diferents arts -poesia, música, cinema-. També fou empresari del teatre Principal, on es presentaren els famosos Espectacles-Audicions Graner.
Després, i fins al 1927, residí als EUA, on es va dedicar altra vegada a la pintura.
(Barcelona, 1834 – 31 desembre 1889)
Mestre d’obres. Titulat el 1854, director de camins veïnals (1855) i pintor decorador. Fill de Jeroni Granell i Barrera.
Entre les seves construccions, la majoria seguint un corrent eclèctic, cal citar alguns panteons familiars, el nucli primitiu de l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona (1885), la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú (1882-84), etc.
S’encarregà del trasllat (1871-88) de l’església i el claustre de Santa Maria de Jonqueres (avui església de la Concepció).
Fou president del Centre de Mestres d’Obres (1879-82).
Fou el pare de Jeroni Ferran Granell i Manresa.
Dades dels Països Catalans 