(Barcelona, 7 gener 1868 – 9 març 1931)
Arquitecte. Fill de Jeroni Granell i Mundet. És autor, a Barcelona, de nombroses cases de pisos, de línia modernista.
Formà part de l’associació Rigalt-Granell, dedicada a la realització de vitralls -entre els millors del modernisme català-, que després continuà el seu fill Jeroni Granell i Bartomeu.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1907 – Barcelona, 1968)
Farmacèutic i advocat. Fou el cap de la secció universitària de Palestra.
La seva intervenció fou decisiva en la fundació i l’expansió de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), de la qual fou el primer president fins el 1934.
(Tarragona, 1893 – Barcelona, 1968)
Historiador, genealogista i bibliòfil. Exercí com a notari a Tarragona i a Barcelona i va pertànyer a la Societat Arqueològica Tarraconense, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid. Fou, també, fundador i director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona.
En són obres principals: Els llinatges catalans a Sicília (1931), La conquesta de Sicília pel comte-rei Pere el Gran segons la Divina Comèdia i les Cròniques catalanes (1934) i Los linajes catalanes en Cerdeña (1957).
(Girona, 8 abril 1883 – Barcelona, 18 juliol 1960)
Advocat, escriptor i periodista. Fill d’Emili Grahit i Papell.
Jutge municipal a Barcelona, fou president de l’Associació de Periodistes i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, publicà La última guerra carlista en Gerona y su provincia (1956) i el recull jurídic Anomalías de la ley y corruptelas judiciales.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1846 – Barcelona, 12 setembre 1927)
Economista. Federalista pimargallià durant la joventut, fou secretari del president de la I República Estanislau Figueras; restaurada després la monarquia, s’hi adherí en una posició d’esquerra liberal.
Dirigí el diari “El Porvenir” (1879), fundà “El Monitor” i, el 1888, dirigí “La Nación”. Fou secretari del Cercle Proteccionista i el 1889 fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, creat feia poc temps. A partir d’aquest moment fou el portaveu del proteccionisme regionalista i s’aconseguí, en gran part gràcies a ell, la reforma aranzelària del 1891.
Del 1904 al 1910 fou catedràtic d’economia política dels Estudis Universitaris Catalans, des d’on divulgà l’escola històrica alemanya d’economia i explicà la importància de la balança interior entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol.
Les seves obres més influents foren La cuestión catalana (1902), obra que incloïa una dura crítica a l’administració central i a la discriminació regional en el tractament tributari i en els recursos destinats a Catalunya per a la despesa pública, la Conferencia sobre economía política (1910), Historia del Fomento del Trabajo Nacional (1911), El Arancel, los tratados y la producción (1905) i Programa económico, social y político para después de la guerra (1918).
(Barcelona, 1886 – 1965)
Fagotista. Fou solista a l’orquestra Pau Casals, a la del Liceu i a la Municipal de Barcelona.
Era professor de fagot als dos conservatoris oficials barcelonins.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 27 abril 1843 – Barcelona, 9 desembre 1921)
(o Hermenegild) Actor i director teatral. Debutà, a disset anys, al teatre del Circ Barcelonès.
En el teatre en català debutà el 1865 al teatre Romea amb l’obra La creu de Plata, de Francesc Pelagi Briz. Interpretà obres com Els tres tombs, Cura de moro, El guant del degollat, etc.
El 1913, a setanta anys, encara treballà al sainet Les bodes d’en Ciril·lo, i el 1917 participà a l’estrena al teatre Victòria de L’auca del senyor Esteve.
Els últims anys dirigí l’Escola de Declamació del Coliseu de Pompeia (Gràcia). Es retirà el 1919.
(Barcelona, 1846 – 1920)
Impressor. Fill de Tomàs Gorchs i Casadevall, del qual fou continuador del negoci.
Creà models tipogràfics originals i fundà “El Correo Tipográfico”.
Fou president de l’Institut Català de les Arts del Llibre.
(Barcelona, 1811 – 1886)
Impressor, llibreter i editor. Fou l’impressor oficial de la universitat de Barcelona.
S’especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona.
Fou el pare de Ceferí Gorchs i Esteve.
(Tarragona, 6 gener 1838 – Barcelona, 9 juny 1924)
Polític i historiador. Havia estat caixista d’impremta.
Afiliat des de jove al partit republicà, quan triomfà la I República (1873), fou elegit alcalde popular de Barcelona.
Va escriure, entre altres obres, La República en Barcelona (Apuntes para una crónica) (1896), Mendicidad y beneficiencia en Barcelona (1903) i Contribució a la història dels antics gremis dels Arts i Oficis de la ciutat de Barcelona (1915).
Dades dels Països Catalans 