Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA

(Barcelona, 31 desembre 1881 – 1985)

(FMGP)  Companyia. Fundada per tal de construir i explotar les línies de cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat, obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses). Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905.

Construí també els funiculars de Sant Joan (1918) i de la Santa Cova (1929), a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al santuari de Núria, el 1931. El 1957 va clausurar el ferrocarril de Montserrat.

El 1982 la Generalitat de Catalunya n’adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius: el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina.

El 1985 es va integrar en l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA

(Barcelona, 1920 – 1961)

Societat. Creada per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.

Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsan i l’ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la.

El 1958 l’ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.

Té quatre grans línies: Avinguda del Carrilet-Santa Coloma; Zona Universitària-Montbau; Pep Ventura-Roquetes i CornellàHorta. L’allargament de les línies l’han fet estendre fins a municipis veïns del de Barcelona: Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

El 1984 transportà 236 milions de passatgers, amb uns ingressos de 6.000 milions de pessetes i una plantilla de 2.831 persones.

Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA

(Barcelona, 1874 – 1979)

Companyia. Successora d’una anterior Societat del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià el 1863 que havia inaugurat la línia de ferrocarril de doble via de la plaça de Catalunya, de Barcelona, a la vila de Sarrià.

Fou absorbida per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited; la línia fou electrificada (1905), i l’ample de via (1.668 mm) fou canviat per l’internacional (1.435 mm). A partir del 1912, la línia fou explotada conjuntament amb els Ferrocarrils de Catalunya.

El 1929 fou inaugurat el pas subterrani des de la plaça de Catalunya fins a Sant Gervasi, i el 1953, el tram final, fins a Sarrià. Explota també, des del 1954, la branca que va de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo.

Des del 1979 depèn de l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Exposició Universal de Barcelona -1888-

(Barcelona, 8 abril 1888 – 9 desembre 1888)

Exposició internacional de mercaderies.

Animada per Rius i Taulet, i malgrat que va acabar amb un fort dèficit en coincidir amb la crisi iniciada el 1882, va contribuir a donar un gran impuls a la urbanització de la ciutat (acabament de la rambla de Catalunya, del passeig de Gràcia i de gran part del passeig de Sant Joan).

Fou instal·lada als terrenys de l’antiga Ciutadella, que fou transformada en parc (parc de la Ciutadella). La seva urbanització, traçada per Josep Fontserè l’any 1872, fou modificada per Josep Amargós amb motiu de l’Exposició.

La part arquitectònica fou dirigida per Elies Rogent, i alguns dels edificis construïts són mostres incipients de l’art modernista. Cal fer esment del restaurant (Castell dels Tres Dragons) i l’Hotel Internacional, avui desaparegut, obres de Domènech i Montaner.

Com a accés al recinte de l’Exposició, l’arquitecte Josep Vilaseca projectà l’Arc de Triomf.

Exposició Internacional de Barcelona -1929-

(Barcelona, 20 maig 1929 – 15 gener 1930)

Segona exposició de mercaderies. Celebrada per iniciativa de l’ajuntament, amb l’objectiu de solucionar els greus problemes d’atur laboral que patia la població barcelonina i d’iniciar una certa expansió per tal de sortir de la recessió econòmica dels anys 1920.

El certamen va suposar un greu endeutament per a la ciutat, però, d’altra banda, va determinar la urbanització de la zona de Montjuïc, on s’edificaren els palaus i pavellons per allotjar-hi la mostra.

Artísticament, l’Exposició significà l’exaltació de l’arquitectura monumentalista, com el Palau Nacional, els d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia, obra de Puig i Cadafalch, les fonts lluminoses projectades per Carles Buïgas, el Poble Espanyol de Miquel Utrillo i Xavier Nogués, el pavelló d’Alemanya, de Mies van der Rohe, l’Estadi, projectat per Pere Domènech i Roura, etc, que juntament amb la construcció del ferrocarril metropolità van atreure una important massa de mà d’obra immigrant d’arreu de l’estat.

Evangèliques Europees, Edicions

(Barcelona, 1958 – 1965)

Editorial creada per a produir literatura protestant. Ha editat títols en català i castellà sobre Sagrada Escriptura, teologia, història, catequesi i novel·la, així com nombrosos opuscles i calendaris de fulls diaris.

Fundà la revista “Portavoz”, fins que el 1965 la direcció passà a una editora que rebé el mateix nom que aquesta publicació periòdica.

Eucort

(Barcelona, 1945 – 1953)

Marca d’automòbils, creada per Eusebi Cortès i Cherto.

La casa produí diferents models: taxi, furgoneta, rural, etc.

Seguí el tipus dels cotxes alemanys “DKW”; el 1948 n’hi havia uns set-cents en circulació.

Estela, Editorial

(Barcelona, 1958 – 1971)

Editorial. Fundada per expandir el llibre religiós, especialment el relacionat amb l’espiritualitat francesa que ja s’avançava al concili Vaticà II. Publicà uns quants títols, molt populars, que influïren fortament en els grups d’avançada de Catalunya.

En foren els caps més visibles primerament Maria Martinell, i després Alfons Carles Comín.

Li fou retirat el permís de publicar poc després de l’edició de la biografia de Francesc Vidal i Barraquer el 1971. L’equip administratiu passà aleshores a la nova Editorial Laia.

Editava fonamentalment en català.

España -automòbils-

(Barcelona, 1917 – 1927)

Societat fabricant d’automòbils. Fundada per Francesc Batlló i Godó, amb la cooperació familiar.

La seva producció anual fou de més de mil unitats, i serví per a l’experimentació de problemes metal·lúrgics. Fabricà també camions per a l’exèrcit.

El 1928 es fusionà amb la societat Ricart, que construí els automòbils Ricart-España.

Enciclopèdia Catalana SA

(Barcelona, 1965 – )

Empresa editorial, creada per a l’edició de la “Gran Enciclopèdia Catalana”.

Propietat posteriorment de la Fundació Enciclopèdia Catalana, a part de l’actualització i reedició d’aquesta obra, s’ha especialitzat en la publicació de grans obres i diccionaris.

Enllaç: Enciclopèdia Catalana