(Barcelona, 1855 – 1933)
Llibreria popular. Creada per Innocenci López i Bernagossi i continuada pel seu fill, Antoni López i Benturas.
El 1863 obrí un local a la Rambla, sota l’Hotel Orient, on tingueren les seves redaccions “La Campana de Gràcia”, “L’Esquella de la Torratxa” i altres periòdics de la família López, la qual també edità allí nombroses col·leccions de llibres.
Importants escriptors i dibuixants de l’època, hi tingueren animades tertúlies.
(Barcelona, 16 gener 1908 – 1998)
Empresa. Dedicada a la producció d’aparells elèctrics i electrodomèstics que té l’origen en la fàbrica de bombetes creada per Lluís Muntadas i Rovira.
La societat signà un conveni d’assistència, a partir de l’any 1914, amb l’empresa holandesa Philips. Posseïa fàbriques a Barcelona (Zona Franca), Sant Boi de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat.
Fabricà tubs fluorescents, articles per a l’enllumenat, petits electrodomèstics, televisions i ràdios. El 1985 tenia una plantilla de 1.889 empleats.
L’any 1998 fou absorbida totalment per Philips.
(Barcelona, 1915 – 1958)
Sala d’exposicions i d’antiguitats. Fundades pel marxant Santiago Segura. Lloc on es presentà gran part de l’art noucentista. Xavier Nogués en decorà el celler amb murals.
Esdevingué un dels principals focus de l’art d’avantguarda després de la guerra civil, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, i acollí el Saló d’Octubre, fins al 1958 en que foren clausurades.
(Barcelona, 1934 – 1938)
Productora cinematogràfica. Nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat.
Des del 1934 produí força documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou col·lapsat per la guerra civil.
Jaume Miravitlles, Josep Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els col·laboradors principals.
(Barcelona, 1972 – 1989)
Empresa editorial. Inicià les seves activitats com a continuadora d’Editorial Estela, tancada per la dictadura franquista. Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Carles Comín i Josep Verdura.
Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic. Publicà en català i en castellà al 50%.
Sense haver abandonat la seva línia política, ha incorporat també al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries. Cal destacar la col·lecció “Textos filosòfics”, en català, que recull el pensament universal de totes les èpoques i tendències.
Les dificultats econòmiques provocaren la desaparició de l’editorial el 1989. El 1990, la seva important col·lecció “Textos filosòfics” fou incorporada al catàleg d’Edicions 62.
(Barcelona, 15 gener 1872 – 30 novembre 1878)
Societat fundada per cinc estudiants de medicina, per tal d’aplicar el mètode experimental a l’estudi de la medicina. S’hi feien pràctiques de fisiologia i de vivisecció.
Es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.
(Barcelona, 16 abril 1915 – 1986)
Editorial. Fundada per George Willy Pfleger i Josep Fornés i Vila. S’especialitzà en obres científiques, tècniques i de divulgació, especialment mèdiques.
Vers el 1920 s’expandí per Hispanoàmerica. La “Biblioteca de Iniciación Cultural”, de manuals bàsics, és la que li donà més nom.
L’especialització en diccionaris i enciclopèdies va ser diversificada cap a d’altres camps culturals. L’editorial esdevingué un grup d’empreses d’edicions i distribució, en llengua castellana.
L’any 1986 fou comprada per Alianza Editorial.
(Barcelona, 1758 – 1847)
Institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana. Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana.
Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI de Borbó. Carles III de Borbó en confirmà la creació (1760) i n’aprovà les ordenances (1763).
El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí (1767) en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques.
La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de Catalunya i s’esmerçà principalment en la millora de la indústria tèxtil; reclamà de l’estat una política proteccionista per a les manufactures catalanes, donà reglaments de fabricació i de premis i encoratjà la investigació de mètodes de manufactura, conreu, etc, amb premis i borses d’estudi. Assolí l’abolició de l’impost de la bolla (1769) i l’obertura dels Països Catalans al comerç americà (1778).
També féu una obra cultural important, com el patrocini de la tasca històrica d’Antoni de Capmany i, sobretot, la creació d’una sèrie d’escoles tècniques que supliren la manca d’universitat a Barcelona: de nàutica (1769), de taquigrafia (1775), de dibuix i belles arts (1775), de química (1805), de mecànica (1808), de física (1814), d’economia (1814), etc.
A partir del 1815, el paper de la Junta com a portaveu de la burgesia catalana començà a ésser substituït per altres institucions, però conservà una importància oficial considerable, fins a la seva desaparició.
(Barcelona, 5 octubre 1923 – )
Editorial fundada per Josep Zendrera i Fecha.
S’ha distingit per la publicació de les sèries de l’oest nord-americà de Zane Grey i J.O. Curwood i de novel·la rosa (Pérez i Pérez, Maria Mercedes Ortoll, Luisa María Linares) i unes col·leccions infantils en català amb grans traductors i il·lustradors.
Des del 1939 ha donat més impuls a l’edició de biografies (Zweig, Ludwig), de llibres sobre muntanyisme i de viatges, a més d’una important producció infantil (sèries Enid Blyton, Tintín, etc), de la qual només una part és en català.
Enllaç web: Editorial Joventut
(Barcelona, 1978 – segle XX)
Empresa electrònica. El seu origen data del 1948 amb la creació d’Everest Ràdio pels germans Gómez Aparicio.
Fou una de les primeres empreses de l’estat que produí televisors (de la marca Inter) i altres productes electrònics a la seva factoria del barri de les Corts de Barcelona.
El 1978 fou adquirida per la multinacional alemanya Grundig i prengué el nom actual.
Primera empresa de l’estat espanyol en electrònica de consum, el 1980 ocupava 1.184 empleats.
Dades dels Països Catalans 