(Barcelona, 14 juny 1904 – 1946)
Fàbrica d’automòbils. Fundada el 1899 per E. de la Cuadra i M. Birkigt amb el nom de La Cuadra, i dirigida des del 1904 per Damià Mateu.
Fabricava automòbils de luxe i motors d’aviació.
El 1946 va ésser absorbida per l’INI i convertida en l’Empresa Nacional d’Autocamions S.A. (ENASA).
(Barcelona, 1929 – )
Empresa. Fou la primera filial a l’estranger de la fàbrica de maquines d’escriure Olivetti d’Ivrea (Piemont, Itàlia), gràcies a la iniciativa de Juli Caparà.
Després de la guerra civil, absorbí l’empresa La Ràpida, que fabricava màquines d’escriure i de cosir, amb la marca Wertheim. El 1942 creà una empresa comercialitzadora -Comercial Mecanogràfica SA-, absorbida el 1980.
La revolució ofimàtica dels anys vuitanta causà un fort impacte en la filial espanyola, tradicional fabricant de màquines d’escriure manuals i elèctriques. La reconversió de l’empresa l’ha convertida en una de les capdavanteres en el camp de la informàtica.
El 1985 tenia una plantilla de 1.700 empleats.
(Barcelona, 1966 – ? )
(Hifrensa) Empresa. Creada per a la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear. Explota la central nuclear de Vandellòs (Baix Camp).
El capital era dividit entre Électricité de France (25%), Forces Elèctriques de Catalunya SA (23%), Hidroelèctrica de Catalunya SA (23%), Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA (23%) i Forces Hidroelèctriques del Segre SA (6%).
(Barcelona, 1946 – 1994)
Empresa. Creada en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Tenia centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera, de la Noguera Pallaresa i del Ter. A través de Tèrmiques del Besòs SA (50%) participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix. També tenia participacions a les centrals nuclears de Vandellòs.
El 1984 fou adquirida per Hidroeléctrica Española SA i el 1994 per Iberdrola SA i posteriorment venuda a Enher, filial del grup Endesa.
El seu mercat era Catalunya i Osca.
(Barcelona, 1943 – )
Empresa. Fundada per Anton Valtl (es convertí en societat anònima el 1961). És d’orientació catòlica, semblant a Herder Verlag de Friburg de Brisgòvia (fundada el 1801), però amb plans editorials autònoms.
Llevat del Catecisme holandès i d’algun altre llibre en català, la producció és en castellà. Publica una mitjana anual de cent títols, sobretot especialitzats: teologia, bíblia, filosofia, psicologia, sociologia, lingüística, història i enciclopèdies.
(Barcelona, 1951 – 1961)
Associació d’arquitectes.
Els seus components foren Oriol Bohigas, Josep Antoni Coderch, Joaquim Gili, Josep Maria Martorell, Antoni de Moragas, Josep Pratmarsó, Josep Maria Sostres i M. Valls.
Promogué conferències i exposicions d’art i arquitectura.
Estigué representat a la IV Biennal de Säo Paulo (1956).
(Barcelona, 28 novembre 1930 – març 1939)
(GATCPAC) Associació creada com a secció catalana del CIRPAC. Impulsà l’avantguarda arquitectònica a Catalunya.
Les seves realitzacions més importants a Catalunya foren: la Ciutat de Repòs de Castelldefels, el Dispensari Central Antituberculós (1934-36) i les cases per al cap de setmana (1935) al Garraf.
El 1931 començà a publicar “AC”. Organitzà conferències i exposicions en un local del passeig de Gràcia de Barcelona, on es presentaren per primera vegada mostres de disseny industrial.
El grup estava integrat per importants professionals del país i estigué en contacte amb grans arquitectes contemporanis estrangers, com Le Corbusier i Jeanneret.
(Barcelona, maig 1979 – )
Saló internacional de les arts gràfiques, l’envasament i l’embalatge, celebrat quadriennalment al firal de Montjuïc.
Hi concorren expositors de productes, materials i maquinària d’arts gràfiques d’arreu de la península Ibèrica, Amèrica del Sud, del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà.
A partir del 1983 hom celebra el certamen Hispack, dedicat exclusivament a l’envasament i l’embalatge, amb periodicitat bianual.
(Barcelona, 26 maig 1921 – 1961)
Societat. Creada per a la construcció i l’explotació del ferrocarril subterrani metropolità (metro) en les línies de Lesseps-Correus i Lesseps-Liceu, amb enllaç a Aragó, iniciades el 1924 i acabades el 1934 i el 1946, respectivament.
El 1961 la societat fou absorbida per la del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA.
(Barcelona, 1902 – )
Editorial. Creada per Gustau Gili i Roig. A la seva mort, el 1945, el succeïren el seu fill, Gustau Gili i Esteve, i el seu nét, Gustau Gili i Torra.
Entre les seves publicacions destaquen La historia de los papas, de Pastor (39 volums, 1911), el Diccionario ideológico de la lengua española, de J. Casares (1942), i l’Enciclopedia de Química Industrial, d’Ullman (14 volums, 1928).
Féu la primera edició de les obres completes de Joan Maragall (1913) i Narcís Oller (1928). Des 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard Fontserè.
També són importants les seves edicions de llibres d’art, de gravats, etc, entre les quals han sobresortit les col·leccions dedicades a l’arquitectura.
Dades dels Països Catalans 