Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

(Barcelona, 1976 – )

(DEPANA)  Entitat conservacionista. Fundada per un grup de científics, naturalistes i estudiosos de la natura, amb l’objectiu d’atendre d’una manera global els problemes que afecten a les espècies, als ecosistemes i a les relacions entre l’home i el medi.

El seu àmbit de treball es desenvolupa en la gestió sostenible dels recursos naturals, l’ordenació del territori, la visió social i econòmica dels problemes mediambientals, i la sensibilització i implicació dels ciutadans.

Els serveis que ofereix són la “Revista informativa DEPANA en Acció”, una biblioteca i una videoteca especialitzada, l’organització de cursos, xerrades i sortides, la participació en campanyes des dels grups de treball, l’elaboració d’informes tècnics, el seguiment de projectes i tasques jurídiques.

Enllaç web: DEPANA

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

(Barcelona, 1899 – )

Entitat religiosa fundada per Josep Torras i Bages, com a confluència de la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació dels jesuïtes i un grup del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Promogué especialment el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme.

El 1939 reprengué les seves tasques, i des del 1959 originà el Centre Francesc Eiximenis.

Membres destacats de la Lliga foren, entre d’altres, L.M. Millet, A. Gaudí, E. Prat de la Riba i Josep Llimona.

Lliga del Bon Mot

(Barcelona, 1908 – 1963)

Entitat fundada per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del “Diario de Gerona”, s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.

Maragall, a l’article Alerta (19 setembre 1908), donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes Balears, féu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets.

Trobà el suport de bisbes, intel·lectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones.

Llibres del Mall

(Barcelona, 1973 – 1987)

Col·lecció iniciada per Curial Edicions Catalanes.

Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol.

Fou iniciada amb la “Sèrie Poesia”, que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes.

El 1975 es convertí en editorial i el 1981 fou transformada en societat anònima.

S’ha anat obrint a d’altres gèneres com ara la narrativa -“Sèrie Oberta”-, el teatre i l’assaig. Ha iniciat també una col·lecció de traduccions -“Sèrie Ibèrica”-, una altra de texts medievals breus -“Biblioteca Escriny”-, una altra d’obres completes -“Sèrie Batent”-, una col·lecció de clàssics literaris catalans en edició bilingüe -“Marca Hispànica”-, etc.

Llibres a l’Abast

(Barcelona, 1962 – )

Col·leccions d’Edicions 62. Iniciada amb Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, i dirigida fins al número 16 per Josep Benet i Max Cahner i del 17 al 40 per aquest darrer.

Publicà estudis, biografies i assaigs sobre història, literatura, ciències socials, urbanisme, plàstica, economia, psicologia, medicina, sociologia, etc.

Hi han estat publicats llibres d’importants autors catalans i universals. El seu èxit més gros fou Els altres catalans, de Francesc Candel (1964).

Enllaç web: Llibres a l’Abast

Llibre de les Solemnitats de Barcelona

(Barcelona, 1383 – 1719)

(o Llibre de solemnitats reials)  Text de les celebracions importants de la ciutat. Compost per l’escrivania del racional del Consell municipal de la ciutat, amb les cròniques dels fets que exigien celebracions religioses i civils extraordinàries, en què havien d’intervenir els consellers municipals.

Hi ha anotat el cerimonial realitzat i, a la vegada, servia com a norma per al futur; esdeveniments reials, ambaixades i festes del Corpus. També hi consten d’altres fets públics notoris.

Dels 7 volums de què constava, manquen els 2 primers, amb la qual cosa s’han perdut els testimonis corresponents als primers 40 anys.

És una font d’estudi per als costums de l’època.

Llibre de les Nobleses dels Reis

(Barcelona, segle XV)

Compilació històrico-llegendària feta per Francesc. Recull erudit de genealogies, cròniques, històries i llegendes compost durant el segle XV, però aprofitant compilacions anteriors.

Encara que faci referència a la història general, interessa sobretot a la historiografia catalana perquè s’hi recullen, entre altre material, els Gesta Comitum Barcinonensium en vulgar, les Cròniques de Desclot, Muntaner i Sant Pere de les Puel·les, les llegendes d’Otger Cataló, d’Amic e Melis, de les torres del mur de Barcelona i la de Guillem Ramon de Montcada, alguna anotació procedent del Cronicó dels fets d’Ultramar i d’altres procedents d’un Cronicó Barcinonense, una narració de la primera conquesta de Mallorca, dos capítols d’una crònica desconeguda sobre la jovenesa de Pere II el Gran, etc.

Ultra això, s’hi afegeixen les històries fabuloses de matèria clàssica.

El manuscrit, original i únic, és conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Llevant -Barcelona-

(Barcelona, agost 1901 – 1 octubre 1903)

Periòdic de propaganda catalanista. Portaveu de l’Agrupació Democràtica Catalanista Lo Tràngul de la Barceloneta.

Fou de periodicitat mensual fins al 1903, en que esdevingué setmanal.

Dirigit, la primera etapa, per Josep Casas, a la segona tingué com a director Frederic Pujulà i Vallès, que el subtitulà “Setmanari catalanista obrer”.

Fou publicat fins al número 49.

Lletra d’Or -premis-

(Barcelona, 1953 – )

Premi. Creat per destacar la millor obra de l’any escrita en català.

El grup fundador, que s’ha anat renovant, partí d’un nucli estèticament molt divers.

Llar, La -setmanari-

(Barcelona, 1 gener 1875 – 14 agost 1875)

Setmanari literari, popular i catalanista.

Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda.

Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres.