Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Be Negre, El

8 Respostes

(Barcelona, 23 juny 1931 – agost 1936)

Setmanari satíric, Inspirat en el setmanari francès “Le Canard Enchaîné”. Editat per Màrius Gifreda, fou dirigit per Josep Maria Planas i, artísticament, durant un temps, per Valentí Castanys. El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques.

Bé que gairebé totes les col·laboracions eren sense signar, en foren redactors principals, entre d’altres, Rossend Llates, Joan Cortès, Carles Sindreu, Àngel Ferran, Just Cabot, Eugeni Xammar i Josep Maria de Sagarra, que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals. Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o en vers. Els il·lustradors més assidus foren Castanys, Jaume Passarell, Soka i Tísner.

I entre les víctimes més freqüents cal comptar els radicals, com Alejandro Lerroux i Emiliano Iglesias, els germans Xirau i Palau, els polítics i escriptors de “L’Opinió”, nucli important de l’Esquerra Republicana, personatges eclesiàstics, figures de l’espanyolisme, els Escamots d’Estat Català i, en certes èpoques, sobretot, la FAI, de la qual condemnaven el terrorisme.

El setmanari fou un revulsiu, no sempre just, contra certes tares o improvisacions de la societat catalana. El 1932 publicà un almanac. En esclatar la guerra civil deixà de publicar-se; elements de la FAI n’assassinaren el director, Josep Maria Planas.

El 1979 aparegué una revista setmanal que, amb el nom de “Amb potes rosses”, en pretenia la continuïtat, però desaparegué al cap de tres mesos per motius econòmics.

Barcelona Dragons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1991 – )

Equip de futbol americà. Es creà per participar en la primera edició de la Lliga Mundial, competició creada per la lliga de futbol americà dels Estats Units (NFL) amb equips d’Europa i dels mateixos EUA.

Després de dues edicions (1991 i 1992) i davant del fracàs de públic als Estats Units, la lliga se suspengué durant tres anys. El 1995 reaparegué la competició, però aquest cop amb equips exclusivament europeus.

El 1996 els Barcelona Dragons guanyaven la World Bowl, el títol de la competició. La seu dels Barcelona Dragons és l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

Barcelona, Futbol Club

65 Respostes

(Barcelona, 29 novembre 1899 – )

Entitat esportiva. Fundada pel suís afincat a Barcelona, Joan Gamper. Fou un dels primers club de futbol creats a Catalunya, gràcies a enginyers i altres tècnics estrangers que van fer conèixer la pràctica d’aquest esport al nostre país. Durant els primers anys la condició de soci, jugador i directiu eren gairebé una sola cosa, sobretot quan les competicions regulars no estaven gaire implantades, i els jugadors -tots ells amateurs– havien de buscar equips per poder competir alhora que havien d’afrontar totes les despeses que la pràctica de l’esport els ocasionava.

L’evolució històrica del club es pot associar als terrenys de joc on ha desenvolupat la seva activitat. En el camp del carrer de la Indústria (1909) el “Barça” començà a convertir-se en una entitat important, tant pel nombre de socis com pels espectadors que convocava en cada partit. Fou en aquella etapa que es va abandonar l’amateurisme i començaren a sorgir jugadors que serien ídols populars.

La consolidació de l’arrencada d’aquest procés es va produir en inaugurar-se el 1922 el camp de les Corts, amb una cabuda inicial per a 20.000 espectadors, però que n’assolí fins a 60.000. La dècada dels anys 1920 confirmà plenament com a espectacle el futbol català, i molt especialment el F.C. Barcelona, amb figures com Samitier. Alhora, la Dictadura de Primo de Rivera convertí el club en el símbol ciutadà d’una catalanitat que era perseguida, i que es concretà en el tancament per ordre governativa de l’estadi de les Corts.

Els efectes de la guerra civil es feren sentir molt en el club; el 6 d’agost de 1936 fou assassinat el seu president, Josep Sunyol. Amb el règim franquista el club va estar a punt de desaparèixer, i el govern imposa als socis les juntes directives. Les noves circumstàncies van donar més força encara a l’identificació entre l’entitat i el poble sotmès a la dictadura.

En els anys 1950 aparegué una gran figura futbolística nova, el jugador d’origen hongarès Ladislau Kubala, que va contribuir que fos evident que el camp de les Corts s’havia fet petit per al potencial del club. Al final de la dècada, l’any 1957, s’inaugurà el Camp Nou, amb una cabuda inicial per a 60.000 espectadors, que amb l’ampliació del 1982 arribà als 100.000.

Ja en el Camp Nou, i sobretot en els darrers anys del franquisme, el F.C. Barcelona anà incorporant públicament símbols de la catalanitat, especialment amb la presidència d’Agustí Montal (fill) i amb els actes del 75è aniversari (1974). Finalment, amb el retorn de la democràcia, la presidència del club es va sotmetre a l’elecció entre els socis. Així, el 1978 accedí a la presidència Josep Lluís Núñez, que fou ratificat en posteriors convocatòries.

Enllaç web:  Futbol Club Barcelona

Barcelona, catedral de

242 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Temple principal de la diòcesi de Barcelona. Té com a titulars la santa Creu i santa Eulàlia, des del 1867 té el títol de basílica menor. La primera catedral de Barcelona fou una basílica paleocristiana del segle IV, excavada a partir del 1945 i que es conserva en part al subsòl a tocar de la catedral. Malmesa per les incursions musulmanes, el 1045 Ramon Berenguer I de Barcelona i Almodis de la Marca iniciaren la construcció d’una nova catedral, romànica, que fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe Guifred de Narbona.

L’actual edifici gòtic fou començat a construir el 1298 per les dues portes laterals, amb escultures arcaiques de factura italiana. És de planta de tres naus d’igual altura i un sol absis, amb deambulatori i capelles radials, continuades a les col·laterals, amb galeria superior en disposició que aparenta altres dues naus i que dóna al temple una amplitud i una il·luminació característiques. En són coneguts els noms dels arquitectes Jaume Fabre, Bernat Roca, Arnau Bargués, Jaume Solà, Bartomeu Gual i Andreu Escuder, dels segles XIV i XV.

Les crugies finals, obra del segle XV, comporten un cimbori en situació infreqüent acabat el segle XIX, igualment com el parament extern de la façana i de les dues torres laterals, obra de l’arquitecte Josep O. Mestres, segons un projecte del 1408 del mestre Carlí i finançada per l’industrial barceloní Manuel Girona, els hereus del qual feren possible l’acabament del cimbori.

barcelona_catEl claustre té capelles en tres costats; el quart és reservat a les sales capitulars, antiga i moderna, i d’administració, així com una antiga capella episcopal (segle XIII), dita actualment de Santa Llúcia, fundada pel bisbe Arnau de Gurb.

L’escultura gòtica és representada principalment a la cripta pels sepulcres de santa Eulàlia (obra italiana del segle XIV), dels bisbes sant Oleguer (de Pere Sanglada, 1406), de Ramon d’Escales (d’Antoni Canet, 1409) i de Sança de Cabrera (de Pere Oller, vers el 1436). Els escultors Claperós treballaren al claustre vers el 1450. Es conserva també, procedent del convent de Santa Caterina, el sepulcre de sant Ramon de Penyafort. A la capella del Santíssim és venerat un crucifix del segle XVI anomenat el Sant Crist de Lepant. La porta dita de la Pietat té un relleu de fusta de l’alemany Michael Lochner.

Al mig de la catedral hi ha el cor dels canonges, presidit per la cadira episcopal, del segle XIV. El cadirat del cor (els respatllers del qual foren pintats el 1519 amb motiu de la reunió del Toisó d’Or) i la trona, obres de Pere Sanglada i d’altres, és clos amb una parament de marbre amb relleus, de Bartomeu Ordóñez i Pedro Villar, del segle XVI.

A les capelles es conserven retaules gòtics pintats per Bernat Martorell, Guerau Gener, Miquel Nadal, Lluís Borrassà i Gabriel Alemany. Entre les joies del tresor cal destacar la custòdia i la cadira del rei Martí, d’argent daurat del segle XV, que li serveix de peanya.

El museu de la catedral conserva pintures gòtiques de Pere Destorrents, Jaume Huguet, Bartolomé Bermejo (la Pietat) i d’altres, el missal de Santa Eulàlia, miniat, així com teixits, brodats, etc. A l’arxiu es conserven papirs (segles V-VII), uns dos-cents còdexs, un centenar d’incunables, 40.000 pergamins (segles IX-XVII) i les sèries documentals de les institucions vinculades a la catedral.

Enllaç web:  catedral de Barcelona

Avui

34 Respostes

(Barcelona, gener 1976 – )

Primer diari en català després de la guerra civil. El capital inicial fou aplegat amb deu aportacions de cent mil pessetes del grup promotor (Empresa Catalana SA) i les aportacions d’uns trenta mil comptepartícips-subscriptors.

És un diari d’informació general, però dóna prioritat a les qüestions relacionades amb Catalunya i altres territoris de parla catalana. Des del 1975 atorga anualment, la Nit de Santa Llúcia, els premis Avui d’articles periodístics.

El 1994 es redissenyà per complert el diari i augmentà el nombre de planes. L’any 1997 publicà el seu Llibre d’estil i el 1998 començà la publicació d’un suplement en aranès, “Anè”. El 2000 publicà els suplements “Esports”, “Cultura”, guardonat en diverses ocasions per la seva qualitat i sentit de l’actualitat cultural, “Rock & Clàssic”, dedicat a l’actualitat de tota mena de músiques, “DDD”, dedicat a les activitats dels caps de setmana, “Economia”, “Ciència i medi ambient” i el “Dominical”.

El 31 de juliol de 2011 s’unificà amb el diari “El Punt” i passà a denominar-se “El Punt/Avui”.

Enllaç web:  El Punt/Avui

Ateneu Barcelonès

63 Respostes

(Barcelona, 1872 – )

Associació. Fundat el 1860 amb el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual. Des dels inicis ha estat un centre de promoció cultural amb l’organització de conferències i exposicions, cursos, dotació de premis i creació de penyes artístiques i literàries.

Actualment la seva biblioteca posseeix gairebé 500.000 volums. L’han presidit les personalitats més rellevants del país. El 1982 la seva seu fou declarada monument històrico-artístic.

Enllaç web:  Ateneu Barcelonès

Arxiu Nacional de Catalunya

4 Respostes

(Barcelona, 1980 – )

Dipòsit de documentació històrica. Dependent de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els fons de l’Administració comprenen documentació de l’Administració de la Generalitat republicana, dels seus precedents i d’organismes dependents; d’organismes, d’empreses o de competències traspassades a l’Administració actual de la Generalitat i documentació procedent de diversos departaments.

Els fons històrics s’agrupen en: fons registrals; d’associacions i partits; d’empreses; patrimonials i personals.

El 23 d’abril de 1995 s’inaugurà la nova seu, en un edifici dissenyat especialment per a aquesta funció, situat a Sant Cugat del Vallès.

Enllaç web:  Arxiu Nacional de Catalunya

Agrupació Excursionista Icària

Deixa un comentari

(Poblenou, Barcelona, 1916 – )

Entitat excursionista del barri on sempre ha tingut una forta incidència en la vida social i cultural. La primera denominació fou Secció Excursionista del Club Esportiu Júpiter, fins que el 1921 esdevingué Agrupació Excursionista Júpiter, i amb el temps adquirí la denominació actual.

Després de la guerra civil de 1936-39, l’Agrupació es reorganitzà amb les seccions d’excursionisme, esquí, càmping, fotografia, escacs, tennis de taula, biblioteca i activitats marines.

Durant els anys 1950 es consolidà un grup d’escaladors autoanomenats els Bèlits, que amb el temps ingressaren al CADE del Centre Excursionista de Catalunya. A principis dels anys 1960 es crearen les noves seccions d’escalada, espeleologia i cultura.

Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

29 Respostes

(Barcelona, 5 abril 1878 – )

Institució. Fundada com a Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña, el 1967 adoptà la denominació actual. Promogué la celebració del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913). Actualment compta amb uns 10.000 socis.

Té una important biblioteca (80.000 volums i 500 revistes) i des de 1907 publica uns “Annals”, així com un Vocabulari mèdic (1974 i 1979), la col·lecció “Monografies Mèdiques” (des del 1969) i Índex farmacològic (1980 i 1984).

Té seccions filials a diverses poblacions dels Països Catalans i més de 50 associacions especialitzades. Des del 1996 té pàgina web amb informació sanitària i de les activitats de les seves societats, així com l’accés a dades bibliogràfiques.

Enllaç web:  Acadèmia de Ciències Mèdiques

Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

253 Respostes

(Barcelona, 1729 – )

Societat. Fou creada per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, i com a prolongació de l’Acadèmia Desconfiada, que de fet havia deixat d’existir l’any 1703. Adoptà el nom actual el 1752 i es proposà especialment l’estudi de la història, la literatura i la llengua catalanes. Les seves “Memòries” es començaren a publicar el 1756.

Del 1807 al 1815 es van interrompre les activitats a causa de la invasió de les tropes napoleòniques: del 1824 al 1833 fou clausurada per Ferran VII de Borbó. A partir del 1833 dugué a terme una gran activitat i s’incorporà al moviment de la Renaixença.

L’any 1885 redactà els estatuts pels quals continua regint-se actualment, i el 1901 aparegué el primer número del seu “Butlletí”. Sofrí una altra interrupció de les activitats durant la guerra civil (1936-39).

Enllaç web:  Acadèmia de Bones Lletres