Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Cercle del Liceu

4 Respostes

(Barcelona, 20 novembre 1847 – )

Club recreatiu privat. Situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.

A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts.

Té un interès particular la decoració en murals d’Antoni Martí (1862) i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit de la Rotonda.

Enllaç web: Cercle del Liceu

Cercle d’Economia

3 Respostes

(Barcelona, 1958 – )

Entitat. Fundada per un grup de joves empresaris, amb l’ajut de l’historiador Jaume Vicens i Vives.

Des del primer moment entrà en contacte amb economistes i professors d’universitat (especialment amb Fabià Estapé) que també s’hi incorporaren. També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’administració central, amb la qual s’establí sempre un diàleg sobre la situació i perspectives de l’economia espanyola.

A través de les seves publicacions de conferències-col·loqui i de l’organització de les Reunions Costa Brava, té influència, des d’un punt de vista europeista i avançat, sobre el conjunt de la societat espanyola.

Han participat activament en les seves juntes directives importants personalitats polítiques i econòmiques dels Països Catalans.

Enllaç web: Cercle d’Economia

Cercle Artístic de Sant Lluc

43 Respostes

(Barcelona, 1893 – )

Associació artística. Fundada pels germans Joan i Josep Llimona i Bruguera, el regidor Alexandre M. Pons i un grup d’artistes que seguiren les directius doctrinals del seu consiliari Josep Torras i Bages, dominades per un estricte moralisme catòlic, un culte a les virtuts familiars i un desig d’entroncar amb la humilitat dels gremis medievals, com a reacció a l’actitud anticlerical i frívola dels modernistes que es reunien al Cercle Artístic de Barcelona.

Fou presidit en la seva gran època per Lluís Serrahima, i entre els seus membres il·lustres hi havia, entre altres: Dionís Baixeras, Antoni Gaudí, Ramon Sunyer, Joaquim Torres i García, Feliu Elias, Francesc d’A. Galí. Hom pot considerar que el noucentisme té una de les arrels en la línia marcada per aquesta entitat.

Després de la guerra civil protegí les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i fundà el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, que es convoca anualment.

Enllaç web: Cercle Artístic de Sant Lluc

Cercle Artístic de Barcelona

27 Respostes

(Barcelona, 1881 – )

Entitat fundada per al foment de totes les activitats de caire artístic. Ocupa l’edifici de l’antic palau dels Pignatelli al carrer dels Arcs.

Té sales destinades a l’estudi de la pintura i el dibuix al natural amb model viu. Ha organitzat concerts, exposicions i conferències, així com balls de disfresses al Liceu.

El 1916 Alfons XIII de Borbó li concedí el títol de reial.

Entre els seus membres més il·lustres han destacat Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell.

Enllaç web: Cercle Artístic de Barcelona

Centre Excursionista els Blaus

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, 11 octubre 1920 – )

Entitat esportiva i cultural. Conreà el muntanyisme, l’esquí i l’escalada, i promogué, paral·lelament, activitats culturals, especialment exposicions de pintures i vetllades musicals i poètiques, i la història local.

Publicà (1921-36 i des del 1942) un butlletí anomenat “Els Blaus“.

El 1946 hi tingué lloc una exposició d’art, una de les primeres manifestacions anti-acadèmiques de postguerra i antecedent del grup Dau al Set.

Enllaç web:  Centre Excursionista els Blaus

Centre Ecumènic de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1984 – )

Associació. Creada per a treballar en el camp de l’ecumenisme, promovent el coneixement mutu de les diverses confessions cristianes amb vista a la unitat de tots els cristians.

És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal (1954) i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada (1959) pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català (1960), pel bisbe de Vic Ramon Masnou.

Publica (en doble edició, catalana i castellana) una “Circular” (1964-78).

En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i conferències, canalitza i difon els actes de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, etc.

La junta és composta per membres catòlics, protestants i ortodoxos. Un dels grups que integra el Centre és el grup Irini, que promou el coneixement de l’Orient cristià, celebra regularment l’eucaristia en ritu bizantí (amb un cor propi) i publica el fullet “Irini”, com a suplement de l’antiga “Circular” del Centre.

Enllaç web: Centre Ecumènic de Catalunya

Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya

6 Respostes

(Barcelona, 1980 – 1998)

(CDGC)  Institució. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció la recuperació del teatre clàssic català, així com la promoció de la nova dramatúrgia catalana, sense descartar els grans textos del repertori universal.

Ha estat dirigit per Xavier Fàbregas, per Hermann Bonnín, aquest del 1981 al 1988, i després per Domènec Reixach.

La seva seu fou al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de diverses ciutats catalanes. A partir del 1994, també programà i gestionà el teatre Poliorama.

El 1998 es dissolgué i s’integrà en el Teatre Nacional de Catalunya.

Centre d’Informació i Documentació de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1973 – )

(CIDOB)  Fundació pública (1979). Constituïda amb el suport de personalitats i organismes (administració, universitat, organitzacions internacionals, col·legis professionals, sindicats, etc.).

Fomenta i patrocina les relacions internacionals, especialment amb el Tercer Món, l’àrea mediterrània, el medi natural, la cooperació i el desenvolupament internacionals i les migracions.

A part d’organitzar cursos i seminaris, edita informes i publicacions.

Enllaç web: Centre d’Informació i Documentació de Barcelona

Centre d’Influència Catòlica

3 Respostes

(Barcelona, 1950 – )

(CIC)  Entitat religiosa. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet. Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina.

Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya.

Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica.

Centre d’Estudis Pastorals

7 Respostes

(Barcelona, 1968 – )

(CEP)  Institució eclesiàstica. Al servei de totes les diòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l’estudi i la investigació en l’àmbit de la pastoral i de preparar-hi sacerdots, religiosos i laics.

Té un caràcter tècnic i estudiós i no pas executiu ni directiu. El 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no col·legiat amb una estructura interdiocesana.

El consell de direcció és integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, un delegat de cada un dels bisbes catalans, un religiós, una religiosa i altres persones fins a un nombre màxim de quinze. El càrrec de director ha recaigut, des de la fundació, en la persona de Joan Batlles i Alerm.

El Centre organitza regularment cursos de connexió amb la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Associació Bíblica de Catalunya. Duu a terme la publicació de la revista “Quaderns de Pastoral”.