(Barcelona, 1949 – )
Premis. Creats per l’ajuntament de Barcelona.
Llevat del de poesia catalana, la majoria (novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc) han estat atorgats a obres en castellà.
El lliurament té lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces franquistes a Barcelona el 1939.
Nom donat a la ciutat per la seva condició de ciutat residencial dels comtes de Barcelona.
(Barcelona, 1951 – )
Revista en castellà. Dirigida des del 1953 per Llorenç Gomis.
S’ha caracteritzat per una actitud avançada i liberal, i ha influït en la renovació d’amplis sectors intel·lectuals del catolicisme espanyol en qüestions religioses, culturals, socials i polítiques.
(Barcelona, 1926 – 1933)
Revista mensual en català. Dirigida per Ramon Peypoch i Pich.
Iniciada com a butlletí de la Societat de Química de Catalunya, passà després a ésser-ho de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l’Associació de Directors d’Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEMA.
(Barcelona, 1608 – 1699)
…y Regiment de la Ciutat de Barcelona Repertori de la documentació municipal de Barcelona, dit Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer, classificat en capítols inicials, amb referències a eleccions, assistència dels consellers als actes religiosos, graduació guardada i visites protocol·làries, així com rebudes de reis i d’altres personatges, processons, donatius als reis, relació amb diputats, bisbes, governadors o d’altres personalitats, ambaixades, consolats d’ultramar, confraries, comerç, estudi general, baronies, proveïment i defensa, etc.
Fou redactat entre el 1608 i el 1614 i continuat pels escrivans Joan Guiu (1692) i Jeroni Brotons (1699). L’edició municipal, promoguda per Francesc Carreras i Candi i Bartomeu Gunyalons (1912-16), en cinc volums, fou feta a base de la còpia deguda a l’escrivà Sayós (1714), conservada a l’Arxiu Històric, així com els manuscrits originals de Bruniquer.
(Barcelona, 1946 – vers 1955)
Grup de compositors. Format gràcies a l’ajut de l’Institut Francès de Barcelona. Els membres eren adscrits a diferents estètiques.
Una de les finalitats era de combatre l’aïllament posterior a la guerra civil de 1936-39 i de posar-se en contacte amb la música europea d’entreguerres, cosa que aconseguiren només en part.
El Cercle deixà d’actuar cap a la meitat de la dècada del 1950.
(Barcelona, 1946 – 1960)
Agrupació d’artistes catalans creada a l’empara de l’Institut Francès de Barcelona. La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Carles Collet, Alfred Figueras, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i Frederic-P. Verrié.
Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura; celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París.
Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants.
(Barcelona, 1924 – )
Entitat. Aplega els afeccionats a l’estudi i al col·leccionisme filatèlic i numismàtic. Disposa d’una biblioteca especialitzada.
Els anys 1952 i 1963 organitzà dues grans exposicions de moneda catalana.
L’any 1971 inicià la publicació d’“Acta Numismàtica”, que fou cedida en crear-se la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, el 1979.
Enllaç web: Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona
(Barcelona, 20 novembre 1847 – )
Club recreatiu privat. Situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.
A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts.
Té un interès particular la decoració en murals d’Antoni Martí (1862) i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit de la Rotonda.
Enllaç web: Cercle del Liceu
(Barcelona, 1958 – )
Entitat. Fundada per un grup de joves empresaris, amb l’ajut de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Des del primer moment entrà en contacte amb economistes i professors d’universitat (especialment amb Fabià Estapé) que també s’hi incorporaren. També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’administració central, amb la qual s’establí sempre un diàleg sobre la situació i perspectives de l’economia espanyola.
A través de les seves publicacions de conferències-col·loqui i de l’organització de les Reunions Costa Brava, té influència, des d’un punt de vista europeista i avançat, sobre el conjunt de la societat espanyola.
Han participat activament en les seves juntes directives importants personalitats polítiques i econòmiques dels Països Catalans.
Enllaç web: Cercle d’Economia
