(Barcelona, 1950 – )
(CEHI) Organisme fundat a la Universitat de Barcelona, a iniciativa de l’historiador Jaume Vicens i Vives, per impulsar la historiografia catalana.
Les activitats més importants d’aquest organisme foren la publicació de la revista “Estudios de Historia Moderna” (1951-60) i de la revista bibliogràfica “Índice Histórico Español” (iniciada el 1953).
Enllaç web: Centre d’Estudis Històrics Internacionals
(Barcelona, 1961 – )
Entitat cultural i religiosa. Fundada com a conseqüència de la transformació de la Secció d’Estudis de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d’un membre nacional que no correspon a un estat.
Agrupa intel·lectuals i professionals cristians amb la finalitat d’impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya.
N’han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni M. Güell.
Josep M. Bardés, que en fou l’animador inicial, n’ha estat sempre el conciliari.
(Barcelona, 1986 – 1997)
Institució. Creada amb el suport de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d’agrupar els historiadors de la història moderna en una mateixa línia de recerca historiogràfica.
El centre fou proveït anualment d’un programa definit per uns temes d’estudi, entorn dels quals hom realitza activitats diverses, com són ara conferències i trobades d’estudiosos.
La revista “Moderna” era el vehicle d’expressió d’aquest centre.
(Barcelona, 26 abril 1954 – )
(CRIS) Club esportiu. Dedicat a l’escafandrisme, el salvament i recuperacions submarines, i altres activitats subaquàtiques.
Disposa de local propi, biblioteca especialitzada, una cambra hiperbàrica multiplaça, i piscina i instal·lacions complementàries per a l’ensinistrament dels submarinistes.
L’any 1984 creà una escola per a submarinistes professionals, l’única a Catalunya.
En fou el fundador i primer president Climent Vidal.
L’any 1986 estava integrat per 1.600 socis.
(Barcelona, 1957 – )
(CPL) Institució. Creada per l’arquebisbat de Barcelona per fomentar l’aspecte litúrgic de l’activitat pastoral de l’Església. Fou fundat per Pere Tena i Garriga.
Ha organitzat cursos d’estudi, i entre les seves publicacions cal esmentar les revistes “Phase” (1961) i “Oración de las horas” (1970), els fulls “Missa Dominical” (1969) i les col·leccions “Celebrar” i “Dossiers CPL”. Vetlla també pel conreu del cant litúrgic.
Enllaç web: Centre de Pastoral Litúrgica
(Barcelona, 1983 – 2005)
Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques.
Fou dirigit, des de la seva fundació fins al 1992, per la musicòloga Montserrat Albet. Des del 1994, el seu director fou el compositor Salvador Pueyo.
El 2005 tots els seus fons foren traspassats a la Biblioteca de Catalunya.
(Barcelona, 1986 – 1994)
Organisme. Creat per l’ajuntament barceloní amb l’objectiu de recollir, catalogar i posar a disposició del poble tot tipus de documentació (partitures, llibres, enregistraments) de música catalana, espanyola i estrangera escrita a partir de l’any 1950.
El compositor Joan Guinjoan en fou el director des de la fundació fins al 1994 que s’integrà al Centre de Documentació Musical de Catalunya.
(Barcelona, 2 juny 1984 – 6 abril 2006)
Centre públic d’investigació de l’art contemporani.
Especialitzat en els períodes posteriors a la dècada del 1940, disposa d’un fons de llibres, catàlegs d’art i revistes, un arxiu d’artistes del segle XX i un arxiu temàtic d’art contemporani.
El 2006 fou traslladat i integrat al Centre de Documentació del MACBA.
(Barcelona, 1988 – )
(CCCB) Institució cultural. Constituïda per la Diputació provincial i l’Ajuntament de la ciutat i oberta al públic el 1994.
Amb una orientació temàtica, multidisciplinària i multifuncional, orienta la seva activitat al coneixement de la ciutat i els fenòmens urbans, organitza grans exposicions i promou la recerca i la formació en el camp que li és propi.
El centre ocupa una gran part -modernitzada- de l’antiga Casa de Caritat, a la part antiga de Barcelona.
Enllaç web: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
(Barcelona, segle XX – 2013)
Equipament cultural. Instal·lat a la Pedrera (Casa Milà), amb l’objectiu de facilitar el coneixement del modernisme i, en especial, de l’obra d’Antoni Gaudí.
Al pis principal hi ha un espai dedicat a exposicions temporals d’art. Inclou també l’Espai Gaudí, situat a les golfes, i la terrassa de la Pedrera, on, amb una voluntat clarament didàctica, es fà un recorregut per l’arquitectura de Gaudí.
L’any 1999 inaugurà un nou espai museístic, el Pis de la Pedrera, situat a la quarta planta de l’edifici, que té una superfície de 569 m2 i ocupa dos habitatges: al primer es presenta una exposició i al segon es reconstrueix un pis d’època.
El conjunt està concebut com una exposició permanent que permet al visitant conèixer els interiors de l’arquitectura gaudiniana i la manera de viure d’una família de la burgesia barcelonina de les primeres dècades del segle XX.
El 2013 es convertí en Fundació Catalunya-La Pedrera.
Dades dels Països Catalans 