(Barcelona, 1925 – 1928)
Revista. Creada per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i dirigida per Rafael Benet.
Representava una línia noucentista, paral·lela a la de “Les Arts i els Artistes”, amb nombroses il·lustracions i una representació tipogràfica molt acurada.
El 1928 es fusionà amb “La Gaseta de les Arts”.
(Barcelona, 1997 – )
Equipament cultural. Dedicat a les arts de l’espectacle situat dins el recinte del Mercat de les Flors de Montjuïc.
El 1997, l’ajuntament de Barcelona encarregà el disseny i direcció d’aquest projecte al director escènic Lluís Pasqual, que exercí de comissionat durant els dos anys d’elaboració d’aquest encàrrec. El projecte fou acceptat per l’ajuntament, i el 2000 es formalitzà, juntament amb la diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre. Josep Montanyès en fou designat director.
Comprèn el Mercat de les Flors -habilitat com a espai escènic municipal-, el Palau de l’Agricultura -nova seu de la Fundació Teatre Lliure– i l’Institut del Teatre de la diputació.
Tots tres edificis, aglutinats al voltant de la plaça de Margarida Xirgu, se situen molt a prop d’altres espais escènics com el Teatre Grec o els teatres del Paral·lel barceloní.
(Barcelona, 1949 – )
Premis. Creats per l’ajuntament de Barcelona.
Llevat del de poesia catalana, la majoria (novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc) han estat atorgats a obres en castellà.
El lliurament té lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces franquistes a Barcelona el 1939.
Nom donat a la ciutat per la seva condició de ciutat residencial dels comtes de Barcelona.
(Barcelona, 1951 – )
Revista en castellà. Dirigida des del 1953 per Llorenç Gomis.
S’ha caracteritzat per una actitud avançada i liberal, i ha influït en la renovació d’amplis sectors intel·lectuals del catolicisme espanyol en qüestions religioses, culturals, socials i polítiques.
(Barcelona, 1926 – 1933)
Revista mensual en català. Dirigida per Ramon Peypoch i Pich.
Iniciada com a butlletí de la Societat de Química de Catalunya, passà després a ésser-ho de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l’Associació de Directors d’Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEMA.
(Barcelona, 1608 – 1699)
…y Regiment de la Ciutat de Barcelona Repertori de la documentació municipal de Barcelona, dit Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer, classificat en capítols inicials, amb referències a eleccions, assistència dels consellers als actes religiosos, graduació guardada i visites protocol·làries, així com rebudes de reis i d’altres personatges, processons, donatius als reis, relació amb diputats, bisbes, governadors o d’altres personalitats, ambaixades, consolats d’ultramar, confraries, comerç, estudi general, baronies, proveïment i defensa, etc.
Fou redactat entre el 1608 i el 1614 i continuat pels escrivans Joan Guiu (1692) i Jeroni Brotons (1699). L’edició municipal, promoguda per Francesc Carreras i Candi i Bartomeu Gunyalons (1912-16), en cinc volums, fou feta a base de la còpia deguda a l’escrivà Sayós (1714), conservada a l’Arxiu Històric, així com els manuscrits originals de Bruniquer.
(Barcelona, 1946 – vers 1955)
Grup de compositors. Format gràcies a l’ajut de l’Institut Francès de Barcelona. Els membres eren adscrits a diferents estètiques.
Una de les finalitats era de combatre l’aïllament posterior a la guerra civil de 1936-39 i de posar-se en contacte amb la música europea d’entreguerres, cosa que aconseguiren només en part.
El Cercle deixà d’actuar cap a la meitat de la dècada del 1950.
(Barcelona, 1946 – 1960)
Agrupació d’artistes catalans creada a l’empara de l’Institut Francès de Barcelona. La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Carles Collet, Alfred Figueras, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i Frederic-P. Verrié.
Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura; celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París.
Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants.
(Barcelona, 1924 – )
Entitat. Aplega els afeccionats a l’estudi i al col·leccionisme filatèlic i numismàtic. Disposa d’una biblioteca especialitzada.
Els anys 1952 i 1963 organitzà dues grans exposicions de moneda catalana.
L’any 1971 inicià la publicació d’“Acta Numismàtica”, que fou cedida en crear-se la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, el 1979.
Enllaç web: Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona
Dades dels Països Catalans 